L’any dèneu!
07/01/08
Quan una cosa és un caos, un desastre o un embolic, a Pedreguer (no sé si en altres pobles també) diem que és “l’any dèneu“. Per exemple, quan algú entra en una habitació on la roba està tota per terra, el llit està desfet i hi han papers escampats per tot arreu, veient que allò és un desgavell pot dir: “Açò és l’any dèneu, quin desordre!”; o quan grup de persones estan discutint sobre algun tema i de sobte la discussió puja de to i tots comencen a cridar, sense escoltar-se ni entendre’s els uns als altres, algun dels participants o algú que escolta la cridòria pot dir: “Deixeu de bramar, que açò pareix l’any dèneu“. Però, i què degué passar l’any dèneu que donà peu a aquesta expressió? Anem a intentar esbrinar-ho.
Primer hem de decidir quin any dèneu és el protagonista de la curiosa frase feta. En un principi podríem pensar tant en el 1819 com en el 1919 (em sembla que anar més enrere en el temps és excessiu), però jo m’incline a pensar que el primer, el 1819, resulta un poc massa remot. De totes formes, dels fets ocorreguts l’any dinové del segle XIX, sols ens podrien resultar interessants la independència de la Gran Colòmbia (que degué significar un revés important per als interessos espanyols a l’Amèrica) i els antecedents del motí de Rafael del Riego que establí el Trienni Liberal entre el 1820 i el 1823.
Anem, doncs, a veure què passà el 1919 que podria haver originat l’expressió l’any dèneu. L’any dinové del segle XX començà recent acabada la Primera Guerra Mundial, la fi de la qual comportà un canvi dràstic en la política i en l’economia mundials; a Espanya, però, la neutralitat en la Gran Guerra provocà l’entrada d’or i el sanejament de l’economia (per la qual cosa caldria descartar aquesta hipòtesi). Del 1918, a més de les conseqüències de la Guerra, el 1919 també heretà l’anomenada grip espanyola, una pandèmia que acabà amb la vida d’entre 25 i 40 milions de persones arreu del món (a Espanya arribaren a morir més de 300.000 persones). Al febrer del mateix any, començà a Barcelona la vaga de La Canadenca, una empresa dedicada al subministrament d’electricitat, la qual anà acompanyada d’una forta repressió (crec que aquesta opció també caldria descartar-la). Finalment, l’any 1919 (la veritat és que aquesta hipòtesi està poc fonamentada, però crec que és la més encertada) podria haver-se convertit en sinònim de desastre per culpa de la plaga de la fil·loxera que arribà al continent europeu el 1860, acabant amb la gran majoria de les vinyes d’arreu d’Europa. Aquesta pesta, juntament amb una sèrie de males collites i la competència d’altres països productors, afectà greument la producció de pansa, la principal font d’ingressos dels pobles de la Marina. Açò degué provocar una important crisi econòmica als pobles productors de l’apreciat fruit dessecat.
Ara bé, potser no fou cap d’aquests esdeveniments el que donà lloc a l’expressió, tal vegada fou una simple riuada que afectà el poble de Pedreguer o una pedregada que féu malbé les collites; qui sap.
dimarts 8 gener 2008 a les 00:08
Jo no descartaria del tot que tinguera a veure no en concret amb la vaga de La Canadiense però sí en general amb el clima d’agitació que es va viure aquell any: enfrontaments entre els moviments obrers i els pistoleros contractats pels patrons, sobretot a Barcelona, la impossibilitat de formar un govern estable, etc. No sé, la veritat és que és un tema interessant. Potser pots consultar-ho amb algun professor de Catalana que siga expert en paremiologia.
dimarts 8 gener 2008 a les 15:58
Es curios aixo de lany 19 xDDDD mmm lo del cultiu de secà i desgracies en lagricultura i tot açò pot ser.. pero suponc que es pot averiguar “facilment”, en el mon de la historia si va ser el 1819 o 1919 … es com si fora este matí no?
dimarts 8 gener 2008 a les 20:22
Sí que podria estar relacionat amb aquest clima de tensió viscut amb la vaga de La Canadenca, però situacions com aquestes n’hi ha hagut moltes per ací en els últims segles. Seria interessant esbrinar-ho.
Warning, no et penses. Encara que relativament fa poc temps d’aquests anys dèneu, resulta difícil saber quin fou el fet exacte que donà lloc a l’expressió, perquè igual podria ser de caràcter local o comarcal o estatal… Això sempre que fóra un d’aquests anys dèneu i que no calguera anar més enrere en el temps.
PS: Acabe de descobrir en aquest blog un recull de frases fetes pròpies de Carcaixent, entre les quals m’he trobat amb “paréixer l’any dènou“. Sembla, per tant, que la frase no és un endemisme de Pedreguer.
