Aquests han estat dies d’omplir caixes i carrejar trastos. Després de tres anys, el curs que ve ens tocarà viure en un altre pis i, per tant, calia buidar el vell i passar-ho tot al nou abans del mes d’agost. Aprofitant el trasllat, he estat remirant alguns dels pocs llibres que tinc a València. És el cas, per exemple, de Comunitats imaginades, de Benedict Anderson. Precisament mentre fullejava aquest fantàstic llibre sobre les causes que menaren al sorgiment dels nacionalismes tal i com els entenem en l’actualitat, m’he trobat amb un fragment que vaig marcar la tardor passada, quan vaig tindre el plaer de llegir-lo.
«En la seua coronació el 1802; Gia Long va denominar el seu regne “Nam Viêt” i va enviar emissaris per a obtenir l’assentiment de Pequín. Tot i així, el Fill del Cel manxú va insistir que fos “Viêt Nam”. La raó d’aquesta inversió és la següent: “Viêt Nam” (o Yüeh-nan, en xinés) significa més o menys “al sud de Viêt (Yüeh)”, un regne conquerit pels han disset segles abans, i que pretesament abraçava les províncies xineses actuals de Guangdong i Guangxi Zhuang, com també la vall del riu Roig. En canvi, el “Nam Yiêt” de Gia Long significava “Viêt/Yüeh del Sud”, en realitat una reivindicació de l’antic regne. Com va dir Alexander Woodside, “en general, el nom de ‘Vietnam’ no era tan apreciat com ara pels governants vietnamites fa un segle, ja que s’havia originat a Pequín. Així doncs, com que és un nom artificial, no el feien servir gaire ni els xinesos ni els vietnamites. Els xinesos s’aferraven a l’ofensiva paraula T’ang de ‘Annam’”.»
Benedict Anderson, Comunitats imaginades, pàg. 183-184.
Quan vaig llegir aquest fragment per primera vegada em resultà ja molt familiar, i d’ací que el marcara al marge. Tot i les remarcables diferències, no podem negar el paral·lelisme amb el cas valencià. També ací, com en el cas del Vietnam, tenim un nom propi, autòcton, el de ‘País Valencià’ i un nom imposat des de fora, en aquest cas no des de Pequín sinó des de Madrid –que en aquest cas ve a ser el mateix, però en castellà–, el de ‘Comunitat Valenciana’. Finalment, en el cas valencià no ens manca tampoc una designació pejorativa, la de ‘Levante’, referència, per cert, també purament relacional com és el cas d’Annam, que significa –si la Wikipedia no m’enganya– ‘Sud Pacificat’. Quines coses…
Molt interessant, Blai. No sabia això del nom de Vietnam, ni tan sols que la designació “Llevant”, al nostre cas, podia ser pejorativa (mai m’ho havia plantejat).
Ja em deixaràs ixe llibre, si teniu a bé.
Salutacions
santi
14/08/10 a les 19:32
El problema de la designació “Llevant” és que l’aplicació al País Valencià comporta la situació del “centre” a Madrid-Castella. Si algú es situa a Mallorca i parla de “llevant” ja no pot referir-se al PV perquè aquest es troba a l’oest de les Illes. Cal tindre en compte també que tradicionalment s’ha aplicat aquesta designació per tal de referir-se a la part oriental del Mediterrani. En resum, es tracta d’un terme que pot generar confusió i que, a més, redueix el País Valencià a una simple referència geogràfica vinculada a un “centre” que és el madrileny-castellà.
A més, quan s’aplica al PV, el terme “Llevant” sol aplicar-se també a Múrcia i la província d’Albacete de manera que quan es parla de “Llevant” es conforma un tot País Valencià-Múrcia-Albacete que no existeix en la realitat, ja que no pertany a una mateixa unitat administrativa ni geogràfica. De fet, d’aquesta manera també es generen confusions ja que es relacionen províncies sense cap vincle real existent.
El llibre, quan vulgues!
Salut!
Blai
16/08/10 a les 15:52
Ok. Tot depén de com t’ho plategis, doncs. Com jo pensava en el concepte geogràfic de la Península, el Llevant era des Catalunya fins baix, així com el Ponent seria Portugal i Galícia, el nord tot el Cantàbric i el sud l’Andalusia principalment. És clar que si des de Madrid aprofiten per “provincialitzar” els termes parlem d’altre cantar.
Bo, sempre s’aprén quelcom nou.
Salut i fins que els déus disposen
santi
16/08/10 a les 20:00