14/04/10
La nostra música
Des de fa cosa d’un parell d’anys, la música en la nostra llengua viu un moment molt i molt dolç. De sobte, pràcticament del no-res, han aparegut un bon grapat de grups d’extraordinària qualitat. Estic parlant, evidentment, de figures i grups com, per citar-ne només alguns, Manel, Els Amics de les Arts, Senior i el Cor Brutal, Arthur Caravan, Joan Miquel Oliver, Mishima, Rosa Luxemburg, Sanjosex, La Troba Kung-Fú, Élena, El Belda i el conjunt Badabadoc i un llarg i complet etcètera.
Es tracta de grups i gent que fan música d’estils molt variats. Des de l’eclèctica rumba catalana de La Troba Kung-Fú al pop de Mishima, Els Amics de les Arts o Manel, passant pel rock de Rosa Luxemburg o Senior i el Cor Brutal, o per la cançó més d’autor de Sanjosex i el no-sé-sap-ben-bé-què del genial Joan Miquel Oliver. De tot i ben variadet, i a més d’arreu: de Mallorca, del Principat i del País Valencià.
Tot plegat ens demostra una vegada més l’increïble potencial musical de la nostra llengua i, és clar, dels nostres músics, potencial que sovint oblidem, potser enlluernats per la omnipotència i omnipresència de la música en castellà i per l’oblit a què la gran part dels mitjans sotmeten els grups que no caminen pel camí de la música més comercial. Al cap i a la fi, en el terreny de l’èxit musical, allò que compta al final no és la llengua amb què es canta (encara que, evidentment, això és quelcom que pot obrir i tancar moltes portes) sinó la qualitat. I de qualitat ací n’hi ha per donar i vendre.
PS: Abans d’acabar el post he de recomanar-vos un grup. Ho tenia pendent des de feia molt de temps. De fet, havia promés fer-ne una crítica però entre pitos i flautes m’ha sigut i m’és impossible. Només vos diré que fan un rock ben viu i intens, però delicat i molt melòdic quan cal, tot plegat acompanyat amb unes lletres vibrants, una meravella. Escolteu-los i jutgeu-los vosaltres mateixos. Són els Faèrica i podeu trobar el seu disc, Benvinguts al planeta Vermell, al seu Myspace o a l’Spotify.
14/04/10 a les 23:34
A Ponent hi han els Cronistes, que estan a punt de treure nou disc i que duen el rock i el folk a llocs on no s’havia fet fins ara en català. I crec que t’oblides de Roger Mas i de l’oportuna reinvenció de clàssics com Gossos o d’Els Pets.
No conec els Faerica però tampoc Senior i el cor brutal, a veure que tal són. De fet, la música en català és més extensa i bona del que sembla a primer cop d’ull. Vaig fer un parell d’entrades al meu blog sobre els resultats de la recerca de grups de metal en català i és molt curiós descobrir que n’hi han bastants i alguns de prou remarcables. Molt poca autoestima tenim…
24/04/10 a les 20:46
Un matís:
[...] l’increïble potencial musical de la nostra llengua [...] << una llengua verbal no té potencial musical. La música és un llenguatge en si, independent, que en tot cas li dona "potencial" a una llengua verbal.
És més correcte dir que tenim bons músics o persones que tenen capacitat de expressar la nostra cultura mitjanant el llenguatge musical.
Al final del paràgraf crec que tornes al fil (efectivament el que importa és la qualitat) i no la llengua perquè la música de de manel cantada en suec també tindria força, o dit en altres paraules no demostraria el potencial del suec.
En fi, només comentar, que no sols la folclórica nostra, sinó que la música per tot arreu està millorant la seva qualitat (desprès de uns anys de femta comprimida).
24/04/10 a les 20:49
M’acabe de trobar unes quantes faltes…
28/04/10 a les 18:01
Hola, Blai.
Sóc Roser, i he tornat per aquests confins. T’he agregat, novament, per tal de llegir-te des de més a prop.
Salut
20/05/10 a les 02:25
No conec els Faerica però tampoc Senior i el cor brutal, a veure que tal són. De fet, la música en català és més extensa i bona del que sembla a primer cop d’ull. Vaig fer un parell d’entrades al meu blog sobre els resultats de la recerca de grups de metal en català i és molt curiós descobrir que n’hi han bastants i alguns de prou remarcables. Molt poca autoestima tenim…
+1