Ara vinc de l’IES Pedreguer. L’Estranya Família, la companyia de teatre de l’institut, ha representat l’Assemblea de les dones d’Aristòfanes. Ho han fet molt bé (van millorant amb els anys) i els assistents ho hem passat de meravella.

Mentre estava allí assegut, entre rialla i rialla, m’han vingut al cap les obres de teatre en què vaig participar jo quan anava a l’institut, fa dos i tres anys. La primera va ser El zero transparent, a la qual em vaig incorporar a mitjan curs per fer de narrador surrealista, i després vingué Parole, en la qual feia uns quants papers en els diversos esquetxos de l’obra.

En una i altra obra ho vaig passar molt bé, tant al llarg de l’any en els assajos com el dia de la representació. I la veritat és que avui ho he trobat a faltar tot allò. He trobat a faltar els divendres assajant amb els companys, els nervis previs a l’estrena, la injecció d’adrenalina en eixir a l’escenari i el goig d’haver-ho fet bé una vegada acabada la representació. Estava bé tot allò; com passa el temps.

2 Comentaris a “La vida és pur teatre”

  1. jose miguel diu:

    Hola Blai, encara que ja estem a 7 de juny no havia llegit el teu comentari. Però m´ha agardat molt trobar-me´l. És un plaer que recordes tot això amb estima. Ja saps, l´E.F. té les portes obertes a qualsevol EX.
    Per cert, el teu narrador surrealista fou en El Zero Transparent, de la qual Sardà em va dir que tu tenies una còpia en dvd…és cert això? me´l podríes passar?. Gràcies, Blai.

    Ens vegem,
    jose

  2. Blai diu:

    Hahaha, ja trobava jo que alguna cosa fallava en allò de “L’estrany viatge”! I mira que vaig estar donant-li voltes una bona estona…

    Sobre el DVD, el buscaré perquè fa molt de temps que no el veig i no sé si el trobaré. Potser Joan en tinga també una còpia. Ja et diré alguna cosa.

    Salut!

Deixa un comentari