Hic et nunc

Enguany, en acabar els exàmens finals i començar les vacances, em vaig proposar d’aprofitar la tranquil·litat i el temps lliure de l’estiu que tot just començava per posar-me un poc al dia amb els clàssics de la literatura universal. En principi, es tractava d’aconseguir llegir-me tres o quatre obres d’aquestes que se suposa que hem de llegir alguna vegada en la vida i que, sovint, per la seua temàtica o per la seua llargada, se’m fan més difícils de llegir durant el curs.

Amb aquesta intenció, ja feia un temps que havia estat buscant les víctimes d’aquest assalt als clàssics i n’havia trobat un parell: el passat dia del llibre —com ja vaig comentar per ací— va caure a última hora l’edició de la Divina Comèdia de Dante a càrrec de Joan F. Mira, i més recentment vaig comprar-me també El roig i el negre de Henri-Marie Beyle, Stendhal. Així doncs, a l’inici de les vacances, tenia ja els llibres i les ganes, només em faltava el temps.

Quan vaig arribar al poble, passats els exàmens, arrossegava encara la lectura de Sobre la nació dels valencians de Mira, que havia començat en plena voràgine examinatòria. Així doncs, no vaig poder posar en marxa de seguida el meu pla. Vaig haver d’esperar no només a acabar el llibre de Mira, sinó també La zona de Serguei Dovlàtov, la lectura del qual no podia ajornar més. Entre pitos i flautes, doncs, arribà el dia 10 de juliol i jo encara no havia començat amb els clàssics. La cosa no hauria anat a més si aquell mateix dia, acabada ja l’obra de Dovlàtov, haguera començat amb la Divina Comèdia o amb El roig i el negre, però no pogué ser, ja que el 10 de juliol, divendres, començaren les festes de Pedreguer.

I així, del llit als bous, dels bous als concerts i viceversa, van passar deu dies més sense que arribara a tocar cap llibre. Passades les festes, la cosa començava a ser ja preocupant: havia perdut gairebé un mes i encara no m’havia posat mans a l’obra. I no podria posar-m’hi encara. Amb el viatge a una setmana vista, vaig decidir deixar de banda la Divina Comèdia: l’edició de Mira és gruixuda i de tapa dura, la qual cosa m’impedia endur-me-la al viatge. Així les coses, doncs, em vaig plantejar de començar El roig i el negre, però abans de fer-ho ja havia desistit: probablement no tindria temps de llegir ni una pàgina durant el viatge, de manera que millor ocupar la setmana anterior al periple amb alguna lectura més lleugera, que puguera acabar abans d’anar-me’n, i deixar a Stendhal per a la tornada. I així fou com vaig començar i acabar Contra els galileus de Julià l’Apòstata.

Ara, passat el viatge ―durant el qual, tal i com vaig predir, no he pogut llegir res―, un mes i mig més tard del que m’havia proposat en finalitzar els exàmens, he pogut per fi començar amb un dels dos llibres que m’havia decidit a llegir aquest estiu. L’elegit, finalment, ha estat El roig i el negre d’Stendhal, i em sembla que Dante haurà d’esperar a l’estiu que ve. Una llàstima.