19/10/08
La intel·ligència és relativa
Ahir per la vesprada vaig anar amb els amics al cine i, encara que en principi anava a veure Max Payne, vaig acabar veient Burn after reading (en castellà Quemar después de leer) dels germans Joel i Ethan Coen.
L’argument? Bé, és un poc complicat d’explicar però anem allà: Osbourne Cox (John Malkovich) és un analista de la CIA al qual li comuniquen que ha de canviar de departament. Cox, cabrejat, dimiteix i decideix dedicar-se a escriure les seues memòries i a beure. La seua esposa, que té una aventura amb Harry Pfaffer (George Clooney), un agent federal casat, comença a plantejar-se deixar a Cox per Harry. Mentrestant, en un barri dels afores, Linda Litzke (Frances McDormand), una treballadora del gimnàs Hardbodies, necessita diners per a fer-se la cirurgia plàstica total. Quan, per casualitat, un CD amb fragments de les memòries de Cox, caiga en les seues mans, Linda i el seu company de feina, Chad (Brad Pitt), decidiran aprofitar-se de la situació.
La intel·ligència és relativa, això és el que diu el subtítol de la pel·lícula, i veient-la ens adonem que sí que ho és, i molt. Burn after reading és una pel·lícula d’espies en la qual, a pesar que no hi ha res a espiar, tothom s’entesta en fer-ho. Aquesta obstinació farà que una història aparentment senzilla i simple, acabe complicant-se fins a límits insospitats. I tot per l’estupidesa infinita dels protagonistes.
Pel que fa als actors, chapeau, tots responen de meravella al guió; especialment Brad Pitt, amb un paper molt diferent d’aquells a què ens té acostumats, i George Clooney, al qual li van molt bé aquest tipus de pel·lícules.
El millor de la pel·lícula? Les interpretacions dels actors (les cares, les mirades, els gestos, tot) i les situacions estúpides (especialment la del cotxe amb Cox i Chad i el final, més que brillant). Si teniu ocasió, aneu a veure-la, val la pena.
20/10/08 a les 08:21
La veritat és que el començament deixa un poc descol·locat, perquè no te’l esperes en una comèdia, però la cosa va girant-se poc a poc i agafant un to més bé còmic. L’humor no es el típic de les pel·lícules com “escari muvi” o “austin pauers” i això es el que meravella, el riures de situacions que aïllades del context no fan ninguna gràcia. Pel que dius de l’escena de Brad Pitt amb John Malkovich al cotxe, la millor de la pel·lícula (incloent l’arribada triomfal). Molt bona la peli!
20/10/08 a les 19:02
A mi també em va agradar molt el Brad Pitt. Fa un paper increïble. Encara que la pel·lícula en si no em va agradar tant.
20/10/08 a les 21:40
Qüestió de gustos, supose.
22/10/08 a les 20:41
Eixa combinació d’actors recorda a pelis tipo la saga Oceans “Twenty”. NO es gens mala combinació. Tinc una llista llarguisima de pelis a vore la pose en cola.