Hic et nunc

La xenofòbia dóna vots al Regne Unit, o això és el que es desprén d’un article del periòdic britànic The Times, segons el qual el British National Party (BNP) ha aconseguit augmentar el seu nombre de votants gràcies a la nova política antimusulmana que estan duent a terme.
El BNP nasqué el 1982 a partir del National Front, partit d’extrema dreta feixista del qual heretà els seus postul·lats, i s’erigí com a un partit només de blancs (!) i, segons els seus estatuts, “compromés a detindre i invertir l’allau d’immigració no blanca, i a restablir, mitjançant canvis legals, la negociació i el consens, la composició majoritàriament blanca de la població britànica existent al Regne Unit abans del 1948″.
I en aquest sentit es mou l’estratègia de Nick Griffin, líder del BNP. Griffin i els seus han aconseguit acabar amb la imatge que tenien fins ara, la d’un partit de neonazis radicals, i se n’han guanyat una de nova i més potable, la d’un popular partit antiimmigració. Així, el districte londinenc d’East End, que per la seua proximitat a l’antic port de Londres ha acollit i acull una gran quantitat d’immigrants, s’ha convertit en un baluard del BNP gràcies a la por de la població autòctona al “problema islàmic”, la seua principal arma política. Al borough (la unitat administrativa anglesa de nivell local) de Barking and Dagenham, a l’East End, han aconseguit fins i tot erigir-se com a la segona força més votada, cosa que no havien assolit mai enlloc de la Gran Bretanya.
A més a més, veient l’èxit de la nova estratègia entre la població britànica, el BNP ha decidit estendre-la a les minories ètniques i s’ha apropat a col·lectius que tradicionalment havien patit els seus atacs, com són els negres i els hindús, als quals han qualificat de víctimes dels musulmans (?).
Bé, sortosament, el British National Party només (només?) representa un 0,7% de la població total del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord —perdoneu-me però no podia estar-me’n de dir el nom complet— i encara estan molt i molt lluny de pintar alguna cosa en la política britànica, sacsejada ara per la crisi dels laboristes i l’auge dels conservadors.

Compartir

Aquesta entrada fou publicada per Blai el dijous 29 maig 2008 a les 20:40 i està arxivada a Món, Política, Reflexions vàries.