Hic et nunc

De vegades arribe a plantejar-me si tota aquesta mania que li tinc al PP, i especialment al PP valencià, no serà una mania més bé infundada, basada en afirmacions purament retòriques i sense cap base real, tangible. Em pregunte si la causa d’aquesta meua aversió envers Camps i els seus no me l’hauran provocada les males companyies d’algun d’aquests desqueferats, generalment d’esquerres i nacionalistes, que l’únic que fan és criticar al govern autonòmic. No ho estaran fent tan malament aquests del PP si als valencians ens va millor que a ningú. Gràcies a ells lliguem els gossos amb llonganisses i arreu del món envegen la nostra meravellosa terreta. No és això el que diuen? Aquestes cavil·lacions solen vindre’m al cap aquells dies en què he passat massa temps al sol o en aquelles estones en què, per peresa o avorriment, em deixe manipular per les notícies de Canal 9.

Gràcies als déus, però, d’insolacions en patisc poques i no m’agrada massa que em manipulen. Per tant, puc dir que la major part del temps sóc conscient de les barbaritats que ha comès i comet el govern de Francisco Camps. Però sembla que el meu cas és més aviat rar i poc habitual, ja que més del cinquanta per cent dels valencians i les valencianes no acaben d’adonar-se d’on està el límit entre la realitat i la ficció projectada des del PP.

Aquesta gent sembla que ha estat contagiada d’un virus de procedència desconeguda (o no tant), que els ha deixat en un estat d’estupor molt proper a la hipnosi. No pensen, ni tampoc raonen, i si ho fan no és críticament ni racional. No veuen res més enllà de la cortina de fum que els han posat davant dels nassos, les ombres projectades al fons de la caverna platònica. Es queden en això, no són capaços d’endinsar-se en la boira i veure què hi ha al darrere, quina és la realitat. La visita del Papa, l’America’s Cup, la Fórmula 1, la Volvo Ocean Race, el Màster de golf, tot això forma part del núvol que empren Camps i companyia d’escut, de defensa, per després cometre les més descarades barbaritats. En aquests esdeveniments faraònics i eminentment propagandístics s’escuden a l’hora de deixar a les universitats sense un ral, de maltractar l’educació i la sanitat públiques, de desprestigiar les institucions, de marginar la nostra cultura i llengua pròpies, en definitiva, a l’hora de destrossar el País Valencià de nord a sud i en tots els aspectes imaginables.

Tots aquests disbarats són un fet, però, no ens hem de passar la vida lamentant-nos de les penes que ens han portat els senyors aquests del PP. No. Cal pensar en clau positiva: és evident que Camps no farà res per nosaltres, aleshores, haurem de ser nosaltres els que fem alguna cosa. Hem de treballar pel País que ells ens neguen. Des de tots els àmbits, cadascú fent allò que li siga possible, per poc que siga. Formar part o col·laborar amb associacions, ajudar a la normalització i divulgació del valencià, participar en activitats culturals, fer política, qualsevol cosa és vàlida si es fa en clau valenciana. Segurament si ens movem entre tots com, de fet, ja hi ha molta gent que està fent, a poc a poc aconseguirem dissipar la cortina de fum que ens han imposat i que ens ofega.

Aprofitant que avui és 9 d’octubre i que es compleixen 770 anys de l’entrada de Jaume I a la ciutat de València el 1238, ací deixe aquesta reflexió.