Ahir vaig llegir un post interessant, en el qual es posaven en dubte els albiraments d’OVNIs (ja veus, qui em diria a mi que acabaria parlant d’açò). L’autor no dubtava l’existència dels alienígenes, però creia que aquests encara no s’havien dignat a passar pel nostre planeta. Jo mai he reflexionat massa sobre aquest tema, però supose que ha arribat el moment de fer-ho:
El nostre planeta, la Terra, és un ínfim, minúscul i insignificant punt dins l’enorme grandària de l’univers, per tant, és suposa que els humans no som “res”, vull dir que no som res rellevant per a l’univers, que som un accident purament casual. Açò em porta a pensar en una cosa: per què si nosaltres som una “merdeta” no hi ha d’haver més “merdetes” (espere que si algun dia una raça d’alienígenes superiors ens domina no llija açò de les “merdetes”) com nosaltres?
Si creiem en la idea d’un déu creador, que ens ha engendrat a imatge seva i tot açò, se’ns fa impossible creure en la existència d’una altra espècie superior, intel·ligent, com nosaltres (si tenim en compte que nosaltres som intel·ligents, que açò és una altra cosa); com a màxim podria existir una altra espècie inferior (com els animals terrícoles) en algun altre planeta la raó de ser de la qual hauria de ser servir a l’home.
Si som politeistes, potser puguem imaginar una altra “civilització” en algun altre punt de l’univers, amb els seus déus respectius i diferents als nostres, encara que també creuríem que aquells éssers són inferiors per no creure en els mateixos déus que nosaltres.
Però si no creiem en l’existència de cap déu (o déus) creador, se’ns obri tot un univers de possibilitats (i mai millor dir). Al no creure en aquesta divinitat engendradora, sabem que la vida pot aparèixer en qualsevol lloc on es donen unes determinades condicions (com, per exemple, les que es donaren quan aparegué la vida a la Terra), per tant, si l’univers és tan gran com ens diuen que és (jo mai m’he detingut a medir-lo), per què no s’han pogut donar, en un altre planeta, les condicions que es donaren ací? En rebutjar les divinitats, sabem que no som l’espècie elegida, ni res per l’estil, sabem que simplement som una espècie més dins l’enorme diversitat d’éssers que hi ha a la terra, una espècie fruit de l’evolució; per tant, perquè no ampliem açò a l’univers?, perquè no podem pensar que som una espècie més dins la biodiversitat del cosmos? Serà que en aquest punt som molt egocèntrics.
Una altre punt interessant és la idea que tenim nosaltres dels alienígenes. Per als humans, els àliens són éssers superiors (mireu qualsevol pel·lícula nord-americana sobre aquest tema i veureu), més avançats tecnològicament, capaços de navegar per l’espai a velocitats inimaginables, etc. Però, per què han d’ésser tan “guais” els extraterrestres? No poden ser com nosaltres? O no poden estar més endarrerits que nosaltres segons la nostra idea d’evolució? A més, en les pel·lícules (reflex de les creences més generals i col·lectives) la majoria venen amb ganes de destruir i anihilar l’espècie humana; per què han de voler açò? potser perquè és el que faríem nosaltres si els descobrirem a ells? En aquest punt, en canvi, tenim un clar complex d’inferioritat.
En resum, jo crec que sí, que hi ha vida en altres llocs de l’univers (encara que en les profunditats del meu ser encara tinc algunes reticències); potser no és una vida tal i com nosaltres l’entenem, però alguna cosa ha d’haver-hi, o no; qui ho sap…
Si llegeixes el llibre de Bill Bryson “Una breu història per a casi tot” veuràs que en la nostra galàxia i les més properes no hi ha molts planetes que podrien ser habitables, de fet, el nostre propi planeta, la Terra no és tan habitable com sembla.
Però com tu dius, per què hem de ser els únics? Jo no ho sé si som els únics o no, què crec jo? Què som els únics? Doncs no. Què som els únics que hem desenvolupat intel·ligència? Doncs sí, perquè si les probabilitats de trobar un planeta habitable són remotes i les de trobar vida en un deixos planetes és infímia, les de trobar vida intel·ligant tendeix a zero.
Joan
09/12/06 a les 17:11
Per favor, corregeix el comentari anterior. XDDD. He fet tantes faltes ortogràfiques com un nen de primer de primària. El títol del llibre és “Una breu història de quasi tot”. Corregeix: “les de trobar vida en un d’eixos planetes és ínfima, les de trobar vida intel·ligent tendeix a zero”.
Gràcies!
Joan
09/12/06 a les 17:14
No caldrà Joan, ja t’has corregit tu mateix. No sé, com he llegit en un altre post: “potser és necessari tot un univers enorme com el nostre per tal que puga existir vida en un planeta tan insignificant com la Terra”.
blai
09/12/06 a les 20:55
xDDDDD Jo avoltes m’ha rallat amb estes coses .. aixo dels creadors.. de la grandaria del univers (si es k nia 1 soles) … si nia vida apart d’aci (latre dia van dir atravolta k nia aigua a mart comparant 2 fotos)… el temps… el principi de tot…mmm crec que es algo dificil dexplicar… ami magrada molt pensar avoltes amb eixes coses..lo mal es k sempre el meu cap acaba en un error…(as keda pillat) xD.
Warning
09/12/06 a les 22:17
Doncs sí, Warning, nosaltres humilment podem opinar i pensar, però segurament acabarem “ratllats” com tu dius perquè ni els grans científics ni filòsofs tenen molt clar res d’això.
Joan
10/12/06 a les 00:05