El que començà fa dues setmanes com un simple constipat de panxa, d’aquests amb una mica de febre i certa inestabilitat intestinal, ha acabat (per fi!) com una gastroenteritis aguda, dos dies a l’hospital i la impossibilitat de començar el curs quan calia, o siga, despús-ahir dilluns. Però ara (gràcies als déus) ja tot ha tornar al seu lloc, i demà de bon matí me’n vaig cap a València per començar aquest segon curs de la Llicenciatura en Història que promet ser intens.

Ha arribat l’hora, doncs, d’acomiadar-se de l’estiu (la pluja sembla animar-nos a fer-ho), d’acomiadar-se de les vacances, del no fer res,  de la piscina, de la platja i de tot això. Donem la benvinguda (quin remei) a la tardor, al fred, als núvols negres, a les mànegues llargues i a les jaquetes. I per fer el canvi menys traumàtic, ací vos deixe el vídeo d’una de les cançons de l’últim disc de Quimi Portet, que, precisament, també parla d’acomiadaments i benvingudes.

Un Comentari a “Comença el curs (amb retard)”

  1. Warning diu:

    Yep! ja 100% recuperat?
    Al performance del vídeo es brutal! xDDDD.

    D’ací 2 dies ja 9 d’octubre, tot sants i ja estem a Nadal.

Deixa un comentari