1 de gener

01/01/08

Dia de Cap d’Any. Són les 11:15h. Comença el ritual que repeteixes fidelment cada primer de gener per donar la benvinguda a l’any nou.
Estàs davant del televisor veient el Concert d’Any Nou de Viena. No veuràs cap altre concert de música clàssica en tot l’any, però cada 1 de gener ho fas. Encara que t’hages gitat a les tantes de la matinada, no passes per alt aquesta cita amb la Filharmònica de Viena. Estàs delerós de veure qui és el director enguany, el nom del qual oblidaràs només acabe el Concert i no recordaràs mai més (tret que el torne a dirigir un altre any). Durant l’hora i mitja que dura el Concert escoltes atentament polques, masurques, valsos, marxes… i observes els ballarins i les ballarines que fan de les seues per les sales del magnífic palau de Schönbrunn, mentre esperes que arribe el torn de la cèlebre Marxa Radetzki. Quan, en últim lloc i després del Danubi blau, l’orquestra comença a tocar-la no dubtes en aplaudir al ritme de la música, igual que el public del Wiener Musikverein. En acabar el Concert et sents satisfet per haver-te mantingut fidel al teu compromís anual amb la música clàssica.
El ritual, però, encara no ha acabat. Ara és hora de veure els salts d’esquí, una altra cosa que sols fas el primer dia de l’any. A pesar que l’esport en si no et diu res, en eixos moments et sents el major expert del món en salts d’esquí. Sols recordes de l’any passat el nom d’un parell d’esquiadors (o ni això), però et veus capaç de comentar cada salt amb mà experta (o això penses tu). Observes com els esquiadors salten i salten, mantenint-se enlaire durant una eternitat, i enveges els que estan allí, gaudint de la neu de les muntanyes de Garmisch-Partenkirchen. I finalment, quan tots els esquiadors han fet dos salts cadascun, finalitza la prova i s’entreguen els trofeus.
Ha acabat el ritual, i per fi te n’adones que ha començat un altre any. D’ací a 365 (o 366!) dies el tornaràs a repetir. I és que no hi ha millor forma de començar l’any.

7 Comentaris a “1 de gener”

  1. moz diu:

    Jo l’anava a veure, el remaleït concert… I m’he adormit :-(!

  2. Blai diu:

    Tranquil, segur que d’ací a dos dies està als quioscs en DVD!!

  3. Warning diu:

    Es la sensacio de estar dins dun bucle… els saltadors ja afinen els eskis pe lany que ve, ell rellotge no para..

  4. David diu:

    Puff, fa molts anys que no vaig cap de les dos coses, ni el concert ni els salts. No deu ser bo per a la salut alçar-se tan matinet havent-se gitat tan tard!

  5. David diu:

    Volia dir veig, no vaig, perquè anar-hi, no hi he anat mai :-D

  6. orxater diu:

    Tots necessitem “ritualitzar” un poquet la nostra vida, per a no anar tan perduts. Està bé que ho fem, pense jo. Vinga Blai, salut i bon any nou!

  7. Jesús diu:

    T’ha faltat l’última part del ritual. Per la vesparda, mentres fas una becaeta de tres u quatre hores al sofà poses a la tele la repetició del programa de cap d’any. Després, fart de fer el gos, ixes al carrer, quedes amb els amics en una cafeteria, demanes tònica perquè estàs mal de la panxa i no parles quasi res del mal de cap que encara tens. Ara sí que ha començat el nou any.

Deixa un comentari

Tancar
Enviar E-mail