Hagia Sophia HDR (javierly.com)

Si bé s’acostuma a datar la fi de l’Imperi Bizantí a l’any 1453, amb la conquesta de Constantinoble per part dels turcs otomans, la vertadera caiguda de l’Imperi tingué lloc més de dos-cents anys abans, el 12 d’abril del 1204.
Corria l’any 1198 i, després del fracàs de la Tercera Croada, en la qual no s’havia aconseguit conquerir Jerusalem, el papa Innocenci III començà a predicar la necessitat de reprendre la lluita contra els infidels. Els esforços del papa no foren en va i es formà un exèrcit croat disposat a recuperar Jerusalem, però l’expedició es trobà amb el problema del transport, ja que no disposava de naus suficients per traslladar-se a Terra Santa i la ruta terrestre era llarga i dificultosa. Llavors, Bonifaci de Montferrat, cap dels croats, demanà ajuda als venecians, que s’encarregarien del transport marítim. Aquests acceptaren, però a canvi els croats havien de conquerir la ciutat de Zara, llavors en mans dels hongaresos, contraris als interessos venecians. El 8 de novembre del 1202 la flota salpà de Venècia i el 15 del mateix mes fou conquerida Zara.
Aleshores, mentre els croats es disposaven a passar l’hivern a la ciutat recentment conquerida, els arribà un missatge d’Aleix, pretenent al tron bizantí (el seu pare, l’emperador Isaac III Àngel, havia estat destronat per Aleix III). En aquest missatge, Aleix els feia una proposta: si l’exèrcit croat es desviava per segona vegada del seu objectiu i l’ajudava a recuperar el tron imperial, Aleix, un cop coronat, els ajudaria amb tropes i queviures en la seua campanya contra els infidels. Els croats hi accediren i es dirigiren a Constantinoble.
El 17 de juliol del 1203, croats i venecians aconseguiren entrar en la ciutat i Aleix IV Àngel i el seu pare Isaac III Àngel foren nomenats co-emperadors. En els mesos que seguiren la coronació d’Aleix IV, aquest apujà els impostos amb l’objectiu de complir la paraula donada als croats. Però la situació econòmica de l’Imperi no era massa favorable i no ho aconseguí, cosa que féu esclatar una rebel·lió que els destronà a ell i a son pare, i Aleix V Ducas fou coronat.
Llavors els croats es decidiren a recuperar la ciutat i establir un nou emperador llatí, amb aquest objectiu es formà un comité que hauria de decidir sobre qui recauria la corona imperial. Atacaren la ciutat per primera vegada el 6 d’abril del 1204, però foren rebutjats amb grans pèrdues. No obstant això, sis dies després ho tornaren a intentar i aconseguiren obrir una bretxa alhora que s’iniciava un incendi a l’interior de la ciutat. Croats i venecians aconseguiren entrar-hi i els nobles bizantins que aconseguiren fugir oferiren la corona a Teodor Làscaris, que s’establí amb la seua cort a Nicea.
Amb la conquesta de Constantinoble tingué lloc un dels majors saquejos de la història. Els conqueridors perpetraren tot tipus de barbaritats, i Constantinoble fou desposseida de gran part dels seus tresors (per exemple, els quatre cavalls de bronze que es poden veure actualment a la basílica de San Marc a Venècia foren sostrets pels venecians de l’hipòdrom de Constantinoble). Finalment, però, s’aconseguí restablir l’ordre i fou elegit emperador Balduí IX de Flandes (I de Constantinoble), amb el qual s’inicià l’Imperi Llatí, que duraria fins al 1261.

Compartir