València vista pels americans
30/10/07
Des que estic ací a València m’he aficionat a una sèrie que fan per la Sexta anomenada The Unit. Es tracta d’una sèrie de temàtica bèl·lica sobre una unitat d’elit de l’exèrcit nord-americà que m’ajuda a passar les llargues jornades universitàries de la Capi.
Aquesta vesprada, quan ha començat el capítol d’avui m’he quedat francament sorprés en veure que els protagonistes es trobaven en una missió d’alt risc a la ciutat de València (sí, a la València valenciana!) on havien d’acabar amb la vida d’un terrorista incòmode per al govern espanyol (encara que quan estan a punt de matar-lo, els avisen que el govern espanyol ha decidit negociar amb el terrorista i els ordenen no acabar amb ell). Si l’argument ja resulta a priori bastant esperpèntic, al llarg del capítol la cosa va embrutant-se encara més.
La imatge que tenen als EUA de València, o almenys la imatge que han mostrat en la sèrie, és la d’una ciutat feta a imatge i semblança de les urbs sud-americanes, on la gent parla un castellà amb accent colombià o peruà (del valencià no cal ni parlar-ne) i va vestida al més pur estil mexicà (amb barret de cowboy inclòs). És a dir, en comptes de vindre a gravar a València o de reproduir-la fidelment, els productors de la sèrie han preferit anar a fer-ho a una ciutat llatinoamericana o recrear València de forma un tant curiosa.
Això sí, al capítol d’aquesta vesprada no han faltat ni els guàrdies civils (amb màquina d’escriure inclosa) ni el flamenc, paradigmes absoluts de la societat espanyola arreu del món. Ai!, si Na Rita veiera què pensen els nord-americans de la seua València!
dimarts 30 octubre 2007 a les 23:27
És molt mític eixe vídeo! Jo la sèrie no la veig, però eixe fragment corre pel YouTube! Fan gràcia els tricornios gegants dels guàrdia civils. València pot arribar a ser surrealista… però no tant xDD
Salut Blai!
dimarts 30 octubre 2007 a les 23:35
Això demostra que una de les indústries culturals més potents del món en realitat només s’emmiralla en si mateixa i aplica arreu els tòpics de sempre. Per això a Barcelona es venen vestits de sevillana… Perquè des de fora ja ens han imposat un arquetip abans de venir i seria lleig decebre i contradir-lo.
Jo he vist l’inici del capítol per inèrcia, ja que miro el Sé lo que hicisteis. Potser sinó fos pel diari El valenciano (inventat, oi?), amb un pla del qual comença el capítol, ningú es pensaria que l’acció transcorria a València… Vergonya.
dimecres 31 octubre 2007 a les 05:54
He vist eixa sèrie un parell de voltes això que estàs un ratet després de dinar sense massa faena i facen el que facen a la TV, mentre et quedes mig torrat. La veritat la sèrie està entretinguda, però tenint tants dies classe a la vesprada és difícil enganxar-se. Els tòpics recorden al conegudíssim episodi “McGyver en Euskadi” on els bascos eren indígenes terroristes d’una selva tropical incapaços de distingir geòlegs de fisics nuclears. A saber quina imatge tindran dels valencians aquesta gentola…
Per cert, mireu el meu nou bloc, començare a escriure coses d’interès en breu. Vos espere per allà, salut!
dimecres 31 octubre 2007 a les 09:40
jajaja que incultura te la gent xD.
dijous 1 novembre 2007 a les 20:10
Mal que us agrade Valencia es Espanya, i des de fora no es té el sentit de identitat cultural i social diferent que tenim a les diferents parts d’Espanya, nosaltres si que sabem que aquest es un país variat, però és habitual que des de fora ens miren a tots els espanyols dintre de un mateix cuadre.
Supose que per entendre-ho i no sentir-se ofés hi ha que mirar-ho des de l’óptica americana, si aneus escassos d’empatia, proveu a llegir la Tesis de Nancy, de Ramón J. Sender.
Potser semblen típics i tópics, pero nosaltres també veiem els italians dintre d’un topic de lligons, els francesos sons uns estirats gourmets…i els americans uns ignorants que només es preocupen pel seu propi benestar no?
dijous 1 novembre 2007 a les 23:16
Tens tota la raó, Madulain, però em sobtà que els nord-americans (o almenys els que van fer la sèrie) no diferenciaren València d’una ciutat qualsevol de Sud-Amèrica.
Vinga, salut!
dissabte 3 novembre 2007 a les 01:46
Em sembla que la “valència” on transcurrix l’acció és una que hi ha prop de portugal (es diu valència també). Més que res l’aspecte rural que retrata la sèrie encaixa millor.
Però ficar secundaris sudamericans per espanyols, això si que es tindre una facha… no volen comprendre la diferència, per a molts som mexicans, i punt.
dissabte 3 novembre 2007 a les 19:12
Podria ser que fóra eixa València, encara que crec que estaven pensant en una ciutat més gran, més com la nostra València.
Exacte, per a molts Àfrica (o en aquest cas Sud-Amèrica) comença als Pirineus.
Salut!
dijous 8 novembre 2007 a les 20:20
Bé, que vols d’una sicetat que pensa que Espanya està al costat de Puerto Rico i que ja en Misión Imposible II ens va mostrar una Sevilla on les natzarenes aneven vestides de falleres i esl passos del sants entaven cremant-se.
Clar que jo també tinc la meua visió del EUA: una immensa hamburguesa on damunt està un cowboy amb una cambresa ordinària de bar de carretera.