Qui estiga lliure de culpa…
12/08/08
Guerra total. Geòrgia, que amb tanta empenta començà el conflicte, es retira ara superada pel contraatac de les tropes russes. Aquestes continuen la seua ofensiva suposadament pacificadora més enllà dels límits d’Ossètia del Sud i estenen el conflicte a Abkhàzia. La Unió Europea mou els dèbils fils de la diplomàcia per aconseguir la pau i tornar a l’statu quo anterior a l’inici dels combats. Els EUA (qui recorda ara la invasió de l’Iraq?) exigeixen a Rússia (tornem a la Guerra Freda?) que accepte l’acord de pau que ja ha signat Geòrgia.
Els uns inicien una ofensiva amb aires de neteja ètnica; els altres allarguen el conflicte innecessàriament amb l’excusa de fer respectar la legalitat internacional i garantir la pau. I mentrestant, els d’ací intenten aconseguir alguna cosa amb la diplomàcia, però els falta coherència (aproven la independència de Kosovo, però no la d’Abkhàzia i Ossètia) i sobretot influència; i els d’allà ara reclamen pau quan fa uns anys donaven guerra a tort i a dret.
Així és i ha sigut sempre la política internacional. Qui estiga lliure de culpa…

dimarts 12 agost 2008 a les 14:08
Un dels meus autors preferits, Carlos Taibo, en va fer un anàlisi molt bo ahir al diari Público: http://blogs.publico.es/dominiopublico/707/osetia-del-sur-sin-asideros/. Això sí, és en castellà. Paga la pena fer-li una miradeta. Et veig molt periodístic Blai, a vore si t’has de tornar a caviar de carrera… xD
Au, salut!
dimarts 12 agost 2008 a les 14:38
Jajajaja, no, una altra vegada, no, per favor! Tu et riuràs, però mentre escrivia l’article em va passar fugaçment pel cap.