Ací estic, assegut a la taula de la meua habitació (a veure si un dia d’aquests vos la presente), amb una tassa de te a les mans i un llibre davant els ulls. El te, negre, carregadet de sucre i amb un núvol de llet: boníssim. El llibre, una edició de The Constitution of the Roman Republic d’Andrew Lintott, no tan bo com el te, però això sí, molt interessant.
Haureu notat que aquests últims dies el ritme d’actualització del blog ha baixat bastant, i això es deu a què el final del curs ja està ací. Acabem el dia 6 i aquests són dies d’acabar d’enllestir treballs i començar a preparar els exàmens. I en eixes estem. El primer treball, sobre els Amores d’Ovidi ja el tinc acabat i llest per a entregar. L’altre, sobre les institucions polítiques de la República romana, encara no l’he començat però ho faré només acabe de llegir el llibre d’Andrew Lintott, un dels majors especialistes en el món romà de les últimes dècades. Es tracta d’un estudi detallat (un dels millors, segons tinc entés) sobre el complicat model polític romà. Està en anglés, sí, però la veritat és que no he tingut cap problema llegint-lo (clar, com la majoria de paraules són cultismes d’origen llatí!). Si em queda temps potser vos conte alguna cosa quan l’acabe; ja veurem.
I llevat d’això, poca cosa més: continue fent pràctiques i millorant poc a poc. Espere poder anar a examen d’ací a un parell de setmanes, però no vull atabalar-me, prou tinc amb anar fent cada dia (això d’alçar-se a les 5:30h del matí per fer una pràctica a les 7h i després anar a classe és una punyeta).
Bé, vaig a seguir llegint a veure si avance. Per on anava? Ah sí: the superiority of the consul in both middle and late Republic lay in his possession of the initiative both at home and abroad…

Compartir