12/12/08
In Parliament assembled
De vegades el subconscient ens juga males passades i ens fa dir coses que no volem, com li succeí l’altre dia al primer ministre britànic, Gordon Brown. L’home estava parlant a la Cambra dels Comuns sobre l’estat de l’economia, la crisi i tot això, i digué per error «We not only saved the world.» quan volia dir «We not only saved the world’s baking system.» o simplement «We not only saved the banks.» També és mala sort.
Però no he posat el vídeo per les desafortunades paraules de Brown, que no deixen de ser una anècdota sense més importància, sinó per la reacció dels diputats de l’oposició al lapsus del primer ministre. Quan Brown diu allò de «saved the world» tots esclaten a riure, es colpegen amb força les cuixes, agiten els papers que tenen a les mans, fins que el president de la Cambra els crida a l’ordre i es calmen. M’encanta.
Una altra cosa que em fa molta gràcia del vídeo (bé, i en general, de les cambres parlamentàries britàniques) és el fet que la Cambra dels Comuns és relativament menuda (fins i tot les Corts valencianes són més grans!) i està estructurada de manera que els diputats del partit o partits en el govern es situen enfront i a molt poca distància dels de l’oposició (supose que els murmuris d’una bancada podran escoltar-se perfectament en l’altra sense massa dificultat). A més, si cap dels diputats ha de prendre la paraula, no ho fa pujant a cap estrada, sinó que parla des del bell mig de la sala, a peu pla i a escassos metres dels diputats contraris (com fa Brown en el vídeo).
Una llàstima que arreu del món haja triomfat el model més espaiós de l’hemicicle (mireu l’enorme parlament europeu d’Estrasburg, per exemple), en lloc del de les acollidores cambres britàniques.
13/12/08 a les 10:01
Pot estar be o no. A mi en general no m’agrada la política britànica, és molt moderada, no hi ha altra opció que el bipartidisme, una volta tu, una volta jo, i damunt estan molt serrils, no guarden les formes. A mi m’agrada més el parlament europeu, més divers, més educat, i més gran.
Per altra part, camèra d’Anglaterra dels lores o com es diga, això encara passa de pares a fills? XD
13/12/08 a les 14:20
En això tens raó, massa bipartidista, però a mi m’agrada eixe (almenys suposat) “serrilisme” dels diputats (un poc d’espontaneïtat no ve mai malament). A més, això d’estar uns a prop dels altres fa que els enfrontaments parlamentaris siguen més directes; no com ací que puja el ZP a l’estrada i diu “señor Rajoy, usted es un impresentable” i els del PP que estan “a fer la mà” gairebé ni s’immuten: això no té gràcia. I després diuen que els mediterranis som els de la sang calenta… xD
Pel que fa a la Cambra dels Lords, avui en dia té un paper més bé simbòlic (pot endarrerir l’aprovació d’alguna llei, però poca cosa més). Des del 1999 la majoria dels seus membres no hereten el càrrec, sinó que són elegits entre els aristòcrates. Reminiscències feudals, què més vols…
14/12/08 a les 00:38
Els britànics no són europeus? En espanya no hi ha també una política bipartidista? Acàs el govern de italià, alemanya o el nostre guarda les formes i no són serrils?…