És curiós –i molt trist– de veure com hi ha polítics que no acaben d’entendre el concepte de coherència i que entenen les promeses, no com una cosa que s’ha de complir, sinó com una cosa que es fa en un moment determinat per quedar bé i punt. Entre els polítics d’aquesta mena sembla que es troba el president Fabra i ara veurem per què. Fa tot just una setmana, el Molt Honorable, en la primera visita d’un president de la Generalitat a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, demanava a aquesta institució la confecció d’un llibre d’estil per a les administracions públiques valencianes. Aquesta iniciativa –benvinguda siga, tot i que ja veurem com acaba la cosa…– anava acompanyada d’una sèrie de declaracions del president, en les quals mostrava el seu compromís amb el valencià i la seua “dignificació a tots els nivells”. Deia també Fabra, entre moltes altres coses, que el valencià ha de ser “un gran punt de trobada dels valencians”.
No està gens malament que el president de la Generalitat es declare compromés amb el valencià i que anuncie la seua voluntat de defensar-lo i dignificar-lo allà on calga, el problema és que aquestes paraules sembla que no acabaran materialitzant-se en fets, com va demostrar ahir mateix el president Fabra. En la roda de premsa posterior a la reunió entre els presidents català, valencià i murcià al voltant de la qüestió del corredor mediterrani, mentre Artur Mas feia les seues declaracions en català, el president Fabra –llevat d’un breu “moltes gràcies, molt bon dia”– les feia en castellà, tota una mostra del seu compromís amb el valencià i del seu concepte de dignificació d’una llengua que, a més de servir-nos de punt de trobada a tots els valencians, com diu que vol Fabra, podria servir-nos també de sinapsi amb catalans i mallorquins i, per què no, amb el món sencer. El problema és que de les paraules als fets hi ha un bon troç i no sembla que ni Fabra ni el seu partit estiguen disposats a recórrer-lo.
Deixa un comentari