26/07/09
Sobirania
Arran d’un interessant comentari de Josep Lluís a l’article anterior sobre la qüestió gibraltarenya m’ha acabat de madurar una reflexió que vaig concebre vagament l’altre dia mentre escrivia el post i que no vaig incloure en l’article per no allargar-lo més i perquè pensava que el tema se’n mereixia un de propi, que és aquest. La temàtica, bàsicament la mateixa: Gibraltar, Espanya, el nacionalisme, la sobirania, tot plegat enllaçat amb el cas valencià. Anem allà.
Efectivament, allò que importa en qualsevol conflicte de sobirania o nacionalitat és la voluntat dels afectats. El quid de la qüestió no és si un estat veí o una autoritat forana reclamen la sobirania i el control sobre un territori determinat; allò que realment importa és si els habitants d’eixe territori accepten aquesta autoritat, si n’accepten una altra o si en prefereixen una de pròpia. D’això se’n diu dret a l’autodeterminació dels pobles: dret a decidir què es vol ser.
Si els gibraltarenys volen continuar formant part del Regne Unit o volen esdevindre un estat independent en major o menor mesura, el govern de Madrid ho haurà d’acceptar. Si els gibraltarenys no volen ser espanyols, Madrid haurà de callar o haurà d’espanyolitzar-los a la força, militarment —«por justo derecho de conquista»?—, cultural o demogràfica —com, per cert, està fent impunement el monarca marroquí Mohammed VI al Sàhara Occidental. Espanya no «es mereix» la sobirania sobre Gibraltar perquè fa quasi tres-cents anys era seua —cosa que, com ja vaig dir en l’anterior article, tampoc està del tot clara—; la sobirania sobre Gibraltar és o hauria de ser dels llanitos i ells han de decidir.
I el mateix passa al País Valencià. La independència o la sobirania no ens la donaran perquè fa més de tres-cents anys existia un estat anomenat Regne de València, amb unes institucions i lleis pròpies, no. De fet, la independència no ens la donaran de cap manera. Ens l’haurem de guanyar treballant: fomentant la llengua, la cultura, la història, però també l’economia, la societat, etcètera. Ens hem de construir el País, amb uns fonaments històrics, sí, però amb eines de futur, perquè no ens el donaran fet i ningú el farà per nosaltres.
30/07/09 a les 12:41
Chapeau!
02/08/09 a les 17:26
A veure… jo crec que l’argument de pertinença històric és més vàlid del que dius. Gibraltar va ser annexionat (transferit, canviat, cedit?) sense qüestionar els seus habitants i per tant això invalidaria la seva pertinença al Regne Unit. El que cal fer és preguntar als gibraltarenys què volen si l’estat espanyol, si el britànic o si el seu propi. I el que sigui que vulguin per absurd que sigui, allò serà.