Hic et nunc

Les vacances de Falles-Pasqua ja arriben a la seua fi i és hora d’anar tornant a la rutina. Jo he passat aquests dies a la caseta tranquil·lament, allunyat de les falles (l’any que ve serà), i he anat a berenar la mona amb els amics. Ara, però, hauré de tornar a posar-me al dia i començar a traduir i a fer testos de l’autoescola de nou. Bé, perquè aquest post no quede tan insuls, ací baix vos deixe una foto que vaig fer dilluns del Montgó vist des del cap de Sant Antoni.

Montgó (Blai Server)

Compartir

Lilit i Dionís en concert (Blai Server)

Una nit ben completa la d’avui. Després d’un bon grapat de mesos sense escoltar-los, per fi he tornat a gaudir de la música de Lilit i Dionís.
Després de sopar al pis he anat amb un parell d’amics a la sala Matisse, on ha tingut lloc el concert. Només arribar-hi ja hem notat en l’ambient que aquell no anava a ser un concert normal. Molta gent parlant en valencià (crec que des que estic a València que no n’havia vist tanta junta) i molta gent del gremi dionisíac que demanava festa.
El concert ha començat a les 23:30h amb els manresans de Plouen Catximbes, que, bé, no han estat malament, però no són comparables amb els artistes de Lilit i Dionís; encara que sincerament no els he parat massa atenció als manresans perquè el so crec que no anava bé del tot i perquè estava delerós per tornar a escoltar els de la Marina.
Al voltant de la 1h li ha tocat el torn a Lilit i Dionís i, com sempre, no han defraudat. Amb el seu estil tan peculiar, irreverent i festiu, ens han ofert els seus temes més populars, des del melic de Pau, fins a l’olor del baejo, passant pel rector bisexual, els cérvols multicolors, les creïlles del laboratori, etcètera. Passades les 2h hem acabat el concert, remullats de suor i mig morts de tant ballar i botar.
El millor de la nit potser haja estat l’anunci que l’esperat disc ja està molt a prop i que podria veure la llum el més que ve. Esperem que tot els vaja bé i que el treguen prompte, encara que el fet de tindre el disc a casa no ens dissuadirà de continuar anant als seus fantàstics concerts. Au, bona nit!

Compartir

Tornes amb uns companys cap al pis després d’haver sopat amb el teu exprofessor de filosofia. Arribant a l’encreuament de Blasco Ibáñez amb Aragó, sents el soroll d’unes rodes que grinyolen, mires cap a la calçada i veus com una escúter negra xoca a tota velocitat amb un Smart Forfour negre també: plaf!
Els dos s’han botat el semàfor en roig. Moto i motociclista ixen disparats, cadascun en una direcció; el cotxe ha frenat però continua avant uns quants metres, puja dalt la vorera i aconsegueix aturar-se just a temps per no estavellar-se contra la centenària carrasca.
La moto està feta pols, per una banda el xassís, per una altra el càrter… El cotxe també ha rebut, el morro abonyegat, una roda rebentada, el retrovisor trencat… A terra està el motociclista, inconscient i amb el casc posat, menys mal. El conductor baixa del cotxe, astorat. Ràpidament hi acudeix la gent, altres conductors sobretot, nosaltres encara estem un poc lluny, ens hem quedat parats, però ens apropem. El motociclista torna en si i, a pesar d’estar un poc atordit, aconsegueix posar-se dempeus, amb ajuda, això sí. El conductor treu el mòbil i truca a algú, el mateix fan els que s’han aturat a ajudar.
Aleshores, veient que ja ha acudit prou gent en auxili dels accidentats i tenint en compte que ja no els feu cap falta, repreneu el vostre camí cap al pis. Al cap d’uns moments escolteu a les vostres espatlles el soroll de les sirenes que s’apropen al lloc de l’accident.

Compartir

Aquest migdia, mentre tornava cap al pis, he decidit passar a comprar-me un kebab per dinar ràpidament i tornar al poble el més prompte possible. Reproduiré ací íntegrament la curiosa conversa que he tingut (en castellà, per cert) amb el venedor de kebabs:
Venedor: Hola! Què volies?
Blai: Hola, voldria un döner kebab gran per emportar.
V: Molt bé, ara mateix te’l prepare [i s’ha posat a tallar la carn]. Tu eres d’ací, de València?
B: No, no sóc d’ací però visc ací.
V: Ah, i [atenció!!] a qui votaràs en les eleccions? A Zapatero o a Rajoy?
B: Ehms, doncs a cap dels dos.
V: [Fent cara de sorpresa]. A cap dels dos? Bé, a mi m’agrada Rajoy.
B: Rajoy? Per què?
V: Per què Rajoy pensa en els espanyols, en la gent d’ací. En canvi Zapatero pensa en els espanyols, però també en la gent que ve [?].
B: Ja, però Rajoy no vol deixar entrar a més immigrants, això et sembla bé?
V: No, és veritat. Zapatero tampoc està mal, és més jove i més llest [!] que Rajoy.
B: He he he, sí, més jove sí. Tu d’on eres, de l’Índia?
V: Sí, de l’Índia.
B: I quant de temps portes ací?
V: Porte 2 anys i uns mesos. L’espanyol vaig aprenent-lo poc a poc.
B: Molt bé [la veritat és que el castellà el parlava bastant bé]. Però saps alguna cosa de valencià?
V: Valencià? Ah sí! Hi ha alguna gent que el parla, no? Em costa entendre’l. Potser més avant… Per cert, ací abans la gent era més pobra que ara, no? Fins i tot emigraven, no?
B: Bé, sí, molta gent se n’anà a Alemanya, França… Però tot ha canviat bastant en els últims anys.
V: Clar. I quan es sabrà qui ha guanyat les eleccions?
B: Això depén, però segurament serà el dia 9 prou tard.
V: Molt bé, moltes gràcies [aleshores m’ha donat el kebab, li l’he pagat i he eixit del bar].
Quan m’ha preguntat per la meua intenció de vot m’he quedat de pedra. Mai haguera pensat que algun dia parlaria de política amb un indi. L’home semblava interessat pel tema, supose que abans d’anar a votar voldrà saber què pensem els d’ací sobre els nostres propis polítics (potser vol saber què votaria una persona autòctona de bona veritat per poder imitar-la i sentir-se més d’ací). M’ha cridat l’atenció això que ha dit de «Rajoy pensa en els espanyols i Zapatero en els espanyols i en els que venen de fora» i m’ha fet gràcia allò de «Zapatero és més llest que Rajoy». Supose que si tots els immigrants estigueren tan interessats com aquest en la nostra societat, no hi hauria massa problemes d’integració.
Ah, per cert, el kebab estava boníssim.

