Roma nasqué com una aldea governada per reis. Segons la tradició se’n succeïren set, durant el regnat dels quals la ciutat de Roma cresqué i es desenvolupà. Al voltant de l’any 505 aC, el rei Tarquini el Superb fou enderrocat i es posà fi al sistema monàrquic. Encara que la llegenda ens diu una altra cosa, resulta més fiable creure que el vertader motiu que produí la fi de la monarquia fou la voluntat dels nobles patricis de posar fre al poder del rei, fins aleshores il·limitat [1].
Caiguda la monarquia, s’inaugurà la República, que restà sota el control dels patricis. La plebs, però, no es resignà a continuar sotmesa com en temps dels reis i s’inicià un conflicte pel control del sistema polític. La lluita continuà i no fou fins al 451 aC, davant el perill d’una guerra exterior, que s’intentà buscar la solució. Així, es creà el decemvirat, una comissió constituïda per deu homes, amb plens poders per legislar i establir una Constitució i un codi jurídic. Amb aquesta legislació es pretenia posar límits als poders dels cònsols i dels patricis i alhora establir els drets de la plebs, fins aleshores marginada del sistema polític i explotada per les classes superiors.
Aquests decemvirs governaren justament i prompte presentaren deu taules de lleis perquè foren examinades i esmenades. Després d’un breu període de debat, les centúries les aprovaren i foren elevades al rang de lleis. No obstant, alguns temes quedaren pendents i l’any següent s’elegiren nous decemvirs. En aquesta ocasió, els decemvirs obraren de forma injusta i capritxosa, però aconseguiren redactar dues taules de lleis, que també foren aprovades. Aquestes dues taules, sumades a les deu anteriors, conformen les Lleis de les XII Taules (duodecim tabularum leges).
A partir d’aquest moment, les XII Taules (la primera i única codificació legal de la República romana) foren la base de la llei romana, sobre la qual anà bastint-se al llarg dels anys l’edifici de la Constitució republicana [2]. El conflicte entre plebeus i patricis perdé la seua intensitat inicial, però es mantingué viu al llarg de tota la història de la República.

———
[1] GUILLÉN, J. Urbs Roma: Vida y costumbres de los romanos (2000), pàg. 67
[2] LINTOTT, A. The Constitution of the Roman Republic (2002), pàg. 38

Compartir