Bé, ja s’ha acabat el viatge. Tant de temps esperant per anar-nos-en i ja tornem a estar al poble. Què hi farem.
Com que l’únic alberg amb internet ha sigut el primer, el de Milà, només he pogut deixar-vos un post per ací durant el viatge. Per això, he pensat que el millor serà que vos conte ara [quasi] tot el que hem fet amb un parell o tres de posts. Les fotos ja les penjaré quan puga. Encara que ja vos vaig parlar un poc de l’estada a Milà, ho tornaré a fer més detalladament. Allà va.

Milà, dia 15/08/08. Arribem a l’aeroport de Malpensa cap al migdia. Només baixar de l’avió anem a buscar un cotxe per llogar. El trobem (oh, milacre!), i quan anem a pujar-hi per anar-nos-en de l’aeroport ens adonem que està plovent a cànters. Decidim dinar a l’aeroport per fer temps a veure si amaina.
Finalment, cap a les 16h deixem l’aeroport i ens n’anem a buscar l’alberg. Donem unes quantes voltes pels afores de Milà i el trobem, s’assembla més a un bordell, amb llums de neó incloses, que a un alberg, però bé. Hi entrem i els mostrem la reserva, però ens diuen que no hi han habitacions i ens envien a un altre alberg, no massa lluny d’allí. Hi anem amb el cotxe, gràcies als déus és molt més acollidor que el primer. Fem el check in, deixem les maletes i ens n’anem a donar una volta i a sopar. Tornem prompte a l’alberg.
L’endemà esmorzem cap a les 9h i eixim a fer el guiri. Visitem la catedral, San Lorenzo alle Colonne (amb reunió d’emos inclosa), Sant’Ambrogio, el Castello Sforzesco… La ciutat està deserta, tot està tancat, els italians celebren el Ferragosto i fan vacances.
17/08/08, tercer dia de viatge. Esmorzem a la mateixa hora que el dia anterior i fem via cap a l’Autodromo Nazionale di Monza. Gràcies al Ferragosto està tancat i no podem entrar amb el cotxe, no obstant trobem un forat a la tanca i aconseguim colar-nos a peu fins a la mateixa pista. Li donem una volta (un poc agònica per la calor) al traçat, observant cada curva i cada recta, i ens n’anem a dinar un selecte plat d’espaguetis amb galeres i pomodorini. És car, però està molt bo.
Acabat el dinar anem a Bellagio, un xicotet poble turístic situat a la vora del llac Como. El camí és lent i tortuós (fins i tot pitjor que la carretera de la Llosa!), però val la pena. Les vistes del llac són precioses i ens fem un tip de fer fotos. Quan el sol comença am pondre’s tornem a Milà. L’endemà marxem cap a Mòdena.

Compartir