Hic et nunc

Demà tinc examen d'Història de l'Art sobre l'art paleocristià, l'art bizantí, l'art romànic i l'art gòtic, així que avui us deixe un post sobre l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona, clar exponent del gòtic català:

La construcció de Santa Maria del Mar s'inicià el 25 de març de 1329, durant el regnat d'Alfons el Benigne, els mestres d'obra foren Berenguer de Montagut i Ramon Despuig. S'establí que l'obra hauria de pertànyer exclusivament als feligresos, únics responsables materials del temple, per la qual cosa la població de la Ribera (barri on es troba l'església) participà activament en la construcció del temple. Els murs, les capelles laterals i la façana s'enllestiren al voltant de l'any 1350. El 1379, a punt d'acabar-se el quart tram de les voltes s'incendià la bastida i les pedres sofriren importants danys. Finalment, el 3 de novembre de 1383 es col·locà l'última clau de volta i el 15 d'agost de l'any següent es cel·lebrà la primera missa.
El 1428 hi hagué un terratrèmol que provocà l'esfondrament de la rosassa, però poc temps després s'iniciaren les obres per construir-ne una de nova, flamígera, que quedà acabada el 1459, un any després s'acabaren d'instal·lar-hi els vitralls. El 1936 el temple sofrí un altre incendi que acabà amb la majoria de la imatgeria i amb l'altar barroc, afegits durant els segles següents.
Interiorment es tracta d'un edifici de tres naus, amb girola (o deambulatori) i sense creuer. Les naus consten de quatre trams i el presbiteri de mig tram i un polígon de set costats, tot cobert amb volta de creueria i coronat amb magnífiques claus de volta. A pesar de comptar amb tres naus, sembla que sols en tinga una a causa de la gran separació dels pilars i de l'alçària semblant de les tres naus. El resultat és un espai diàfan, unitari, amb pocs obstacles que pertorben el camp visual, característic del gòtic català. La nau central s'il·lumina mitjançant òculs oberts entre els terrats de la nau central i les laterals, que es converteixen en finestrals entre les columnes del presbiteri. Destaca, a més, l'austeritat aconseguida per les parets llises, per les columnes octogonals netes…
Exteriorment, Santa Maria del Mar presenta un aspecte massís i robust. El predomini de les línies horitzontals i dels panys de paret sense grans obertures ni decoracions és absolut. Globalment l'edifici forma un bloc compacte, allunyant-se de la verticalitat i lleugeresa pròpies del gòtic europeu. La façana principal consta de dues torres octogonals i de dos poderosos contraforts que emmarquen la rosassa i tradueixen l'amplada de la volta interior. Horitzontalment podem observar-hi dos trams, clarament marcats per les motllures i els terrats, mentre que a les torres l'horitzontalitat queda subratllada, una vegada més, pels terrats que substitueixen els pinacles o agulles que es poden observar en altres catedrals gòtiques. El tram inferior queda centrat pel pòrtic i el superior per la rosassa, amb els dons finestrals que a l'acompanyen entre els dos contraforts i les torres. L'austeritat general es manifesta encara més als laterals, formats per parets planes sense decoració, que tanquen l'espai entre els contraforts i permeten la presència de capelles interiors. La concepció és, per tant, molt diferent de la gracilitat dels arcbotants del gòtic francès. A la part inferior s'obren estrets finestrals, relativament petits i que corresponen cadascun, a una capella interior. Als laterals s'obrin també dues portes: la porta de Sombrerers i la de les Moreres. Posteriorment s'obrí una nova porta a l'absis, la porta del Born.

Font Viquipèdia.

Bé, espere que l'examen de demà vaja bé.

Compartir

Aquesta entrada fou publicada per Blai el dilluns 18 desembre 2006 a les 22:36 i està arxivada a Art, Estudis, Història.