22/11/09
No
Jo no sabia que després me mataria
sa teva mirada que plora i diu que no.
Viure sense tu – Antònia Font
Jo no sabia que després me mataria
sa teva mirada que plora i diu que no.
Viure sense tu – Antònia Font
» La Ilíada, Homer (2006), traducció en prosa de Joan Alberich.
» Comprendre el món, Joan Reglà (2006).
» El Danubi, Claudio Magris (2009).
» La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan F. Mira, Pere Antoni Pons (2009).
» L'antropòleg innocent, Nigel Barley (2009).
» Ecce comu. Cómo se llega a ser lo que se era, Gianni Vattimo (2009).
» El cor de les tenebres, Joseph Conrad (2008).

23/11/09 a les 12:28
Fa molt temps que sento nombrar Antònia Font però fins aquest estiu no m’havia posat a escoltar-los en profunditat. Fan aquella música naïve i aparentment més contemplativa que tanmateix et deixa en predisposició per entomar amb un somriure qualsevol cosa.
Aquesta cançò no la tinc sentida, suposo que deu ser dels dos discos que no he escoltat i el primer i Taxi. Però, ves per on, que recordo haver sentit alguns passatges a gent o fins i tot els he vist escrits en nicks i dedicatòries… I és que no es pot viure sense els Antònia…
24/11/09 a les 00:16
La vida està en Antònia Font.
24/11/09 a les 21:59
Brutal Antonia Font, sempre amb sentiment.