Andorinha das Chaminés (Emerging Birder)

Cada any, en arribar el bon temps, les oronetes tornen a les nostres terres cercant els vells nius que ocupen tots els estius i que els serveixen de recer per pondre els ous i criar els pollets.
Farà uns dos mesos una parella ocupà un dels dos nius que tenim al riu-rau de la caseta i es disposaren a criar. Després de pondre els ous i covar-los durant quinze dies, fa cosa d’un parell de setmanes nasqueren els pollets i els dos progenitors començaren a portar-los menjar al niu i ompliren el riu-rau amb el seu característic rebombori. Tot semblava anar sobre rodes, però la setmana passada en canviar el temps i arribar les pluges d’aquests dies, les oronetes no pogueren eixir a cercar menjar, i el divendres, en arribar de València, vaig rebre la notícia que les oronetes adultes havien expulsat del niu els pollets, que de totes maneres no haurien pogut sobreviure sense menjar.
I és que la naturalesa és així: si els pares no poden alimentar les cries, millor deixar de perdre el temps i fer tabula rasa, els tiren del niu i tornen a començar de nou, amb una altra posta. Què hauria fet una persona en les mateixes circumstàncies? Qui sap…

Compartir