De púlpits i mítings
07/02/08
La precampanya ja fa temps que ha començat i sembla que, per una vegada, els primers en destapar la caixa de Pandora no han estat els propis partits en lliça (encara que aquests s’han llançat últimament, com sol passar, a prometre i prometre sense mirar pèl), sinó la Conferència Episcopal Espanyola.
Com si haguérem tornat a l’Edat Mitjana, quan l’Església feia i desfeia al seu gust, beneint i maleint regnes i prínceps, ara els bisbes ataquen de nou, intentant recuperar el control d’un ramat que, segons ells, ha perdut el nord i necessita d’un pastor que el torne a portar pel bon camí. Aquesta vegada però, sense els exèrcits medievals i sense la influència internacional d’aleshores, els clergues s’han atrinxerat darrere dels púlpits i s’han dedicat a atacar allò que no els agrada (ara els matrimonis homosexuals, ara l’Educació per a la Ciutadania…).
Però açò no és nou i a Pedreguer ho sabem bé. L’any 2003, a pocs dies per a les eleccions locals i autonòmiques, l’aleshores rector de Pedreguer decidí convertir el sermó de missa en un míting polític i recomanà als votants que s’ho pensaren bé (?) abans de votar, pronunciant algunes paraules contra l’encara alcaldessa de Pedreguer (el capellà deia, entre altres coses, que l’Ajuntament no havia volgut que es donara la subvenció per a la restauració de l’altar major, quan en realitat aquesta no podia donar-se fins a l’inici de les obres, que encara estaven per començar).
Exactament el mateix és el que han fet ara els bisbes de la Conferència Episcopal: dir-los als ciutadans què han de votar i no, com és la seua tasca, dir-los als fidels què han de resar.
No fou Jesucrist qui digué que el seu regne no era d’aquest món? Aleshores?
Article publicat originalment ací.
dijous 7 febrer 2008 a les 22:46
Suposo que un dels secrets de marketing per mantenir un monopoli durant 2000 anys és la tradició (malentès com a ostracisme, intransigència…). En fi, Zapatero dimisión. Ai, que dic jo ara xD?
dijous 7 febrer 2008 a les 23:01
em penso que tens un problema, noi
divendres 8 febrer 2008 a les 18:12
Gabriela, el problema trobe que no el té només el noi, sinó tots els habitants d’aquest país. Un problema i ben gros… el d’haver d’aguantar la dreta més cavernícola de tot el món occidental i l’església més retrògrada que ha patit país europeu…
Qui s’ha pensat que és aquesta església per a voler que tots combreguem amb la seua suposada veritat i moral -quina moral, per Zeus!-?
Per a desenterbolir una mica copie, abusant de l’espai de Blai, una cosa que he llegit del genial Millàs:
Per alguna cosa, si pregunten a algun ultra europeu, diu:
Interessant!
divendres 8 febrer 2008 a les 18:56
Precisament despús-ahir parlava amb un amic sobre aquest salvatgisme de la dreta espanyola, únic arreu d’Europa.
És una llàstima que no estiguen un poc més civilitzats.
Au, salut!
divendres 8 febrer 2008 a les 19:29
Però que espereu de l’església catòlica o qualsevol altra religió?
Només el fet de pensar que existeix un ser invisible que ens ha creat a tots ja és una gran bajanada.
Fins que la major part de la societat no es separe de l’església, encara tindran molt de poder, ja que menegen a les masses com a pocs.
PS: Et torne la visita Blai. M’ha agradat molt el teu bloc.
Salut!
dissabte 9 febrer 2008 a les 17:02
L’església és com és i no es pot esperar ni menys ni més d’ells. Tenen por d’adonar-se’n que els que són diferents a ells també poden ser feliços i per això no volen que la resta de la societat faça la seua.
Bé, aneu preparant-se que no queda molt per a Setmana Santa, amb eixos dies en els que sembla que tot el poble ha de fer el que diga el rector de torn.