Hic et nunc

Encara que tenim diverses notícies biogràfiques sobre el poeta tràgic grec Eurípides, aquestes són de contingut confús i discutible. A més, les dades biogràfiques de què disposem estan bastant influïdes per les crítiques d’Aristòfanes i d’altres còmics, que parlaren d’un Eurípides estrany i ridícul, preocupat per cogitacions absurdes, enemic de les dones i crític amb la religió, els mites, l’Estat i les lleis. No obstant això, per altres fonts més fiables sabem que Eurípides nasqué a l’illa de Salamina, al voltant de l’any 480 aC, en el si d’una família de l’aristocràcia atenesa. Des de jove, el nostre autor es sentí atret per la lectura i la poesia, així com per la pintura, afició que mantingué durant tota la seua vida.
Eurípides es mostrà sempre preocupat per les corrents culturals i les ideologies més avançades de la seua època, arribant a coincidir, en certs aspectes, amb els sofistes. A pesar d’açò, el nostre autor es mantingué al marge de la política activa i els càrrecs públics, al contrari que la resta dels tràgics.
L’època d’Eurípides és l’època del predomini d’Atenes. Al segle V aC, acabades les guerres Mèdiques, la polis atenesa aconseguí la supremacia sobre la resta de ciutats-estat gregues. Aquest context de bonança econòmica, política i social afavorí el desenvolupament de les arts i els entreteniments del poble atenenc, entre els quals es trobava el teatre. Aquesta situació es mantingué fins a l’inici de la guerra del Peloponés, el 431 aC, quan Esparta i Atenes s’enfrontaren pel domini de l’Hèl·lade.
La primera representació euripidiana de què tenim constància és la de les Pelíades, l’any 455 aC, amb la qual obtingué el tercer premi. Pels pocs fragments que ens queden d’aquesta obra podem entreveure ja que la intriga, la màgia i l’abundància de sentències són les notes dominants en l’obra euripidiana des del primer moment. Es creu que tenia més de quaranta anys quan rebé el primer premi, l’any 441 aC. Segons les fonts, obtingué cors vint-i-dues vegades, arribant a representar vuitanta-vuit obres, cosa que encaixa amb el fet que, segons una de les seus biografies, arribà a escriure’n noranta-dues en total. Durant la seua vida, sols obtingué el primer premi en quatre ocasions (pòstumament el seu fill aconseguí el cinqué triomf amb obres del pare), però la fama li arribà després de la seua mort, ocorreguda el 406 aC, a Macedònia (on s’havia refugiat fugint de la guerra entre Atenes i Esparta) en circumstàncies estranyes.
D’aquestes noranta-dues obres que suposadament escrigué, sols setanta-cinc foren conegudes pels alexandrins dels segles III i II aC. A l’actualitat sols ens n’han arribat divuit, disset tragèdies i un drama satíric, cosa que fan d’Eurípides l’autor, després d’Homer, amb més obres conservades actualment. D’entre les seues obres podem destacar les següents: Alcestis, Medea, Heràclides, Hipòlit, Andròmaca, Hècuba, Suplicants, Electra, Troianes, Hèracles, Ifigènia a Tàurida, Hèlena, Ió, Fenícies…

Compartir

Aquesta entrada fou publicada per Blai el diumenge 14 octubre 2007 a les 20:44 i està arxivada a Clàssiques.