28/03/10
Puput, primavera
Cada vegada que em passa una cosa semblant done gràcies al cel i me’n meravelle. Malgrat l’excessiva antropització i l’enorme i salvatge destrucció a què han estat i estan sotmeses les nostres comarques, encara és possible anar pel camp un diumenge al matí i, entre els ametllers, observar fugaçment el vol pausat i alhora espasmòdic d’un preciós puput. Per cert, les oronetes ja han arribat, i amb elles la primavera.
31/03/10 a les 14:04
A la meva classe hi ha uns quants puputs!
01/04/10 a les 20:00
Sí, ens hem carregat la natura, l’hem maltractada a més no poder, però a mi m’agrada pensar que ella encara és massa per nosaltres.