Ahir per la vesprada, després de formatar l’ordinador per a la LAN d’aquest cap de setmana, vaig anar amb el Toni a Dénia a una llibreria i per primera vegada en molt de temps vaig estar a punt de sortir-ne amb les mans buides. M’explique.
Hi vaig anar buscant un parell de llibres, d’una banda el vuité volum de la fantàstica sèrie Aubrey-Maturin de Patrick O’Brian i de l’altra un llibre sobre la història d’Anglaterra del qual no recordava ni el títol ni l’autor, només la imatge de la tapa. Ambdós llibres els havia vist a la llibreria feia un temps i esperava tornar-me’ls a trobar, il·lús de mi, al mateix lloc que els havia deixat temps arrere. Evidentment, la cosa no anà així i els llibres no aparegueren per enlloc; però aprofitant que havia anat fins a Dénia, em vaig posar a mirar i remirar prestatges, buscant algun altre llibre que em despertara la curiositat.
Però no hi havia manera, tu. Una bona estona vaig estar donant voltes, d’ací a allà i d’allà a ací, sense resultat, cap llibre m’acabava de convéncer —i mira que n’hi havien!—; no m’havia passat mai. Entre les novel·les històriques, algunes ja llegides i poca cosa més; entre les novetats, res de profit, i a l’apartat d’assajos històrics, un munt de llibres dedicats a monarques castellans medievals i als fets madrilenys del 2 de maig del 1808, res més.
Finalment, crec que gràcies a la Divina Providència, al racó dedicat als llibres en valencià em vaig trobar un exemplar de la primera edició —del 1989, l’any que jo vaig nàixer— d’Els treballs perduts de Joan Francesc Mira i com que ja feia temps que tenia ganes de llegir-me algun altre llibre seu a part de Borja Papa, vaig decidir endur-me’l. Segons he llegit es tracta d’una espècie de reedició a la valenciana i amb reminiscències joycianes del mite dels dotze treballs d’Hèrcules, encarnat en la figura de Jesús Oliver, un curiós bibliotecari. Pel que he llegit, tinc la sensació que m’agradarà.
De totes maneres, i per tal d’evitar que es torne a repetir el desagradable succés de la llibreria, vos demane que em recomaneu qualsevol llibre que penseu que em pot interessar —novel·la i assaig històric o simplement literatura en general—. Vos estaré molt agraït.
dijous 24 juliol 2008 a les 09:30
Iep! Jo vaig estar per allí el dissabte passat, i estava com tú, però al raconet de llibres en valencià sempre trobe algo. Me´n vaig tornar amb una guia d´aus del Montgó, molt interessant, ben editada, tapa dura, per…10 euros!Bocabadat em vaig quedar.
No sé si els llibres que m´agraden a mi t´agradaran a tú, perque la meua cultureta és molt més básica, i sobretot menys clàssica (vaig suspendre 3 voltes llatí de 2n de bup…no cal dir més hehehe). De totes maneres, te´n dic alguns i si t´interessen o no, ja ho jutjes tú.
Novel.letes senzilletes amb algo de història o cultura popular:
-De Victor G Labrado, “quan anàvem a l´estraperlo”, conta des dels ulls d´un xiquet la vida a la postguerra a la Ribera.I “la guerra de quatre” un succés inquietant també d´aquella época.
-De Josep Castelló, “el tresor dels maulets”, una historieta d´amor, la cremà de Xàtiva, Pedreguer i l´Ocaive, on va quedar el tresor.I “contes de pansero”, també des dels ulls d´un xiquet que anava a estiuar a la caseta.
-De Joaquin Borrell, “el cavall verd” ens apropa als darrers dies dels moriscos amotinats a la Vall de Laguar.
Ja sense novel.la, alguns que m´agraden molt:
-De Bernat Capó, “Costumari Valencià I i II” ens parla de costums dels nostres pobles amb unm to d´humor irònic.Moltes tristament perdudes. Molt interessant i curiòs.”Espigolant pel rostoll morisc” i “Terra de cireres”, unes guies de viatjer atípic pels pobles del interior de la Marina Alta i Baixa.
-Moltes dades sobre l´època anterior a la guerra les trobaràs a “La segona República a la Marina Alta” i “la segona República a Pedreguer”, de Teresa Ballester Artigues.
-I ara vull replegar “LA Marina Alta segons l´informe Fabian i Fuero”, de Joan Ivars, que ens aproparà a la Marina del 1791, segons l´Arquebisbe de València.
I ja em calle la boca, que sembla una entrada en lloc d´un comentari…me n he`passat
Au!
dijous 24 juliol 2008 a les 10:59
Coneixes Jesús Moncada? Tots els seus llibres són molt recomenables, però el primer, la novel·la Camí de sirga, i l’últim, el conjunt de narracions Calaveres atònites són potser els millors.
dijous 24 juliol 2008 a les 16:38
Gràcies Santi pel complet comentari. Alguns dels llibres que has comentat els he llegit ja i altres, com els de la Segona República, els tinc en llista d’espera. Potser ja va essent hora de llegir-los.
No el conec, Sebastià, però prenc nota.
Gràcies als dos!
dijous 24 juliol 2008 a les 23:32
“El misteri de l’amor” de Joan Miquel Oliver!
divendres 25 juliol 2008 a les 21:28
Jo el tinc, no l’he acabat xò està bé. Jo tinc la segona edició (1990), tú supose que tindràs la del 1989. A la portada nià una gallina sobre fons roig? Eixe és el meu xD
dilluns 28 juliol 2008 a les 00:14
Com l’amic Santi et recomane Quan anàvem a l’estraperlo de Labrado, novel·leta amena i que fins i tot la pots passar a la gent major. Si no t’has llegit La catedral al mar, és molt recomanable, sobretot la versió en català així com el noi amb el pijama a ratlles.
Com a curiositat i si et vols gastar uns eurets en un llibre ben editat, amb bona il·lustració i que parla de l’imaginari valencià, llegendes valencianes de ed. Bromera. allí podràs descobrir tota clase de butonis, bubetes, nyíntols, donyets i fins i tot l’home dels nassos.
dimarts 29 juliol 2008 a les 13:47
Mira a veure si trobes El asombroso viaje de Pomponio Flato, de l’Eduardo Mendoza. Això sí, es llig en ben poc de temps!
dimecres 30 juliol 2008 a les 01:09
jo estic amb Felip! xD
com que et matricules a Història, eh? el meu amic acaba de fer primer com el que tu vas a fer i, buf, se veu que teniu un bon embolic amb Bolònia. lo meu és encara més caòtic: doble llicenciatura internacional d’economia (imagina’t la quantitat d’incògnites que n’hi ha). 4 hores per a fer la matrícula, per poc no han rodat òsties i caps. ningú sap res… i els que saben alguna cosa són els administratius. els altres: a volar. paciència i bones paraules que és estiu!
disfruta!
un beset
dimecres 30 juliol 2008 a les 15:20
Prenc nota. Gràcies per les recomanacions.
Sí, Marina, sí, em canvie. Llicenciatura internacional d’economia, només amb el nom ja en tinc prou. Per cert, mai he sabut què té l’economia que atrau a tanta gent, i mira que hi ha un fum de personal fent coses com ADE, Empresarials, Econòmiques i derivats. Espere que algun dia m’ho expliques. Bé, ja ens trobarem el merder quan arribe, ara per ara no guanyem res calfant-nos el cap.
Bon estiu!