Ara que estem d’exàmens, de ben segur que tots nosaltres voldríem que les agulles del rellotge anaren el doble (o el triple) de ràpid i que passaren tots els exàmens d’una vegada per totes (tant de bo!). Doncs bé, justament aquests dies, en una de les poques i esporàdiques lectures que vaig fent a El Danubi de Claudio Magris, m’he trobat amb el següent fragment a propòsit d’aquesta voluntat d’accelerar el temps:
«La persuasió, va escriure Michelstaedter, és la possessió present de la pròpia vida i de la pròpia persona, la capacitat de viure l’instant a fons sense la punxada ansiosa de cremar-lo ràpidament, de fer-lo servir i gastar-lo perquè el futur arribi tan de pressa com sigui possible i, per tant, de destruir-lo amb l’esperança que la vida, tota la vida, passi corrents. Qui no està persuadit es consumeix en espera d’un resultat que sempre ha de venir, que no és mai. La vida com a mancança, com a deesse, anorreada contínuament amb l’esperança que la difícil hora present ja hagi passat, per tal que hagi passat la grip, estigui superat l’examen, consumat el matrimoni o enregistrat el divorci, acabada la feina, arribin les vacances i el veredicte del metge. S’espera esperant / que arribarà l’hora / de fer la ganyota / per no esperar més.»
Però allò més important no seria viure aquest temps d’espera, la búsqueda d’allò ansiem veritablement. Si el temps passasi com nosaltres volem pedríem un tresor, el viure el moment. Aquests nerviosisme o la falta d’ell per què arribi el moment, el recorrer el camí és fonamental, més a voltes que el propi moment
L
17/01/10 a les 20:44
Però allò més important no és la pròpia espera abans que arribi allò desitjat.
Si el temps passara així, com un suspir a decisió dels capritxos de l’inquietud, no pedríem allò més valuós? la pròpia espera en si. Aquests moments de nervis, de ràbia, d’avorriment, són previs a la satisfacció de varitat i no deurien d’estar anul·lats pels nostres capritxos més immadurs. Crec, que viure cada moment és fonamental, i més si és a l’espera d’allò desitjat.
i en aquest periode d’examens també podem fer coses bones, i fins i tot, apendre una mica.
L
17/01/10 a les 20:51
O com deien els teus amics de les togues: carpe diem.
Joan
18/01/10 a les 07:33
Segur que quant et dones compte, a passat tot massa ràpid. però de moment ànims amb els exàmens!!
Warning
19/01/10 a les 08:04
Però si jo vull q passen espai per poder estudiar més!
Vinz
21/01/10 a les 01:55