Un grup de científics britànics i grecs ha publicat, en la revista especialitzada Science, noves conclusions sobre el funcionament i la utilitat del mecanisme d'Antiquitera (ὁ μηχανισμός των Αντικυθήρων). Les restes d'aquest artefacte foren trobades l'any 1902 per l'arqueòleg Valerios Stais, entre les despulles del naufragi d'un vaixell d'època romana. Des d'aleshores, diversos científics han estudiat l'artefacte proposant diverses teories al respecte de la utilitat i el funcionament d'aquest.
L'historiador i científic Derek Solla Price sostingué que l'instrument era utilitzat per a calcular i mostrar informació celestial, cosa que hauria estat important per a establir el cronograma de les festivitats agrícoles i religioses. Altres investigadors han proposat que el mecanisme d'Antiquitera fou utilitzat amb usos docents o per a la navegació. Encara que el treball de Solla ajudà en el coneixement de les funcions de l'aparell, les seves interpretacions sobre la mecànica del mecanisme han estat rebutjades quasi totalment en temps més recents.
Una reinterpretació dels fragments del mecanisme, duta a terme pel britànic Michael Wright entre els anys 2002 i 2005, proposà un model d'acoblament molt diferent per als engranatges.
L'equip de científics britànics i hel·lènics prengué fotografies detallades de l'instrument i hi descobrí nova informació. L'estructura principal tenia un dial únic, ubicat en el centre del plat frontal, que mostrava el zodíac grec i un calendari egipci en escales concèntriques. Al respatller, dos dials addicionals mostraven informació sobre la duració dels cicles lunars i els patrons dels eclipses.
A més, també pogueren desxifrar més text del mecanisme, duplicant la quantitat de text llegible. Combinades amb les anàlisis dels dials, les inscripcions suggereixen la possibilitat que el mecanisme pogués haver estat emprar per mostrar les òrbites planetàries.
Aquesta és sols una mostra més de l'altíssim nivell tècnic de l'antiga civilització clàssica, mare de la actual cultura occidental.

Compartir