A pròposit de Frankfurt
11/10/07
De què ens serveix que a Alemanya coneguen les obres d’Ausiàs March i Joanot Martorell, si a València ciutat quasi ningú parla valencià? De què ens serveix que un tal Herman, resident a Munic, haja gaudit llegit la Mercé Rodoreda, si als joves catalans no els sona cap de les seues obres? De què ens serveix que els alemanys que viuen a Alemanya hagen llegit El quadern gris de Josep Pla i tinguen unes nocions bàsiques de llengua i cultura catalanes, si els que viuen a les urbanitzacions del litoral valencià viuen aïllats als xalets i no fan ni el mínim esforç per integrar-se? De ben poc.
No estic en contra de la Fira del Llibre de Frankfurt, ans al contrari, però em sembla que si volem difondre internacionalment la cultura i la literatura catalanes, primer haurem d’aconseguir promocionar-les encertadament a casa nostra. Si no ho fem bé a dins, no hi ha res a fer a fora. Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi.
dijous 11 octubre 2007 a les 20:47
Bona reflexió. La clau del futur és aquí, a les nostres escoles, als nostres carrers, però alhora ens cal aconseguir visibilitat internacional. Una cosa no treu l’altra, crec.
divendres 12 octubre 2007 a les 19:57
Exacte, hem de combinar les dues coses, sense deixar-ne de banda cap de les dues.
Gràcies pel comentari i salut!
divendres 12 octubre 2007 a les 20:38
Però, Blai, en la teva entrada dius “primer” a dins i després a fora. Crec que és un error contraposar les dues coses. Primer perquè cal aprofitar les oportunitats quan es presenten. Però, sobretot, perquè quan es té èxit fora, és quan t’aprecien més els de casa. És trist però els humans funcionem així: no apreciem el que és nostre fins que és apreciat a fora. Estic segur que ara els escriptors en català vendran molt més no solament a Alemanya i altres països sinó també a casa nostra. Molts lectors d’aquí els “descobriran”.
dissabte 13 octubre 2007 a les 02:46
Bona reflexió, Blai. Tota pedra fa paret. Cal treballar dins però fóra, també, és important perquè, entre altres coses, molts dels que menyspreen el nostre idioma vegen que a altres llocs del món ens miren. I supose que per als escriptors i escriptores i per al món editorial en català serà beneficiós i això podrà repercutir en què la indústria literària en català vaja millor.I, a la llarga, tot vaja en benefici de la nostra llengua que es troba en un estat molt precari, sobretot al PV. Potser sóc massa optimista. Jo ho veig així. Des de dins, evidentment, però, també, des de fóra. Avui en dia tal i com funciona el mercat, la publicitat és una eina essencial i Frankfurt és un gran aparador. Cal aprofitar-lo.
Un apunt per si a algú li interessa: Fa poc vaig llegir LA MEITAT DE L`ÀNIMA, de la Carme Riera i em va agradar moltíssim.
Salut! Gràcies, Blai per la teua reflexió.
dissabte 13 octubre 2007 a les 13:25
Això espere Sebastià, que la Fira ajude a algú a agafar un llibre en català, ja siga a Berlin, a Figueres, a Pedreguer o a Maó, però preferiria que fóra en algun d’aquests últims tres llocs.
Al País Valencià la cosa està fotuda Ininde, sols veient el paper (millor dit, el no-paper) que està fent la Generalitat Valenciana en la Fira, sobren les paraules.
Salut als dos!
dissabte 20 octubre 2007 a les 16:16
La cosa més lamentable és veure periodistes i professors que recomanen llegir llibres que ells mateixos no han llegit… ni llegiran. (I parlo de catedràtics!)
dissabte 20 octubre 2007 a les 19:33
Això sí que és trist…
dimarts 30 octubre 2007 a les 20:40
Ininde…
Que t’ha aagradat el llibre de Carme Riera???
Només és un esborrany mal relligat per al que podria haver estat una novel·lassa!
Fes-t’ho mirar!
Carme Riera no fa res de bo des d’allò del blau…
Si no… llegeix l’estiu de l’anglès i trobaràs l’anglès sense estiu i vestit de blau, o l’estiu de blau vestit d’anglès…