Salut!
dimarts 8 gener 2008 a les 21:56
Al meu poble no l’he sentida jo l’expressió, però li ho preguntaré a mon pare, per altra banda i casualment estic llegint el llibre de Toni Cucarella, Heretaràs la terra i empra esta expressió i la relaciona amb la plaga de la filoxera, que si be afectà a tota Europa (començà a la difusa frotera de l’actual França i Alemanya) al P.V. aplegà prou tard. De fet ací mentre el raïm practicament desapareixia de l’Europa central, nosaltres ens beneficiàrem en gran mesura de l’apujada de preus , davant l’escaseça del producte.
dimecres 9 gener 2008 a les 00:15
Mmm, s’agraeix l’apunt que dones, que fa un poc més creïble la meua hipòtesi preferida però no massa contrastada (almenys fins ara).
Gràcies!
diumenge 13 gener 2008 a les 19:41
El vaig consultar fa uns anys només per sobre i no recorde els detalls, però, sens dubte, crec que trobaràs la solució al llibre de Joan del Alcázar “Temps d’avalots al País Valencià (1914-1923)”.
El període de 1918 a 1920 és conegut historiogràficament com el “trienni bolxevic” per les constants vagues, els motins i sabotatges, les ocupacions de terres, i la repressió estatal i dels grans industrials i propietaris a tota Espanya. Tot això, a més, en ple auge de l’anarcosindicalisme urbà i rural, i els ecos de la revolució russa de 1917.
No sé exactament què va passar al País Valencià al llarg de l’any dèneu, però em sonen grans vagues de jornalers de l’arròs i la taronja en estiu i alguns enfrontament amb morts entre sindicalistes i guàrdia civil. En qualsevol cas, com deia, en eixe llibre trobaràs molta més informació.
l’expressió ve de la conflictivitat social de l’anomenta
diumenge 13 gener 2008 a les 19:42
Com veus se m’ha quedat una frase penjant per ahí. Ho sent.
Salutacions!
diumenge 13 gener 2008 a les 20:24
Molt bé, intentaré fer-me amb el llibre que comentes a veure si ho acabe d’esbrinar.
Vinga, gràcies per la informació!
divendres 1 febrer 2008 a les 16:14
Hola Blai, molt interessant l’expressió i misteriós alhora esbrinar el seu origen. Quan tingues clar d’on ve, t’agrairia moltíssim que ens ho comunicares a http://speakingvalencian.blogspot.com per puguem traduir-la i expressar esta expressió per a tot el món. Hi ha un xat al web on pots escriure lliurement així com el correu del cap del bloc.
SALUT!
divendres 1 febrer 2008 a les 19:56
A Pego també es diu. I sí, és de l’any dèneu del s. XX, precisament per l’agitació social i l’ambient de crisi econòmica incipient en relació a l’arribada de les notícies de la Revolució russa, i de el començament de la fi de l’època d’or de la industrialització espanyola per desplaçament des de l’Europa en guerra. A banda crec que encara hi havia la passa de la “Cucaratxa”, quan segons m’agüela posaven una cadira a la porta i així el metge hi passava sense haver-lo d’avisar.
divendres 1 febrer 2008 a les 19:58
Per cert, l’IES Pedreguer, per al qual propose el nom IES Francesc Garcia d’Àvila, –a veure si en parles!!!– sembla l’any dèneu. Hi ha molta mala maror i remor de sabres…
Fins aïna!
divendres 1 febrer 2008 a les 21:12
Josep, supose que gràcies als comentaris de David, vident i Ferran queda desvetllat el misteri de l’any dèneu (ara sí, 1919). Les causes serien les que ells mateixos han comentat: agitació social, crisi econòmica…
Ferran, quant de temps! S’ha tornat a traure el tema del nom de l’IES Pedreguer? Jo l’últim que sabia és que l’anterior alcalde volia posar-li el nom d’un antic batlle socialista o alguna cosa per l’estil (un poc trellat, vaja). Espere que la remor de sabres acabe en no res.
Bé, gràcies a tots per participar en la recerca de l’any dèneu!
diumenge 3 febrer 2008 a les 20:13
No n’has dit res de la meua proposta! A més, t’ho deia pq supose que tu, wiquipedista de pro, podries omplir el buit que hi ha sobre aquesta figura històrica. Total, la II Germania valenciana començà el gener del 1693 a la plaça dels pòrxens, no?
Ja parlem…
diumenge 3 febrer 2008 a les 20:45
Jejeje, tens raó. Sobre la proposta, m’ho pensaré.
Pel que sé, Pedreguer jugà un paper important en l’inici de la II Germania, el 1693, però, com la repressió fou bastant forta, quan la revolta s’escampà per la resta de pobles, a Pedreguer ja no quedaven ganes de revoltar-se. També per aquesta repressió (bastant severa, pel que es veu), a Pedreguer no hi hagué massa oposició al Borbó en la Guerra de Successió (els que estigueren de part de l’Habsburg, es refugiaren a Dénia).
Això és l’únic que en sé, però, bé, intentaré investigar alguna cosa més i penjar-la per ací.
PS: Home, a la plaça dels Pòrxens no perquè encara no estava, però potser sí al patí del palau dels comtes, on ara està la susdita plaça.