Un planeta de pols i de merda
08/08/08
U. Mauritània. Un colp d’estat encapçalat per membres de l’exèrcit destituïts recentment desbanca el govern legítim i el substitueix per un Consell d’Estat militar amb l’objectiu de “redireccionar el procés democràtic” iniciat fa poc més d’un any. Les potències mundials s’han limitat a condemnar el colp, sense imposar, però, cap sanció important als revoltats (llevat dels EUA que els han cancel·lat l’ajuda no humanitària). Marroc, fins i tot, ha fet públic el seu suport al general colpista. Ressò mediàtic? Mes bé poc.
Dos. Ossètia. Els governs georgià i rus han iniciat un conflicte pel control del territori d’Ossètia del Sud, el qual, a pesar de ser un estat independent de facto, és de iure part de Geòrgia, de la qual vol escindir-se per unir-se a Ossètia del Nord, que forma part de la Federació Russa. Tant els EUA com la Unió Europea han demanat que es busque una solució pacífica al conflicte. Però només això, paraules que s’endú el vent.
Tres. República Popular de la Xina. Comencen els jocs olímpics a Pequín, la capital d’un estat no democràtic que viola sistemàticament i amb la connivència internacional els drets humans. Tot un exemple d’esperit olímpic.
A tot això hem d’afegir un bon grapat de conflictes més escampats arreu del món (Pròxim Orient, Darfur, Iraq, Colòmbia…) la fi dels quals no sembla pròxima. Voleu dir que anem pel bon camí?
dissabte 9 agost 2008 a les 13:06
Per alguns si. O encara no saps els diners que dóna la indústria armamentística? I els que si fos per gent com tu, els pobres empresaris no tindrien de que alimentar-se!
dissabte 9 agost 2008 a les 13:35
dissabte 9 agost 2008 a les 15:30
Trobe que no tindries prou espai al bloc per escriure tota la merda que hi ha al món. Certament, està tot fatal. Però mira, jo encara tinc l’esperança que acabarà canviant
dissabte 9 agost 2008 a les 16:47
No tinc res a dir, una vegada més coincidim amb els posts
dissabte 9 agost 2008 a les 21:00
No estoy de acuerdo en que el que los juegos se organicen en China sea un atentado contra el “espíritu olímpico”. Esa es una mentira mil veces repetida hoy en los medios. Pero el espíritu olímpico, precisamente, consiste en que las naciones olviden sus diferencias políticas (en la Antigua Grecia esto implicaba incluso treguas entre ciudades en guerra), y celebren la fiesta del deporte y la juventud. Precisamente la grandeza del espíritu olímpico es que enemigos irreconciliables puedan poner de lado todo esto y unirse en la fiesta olímpica.
Por otra parte, te doy la razón en que el sistema chino deja mucho que desear en lo que respecta a derechos humanos, pero también es cierto que es el país que más ha reducido la pobreza extrema en los últimos 30 años (mucho más que India, o Brasil, por ejemplo, e infinitamente más que el resto de países del tercer mundo, o del antiguo bloque soviético, donde la pobreza extrema no solo no ha retrocedido sino que ha aumentado desde su inclusión en el mundo “democrático”). En ese sentido creo que tenemos que ser cuidadosos a la hora de atacar a China, no vaya a ser que al final lo que se consiga es que al sistema actual suceda otro peor ¿o es que es eso lo que se pretende?