Si fa un temps us parlava de la batalla de Marató, avui continue el cicle de posts sobre les Guerres Mèdiques amb la batalla de les Termòpiles:
Després de Marató els perses tardaren una dècada en reaccionar. Xerxes I, fill de Darios I, reuní l'exèrcit i la flota més formidables que s'havien vist fins al moment, i es dirigiren cap a la península hel·lènica, prenent la Tessàlia sense esforç. Per tal de d'aturar l'expansió aquemènida, els aliats hel·lens apostaren defenses en dos punts: el cap Artemisi, on una esquadra sota el comandament de l'espartà Euribíades i l'atenès Temístocles seria l'encarregada d'aturar els asiàtics per mar, i el pas de les Termòpiles, on un contingent de tropes encapçalades pel monarca lacedemoni Leònides, ho faria per terra fins a l'arribada de reforços des d'Esparta. Però els fets s'acceleraren. A mitjan setembre (o agost) del 480 aC, els aquemènides iniciaren maniobres i les dues batalles, la naval i la terrestre, es lliuraren simultàniament.
A les Termòpiles, Leònides i les seves tropes (uns 4.200 soldats en total) aconseguiren rebutjar durant la primera jornada les escomeses dels perses (amb un exèrcit d'uns 60.000 homes), gràcies a les seves llargues llances. A més, el pas era llavors un congost molt estret (uns tres metres d'ample en el punt més angost), situat entre muntanyes i penya-segats que es precipitaven a la mar (el litoral actual s'ha desplaçat 2 km a l'est). Al dia següent, mentre els grec resistien amb èxit les noves escomeses aquemènides, un camperol de la regió anomenat Efialtes, mostrà als perses una camí ocult que s'endinsava en les muntanyes i permetia rodejar les tropes hel·lenes i atacar-les també per la rereguarda. La nit d'aquesta jornada, potser el 18 de setembre, es consumà la traïció. Els aquemènides, sota el comandament d'Hidarnes, travessaren les muntanyes i encararen les tropes de Leònides. Aquest, coneguda ja la traïció, envià la major part del seu contingent al sud, al Peloponès, i es preparà per a lluitar amb els seus tres-cents compatriotes i els 1.100 beocis (de Tebes i Tèspies).
La marcada desigualtat numèrica no tardà en imposar-se. El valent monarca perdé la vida en combat i els tebans es rendiren davant l'enorme superioritat de l'enemic. No obstant això, els espartans i tespis restants (al voltant d'un miler) continuaren lluitant fins que finalment foren morts. Els perses perderen uns 20.000 efectius. Aconseguida la victòria, s'apoderaren de la Beòcia i, una setmana després, d'Atenes, la qual fou incendiada.
Pròximament, la batalla de Salamina.