2 Comentaris a “Nacionalisme lingüístic”

1. Lluís diu:
   14/06/09 a les 23:36

   Molt interessant, l’he sentit sencera. Gràcies per penjar-la. El que caldria és fer descobrir a la resta d’Espanya, ja que tantes ganes tenen que no els abandonem, que el català i les altres llengües penínsulars són realitats existents, riques, amb una literatura pròpia sovint molt rica(especialment pel País Valencià), etc. S’ha de començar culturitzant els espanyols i després ja parlarem de terceres hores de castellà. Que estiguin tranquils que no hi ha cap català que no els entengui.

2. Arcangelo diu:
   15/06/09 a les 16:02

   Interessant això de la cooficialitat. No hi havia parat esment! I la trampa es repeteix en fer anar paraules com llengua comú o de convivència.

   Tanmateix és com si aquest home no acabés les crítiques. Ho deixa en un no és raonable o en un no s’aguanta però potser ja és perquè no sóc del ram, i tampoc entencla raò latent.

   Curiós que proposi entendre’s en totes les llengües de l’estat. És a dir, hauriem anar a Madrid a parlar català. Realment, estem tant sotmesos que no havia caigut en aquesta possibilitat, ni me l’havia plantejat.

   Molt bona la rajada d’en Mingote i la perla cultivada aquesta de que els castellans han deixat de parlar castellà per parlar espanyol. Ara, de tota la conferència jo em quedo amb la frase Una llengua és un dialecte amb estat i exèrcit.

Deixa un comentari