Hic et nunc

Aquells que seguiu assíduament aquest blog potser sabreu que fa un bon grapat de mesos que intente traure’m el carnet de conduir. Pel juny de l’any passat em vaig matricular a l’única autoescola de Pedreguer pensant que podria fer l’examen teòric abans de les Festes de juliol. Però no pogué ser i ho vaig deixar estar pel setembre, abans de començar les classes a la universitat. Però en passar agost tampoc pogué ser.
A finals de setembre començà el curs i al novembre em vaig matricular en una autoescola a tocar del pis. I vaig començar a mirar-me el llibret i a fer testos, però entre la faena de la universitat i les poques ganes, vaig anar relaxant-me i vaig deixar d’anar a l’autoescola durant una bona temporadeta.
I no fou fins fa poc més d’un mes que vaig decidir traure’m aquest pes de damunt d’una vegada. I vaig tornar a fer testos i vaig tornar a anar a l’autoescola; fins que fa un parell de dilluns, el dia 5, vaig anar a fer l’examen teòric, aprovant-lo a la primera. Ahir, per no perdre més temps en açò, vaig anar a fer la primera pràctica.
En pujar al cotxe (un Kia cee’d prou manoset) i conèixer al professor, em vaig tranquil·litzar bastant, car l’home resultà prou simpàtic i comprensiu (era prou major i se’l veia bregat en mil i una pràctiques amb mil i un alumnes). I la cosa no anà tan malament com esperava. Després de fer-me anar per uns carrers poc transitats pròxims al campus de Tarongers per veure com de verd estava, anàrem a donar unes quantes voltes per Blasco Ibáñez, la Serreria, Just i Pastor, Manuel Candela, i alguns carrers més de la zona. La veritat és que no m’esperava que el primer dia em portara ja per tan atabaladores avingudes, encara que també és cert que si hi havia algun problema era ell qui feia anar els pedals i qui em guiava les mans per dirigir el volant.
A pesar de tot el que haig de millorar encara, especialment pel que fa al volant (he d’aprendre a guiar millor el cotxe) i al fre (el prem massa bruscament), estic content perquè em pensava que no sobreviuria a la primera pràctica a la ciutat, amb tantes senyals, semàfors, passos zebra, cotxes i demés.
Divendres tinc la pròxima pràctica, toquem ferro i esperem que a poc a poc la cosa vaja millorant. Ja ho deia Juli Cèsar en un dels seus notables comentaris: rerum omnium magister usus (la pràctica és la mestra de totes les coses).

Compartir

Aquesta entrada fou publicada per Blai el dijous 15 maig 2008 a les 05:20 i està arxivada a Coses meves, Cròniques universitàries, València.