Abancalaments al Mas de l’Oficial, Finestrat (foto original de linkalicante)
Anant cap a Alacant per l’autopista, a l’alçada de la vall del Gorgos, no puc deixar de meravellar-me per l’increïble audàcia dels nostres avantpassats agricultors. Homes que, amb la força de les seues mans i l’ajuda inestimable d’algun ase o haca, aconseguiren véncer la pendent de les nostres muntanyes, tot posar-la al seu servei i sotmetent-la a les seues aixades. Pedra sobre pedra, marge rere marge. Es tractava d’aprofitar al màxim l’espai disponible: fins a l’últim pam de terra, al pla i a les muntanyes, havia d’ésser cultivat. Eixa era la raó de ser dels abancalaments que omplien i encara omplin les nostres muntanyes fins a l’últim racó. Foies que un dia ajudaren la gent dels nostres pobles a guanyar-se les garrofes i que, des d’aleshores, han contribuït a evitar l’erosió de les nostres muntanyes, pelades pels incendis. Però i ara què? Qui refà ara els marges solsits? Qui els refarà en el futur?
Camps de golf. Això sí que és bonic. Dóna color a les nostres muntanyes grises de pedra i grogues de matolls i també ajuda a frenar l’erosió.
Joan
14/12/09 a les 08:22
Foies fantasma xDDD. La veritat es que hi ha una zona entre Pedreguer i Benidorm que es brutal el paissatge.. després més avant, tot desert, fa un contraste brutal.
Warning
14/12/09 a les 14:45
al poble, on tenim moltes parets, murs i casetes, fa uns anys vam començar a donar la tabarra per este patrimoni de la pedra en sec i al final la gent s’ha anat convencent. Ara hi ha tallers d’ocupació, alguna gent torne les solsides dels seus montes, i si bé estem lluny del ideal almenys hem frenat la massacre. Fins i tot les noves infraestructures intenten respectar i tornar les parets que destruixen.
Daniel
15/12/09 a les 22:40