Proletaris del món… treballeu!
13/06/08
Recorde dels apunts d’Història de primer de Batxillerat que una de les reivindicacions de la Primera Associació Internacional dels Treballadors (AIT) era l’establiment de la jornada laboral de 8 hores. La I AIT fracassà per tensions internes, però els seus ideals els recuperà anys més tard la II Internacional i, després de la desfeta d’aquesta arran de la I Guerra Mundial, continuaren vius en les reivindicacions dels moviments obrers que vingueren després.
Ara, però, 144 anys després de la fundació de la I AIT, sembla que els seus principis han quedat oblidats, ja que els ministres de Treball de la Unió Europea han aprovat una nova directiva que permet ampliar la jornada laboral fins a un màxim de 65 hores setmanals.
Si Marx, Engels, Bakunin i companyia alçaren el cap…
divendres 13 juny 2008 a les 21:54
… pegarien amb el cap a la tomba! xDDD
Fora bromes. El panorama està fotut i pinta pitjor… Fins a quin punt aguantarem? No ho sé, però per desgràcia crec que estem lluny encara de fer una “revolució”.
La gent està profundament dormida i als qui intenten despertar-los sols els reben amb vara, així que al final un pensa: que es toquen la verga, que vinga una gran crisi i que rebente tot.
dissabte 14 juny 2008 a les 00:28
Ja hi ha gent que les treballa 65 hores setmanals… Mon pare per exemple i ma mare, si fa no fa. El meu avi tenia torns de 12 hores i els meus altres avis havien d’alçar-se a les cinc del matí per no tornar a casa fins a les 10. I no, no van fer cap revolució, ves per on.
La gent treballa el que necessita o el que el seu cap li digui que treballi, no pas el que digui les Internacionals o el govern.
Salut!
dissabte 14 juny 2008 a les 12:43
Podrien començar els srs. diputats per donar exemple, tant els europeus com els nacionals i fins i tot els autonòmics. A treballar dotze hores al dia durant un parell d’anys per a que la gent veja que lo responsables que són. Al tall, nosaltres.
dissabte 14 juny 2008 a les 17:58
En la meua opinió eixa no és la solució. L’únic que aconseguirem augmentant la jornada de treball és que la gent que ja treballa ho faça més, i que la gent que es toca els ous se’ls toque més. Eixim perdent. Ara, cadascú per a ell.
Besets
dilluns 16 juny 2008 a les 16:29
El gran problema de tot açó es que estem oblidant el nostre passat i un poble que oblida el seu passat està condemnat a repetir-lo! Ensopeguem moltes voltes en la mateixa pedra!
Es molt difecil mentalitzar a tota la gent del que realment passa, pero l’educació superflua que ens donen funciona i ens transforma en un rebany. Ho vec molt negre, la veritat!
dimarts 17 juny 2008 a les 13:09
Hola, Blai.
He vist que tens en enllaços el Blog de Marina i m’ha sorprés perquè no sé si vos coneixeu.
Els meus pares coneixen els teus, però ja fa molt de temps que no passe pel teu Riu-rau, així que no crec que te’n recordes de mi.
Salutacions.
dimarts 17 juny 2008 a les 13:24
Ens coneixem de comentar-nos als blogs, res més.
No, no me’n recorde de tu (conec més Rosers!), m’hauries de donar més dades. El riu-rau continua al mateix lloc de sempre.
El ciber-món és un mocador.
Gràcies per la visita!