La finestra estava oberta però aquella nit del mes d’agost no corria ni un bri de vent, ni una mica de la fresca brisa que tan bé li hauria vingut. Res de res. Tenia els llençols humits, apegats al cos amarat de suor; suor freda però no refrescant, més bé al contrari, més sufocant i calurosa encara. Per si no n’hi havia prou.
Però no era la calor terrible d’aquella nit d’estiu sense brisa, la xafogor irresistible de les hores prèvies a la matinada, la causant d’aquella suor i de l’insuportable desfici, reflex i equivalent intern de la sudoració, que no el deixaven dormir des d’un temps ençà. No. La causant era Ella. Ai las. Ella. Ni més, ni menys.
Allí gitat la veia, estava dins del seu cap. De nit, de dia, sempre. No hi havia manera d’evitar-ho, de demanar-li a la seua pròpia ment un temps mort, un alto el foc, una treva. Per un minut de descans sense pensar en Ella donaria tot l’or del món. Però res de tot això era possible. Ella, amb els seus cabells castanys, la seua pell clara, els seus ulls inf… Era Ella, radiant, i no se la podia traure del cap.
I de tant en tant també la veia pel carrer, en un bar, en un pub. Potser es saludaven, parlaven, reien, però al final s’acomiadaven, i tornaven els malsons, els calfreds i tot això i allò. La suor freda però bascosa. I de vegades la ràbia el dominava, i no sabia què fer; era víctima del desconsol i de la tristor més pregona. Era un simple ninot de drap, indefens a les mans d’Ella. Un vaixell a la deriva, o millor encara, un vaixell a l’ull de l’huracà.
Així passaven els dies, les setmanes, i potser també algun mes. Fins que un bon dia pensà que era hora de fer alguna cosa. Sí, però què?
Collons… Portem un ratxa narrativa que Déu (tu i l’Erades)… Haureu de dedicar-vos a això de la literatura.
Joan
05/08/08 a les 08:37
Doncs podries començar diguen-li tot el que escrius ací, segur que et cau als peus
. Molt bonic.
Belén
05/08/08 a les 14:40
Si és un exercici narratiu, molt bé. Però si és autobiogràfic, fes el favor de no calfar-te el cap pensant en “i si sí” i “i si no”, i actuaaaaa! Com diu Belén, li ho dius i que siga lo que els astres vullguen. El que passarà si no li ho dius, es que despres vindrá un sinvergüensa sense escrúpols i es farà amb Ella. I això no és el que volem, a que no? Va pues, no façes el fava…te ho dic jo que he fet més el fava que ningú i continue fent-lo, per a que no et passe com a mi. Ostia quina canya, un xafardeig a la blogosfera…estic emocionat jeje Ànim Blai, estem amb tu!
santi
05/08/08 a les 15:37
Què fer? no és mala manera escriure això, potser hi entra
si és literari, molt ben escrit, molts hem passat per eixa situacio.
Daniel
05/08/08 a les 20:24
Com diuen per aquí dalt, si és un cas verídic, allò típic de “això li passa a un amic meu”, aquest “amic” ha d’anar i dir-li tot el que pensa a la noia en questió, si ella contesta positivament, perfecte i si no, doncs tal dia farà un any, perquè ja tenim prou amb la calor de l’estiu com per escalfar-nos més el cap. Això t’ho diu una que tenia una “amiga” que va trigar 1 any a dir-li el que pensava al que ara és el seu marit, d’això fa 18 anys, i mira, contra tot pronòstic va dir que sí.
Euphorbia
06/08/08 a les 16:04
Pareixia al “Mesmersing: el origen del mal” xD
Vinz
07/08/08 a les 01:31
http://imgs.xkcd.com/comics/regrets.png
CLRTR
07/08/08 a les 03:58
Al tio the best at diu q tens dos opcions… (vaig a parlar “del terreno”):
1.- Liu dius la tia cau da cap i diu qsi al tema (50% de pronostic)
2.-La mes segura… si no et tires avan pots vindre n mi lestiu q ve aci on stic ara i… les ties daci et donen servilletes… o tindiken xon as va aci o alla sas? no fa falta calfarte el cap….esa dir.. en gelat aci va finet imaginat en calent xdddddddddddd
La meua opnio sincerament es q el no ja el tens, i tard o pronte tens q pasar xai..si no en exa en unatra… ja saps el q faria jo… ah! i qan torne comence un curset de conduccio (navarrete test dirve!!) dw!!
The Best
08/08/08 a les 01:58
CLRTR, xkcd fantàstic com sempre xDDD.
Joan
08/08/08 a les 23:04
Hola Blai!!
Cuanto tiempo sin hablar contigo!! me he creado otro blog tipo diario para el viaje más de reflexiones personales y como quería enlazar el tuyo, pues me he puesto a leer tu blog, la verdad esque ya no me acordaba de lo bien que escribías y de las cosas tan interesantes que pones, estoy un poco desconectada, no hago más que entrenar el cuerpo y la mente, pobrecilla creo que se me está enfadando…pero sas que?¿ he vuelto y ahora que espero tener bastante tiempo libre y que nos llevamos ordenador al viaje… pienso leer tus post mucho más a menudo.
ah! y no se quien debe ser ella pero si, la historia es real y habla de tus sentimientos pienso que deberías decirselo porque seguro que se sentirá muy afortunada de que un chico como tu piense en ELLA.
Un beso! y el típico au cacau!!
Marineta
11/08/08 a les 12:18