PS: Després d’escriure l’article he recordat (amnèsic de mi) que per votar cal tenir la «nacionalitat» espanyola, per tant, no crec que l’amable venedor de kebabs puga fer-ho.

Compartir

Zaplana + Rouco Varela = Xavi Castillo

Ahir, l’Espai Cultural de Pedreguer acollí la representació de Con la Iglesia hemos topao del magnífic Xavi Castillo.
Hi ha qui diu que quan ja has vist un dels seus espectacles ja els has vist tots. Però si bé és veritat que repeteix la mateixa fórmula i pràcticament els mateixos personatges en la majoria de les seues obres, també ho és el fet que això és el que la gent li demana, perquè ahir més d’un, de dos i tres, eixírem del teatre amb un mal considerable a les barres, de tant riure.

Compartir

Com demà és Sant Vicent màrtir, els alumnes de filologia de la UV tenim un parell de dies de festa. Aprofitant aquest pont i per desconnectar un poc dels exàmens que s’acosten, despús-ahir dissabte, vaig anar a Alacant a gaudir de la meua afició marinera.
Amb el meu oncle, eixírem a navegar en el seu xicotet veler i, com quasi sempre, posàrem rumb a Tabarca. Després d’unes quantes hores de travessia i a pesar que el vent no ens acompanyava, aconseguírem arribar a l’illa (a motor, això sí) i atracar-hi. Després de donar una volta per Tabarca i dinar en un dels restaurants de l’illa, tornàrem a bord i posàrem rumb a Alacant. Aquesta vegada hissàrem l’espinàquer per intentar aprofitar el poc vent que bufava, arribant a aconseguir la miserable velocitat de 2,3 nusos. Però com Èol no ens era favorable, arriàrem el velam i engegàrem el motor, fins que, quan el sol es ponia, entràrem al port d’Alacant.
Cada vegada que vaig a navegar amb el veler del meu oncle m’agrada més tot eixe món. Sentir el vent inflant les veles, escoltar el soroll de la proa fenent l’aigua, balancejar-se al ritme de les onades. Tot això no té preu.
I d’on em ve aquesta afició? Doncs no ho sé. Com ja vaig comentar en un altre post, de menut m’agradava d’allò més anar al port de Dénia a veure els vaixells, però amb els anys vaig anar perdent el contacte amb la mar, fins que fa uns anys vaig conèixer l’obra de Patrick O’Brian. Aquest magnífic escriptor i la seua sèrie de novel·les sobre les aventures del capità Jack Aubrey i el cirurgià Stephen Maturin, i la vida en la Marina Reial Britànica dels segles XVIII i XIX, em despertaren de nou la vena marinera.
Des d’aleshores, sempre que puc, faig una escapada a Alacant per navegar amb el meu oncle o devore amb avidesa les pàgines dels llibres d’O'Brian.

Compartir

Dia de Cap d’Any. Són les 11:15h. Comença el ritual que repeteixes fidelment cada primer de gener per donar la benvinguda a l’any nou.
Estàs davant del televisor veient el Concert d’Any Nou de Viena. No veuràs cap altre concert de música clàssica en tot l’any, però cada 1 de gener ho fas. Encara que t’hages gitat a les tantes de la matinada, no passes per alt aquesta cita amb la Filharmònica de Viena. Estàs delerós de veure qui és el director enguany, el nom del qual oblidaràs només acabe el Concert i no recordaràs mai més (tret que el torne a dirigir un altre any). Durant l’hora i mitja que dura el Concert escoltes atentament polques, masurques, valsos, marxes… i observes els ballarins i les ballarines que fan de les seues per les sales del magnífic palau de Schönbrunn, mentre esperes que arribe el torn de la cèlebre Marxa Radetzki. Quan, en últim lloc i després del Danubi blau, l’orquestra comença a tocar-la no dubtes en aplaudir al ritme de la música, igual que el public del Wiener Musikverein. En acabar el Concert et sents satisfet per haver-te mantingut fidel al teu compromís anual amb la música clàssica.
El ritual, però, encara no ha acabat. Ara és hora de veure els salts d’esquí, una altra cosa que sols fas el primer dia de l’any. A pesar que l’esport en si no et diu res, en eixos moments et sents el major expert del món en salts d’esquí. Sols recordes de l’any passat el nom d’un parell d’esquiadors (o ni això), però et veus capaç de comentar cada salt amb mà experta (o això penses tu). Observes com els esquiadors salten i salten, mantenint-se enlaire durant una eternitat, i enveges els que estan allí, gaudint de la neu de les muntanyes de Garmisch-Partenkirchen. I finalment, quan tots els esquiadors han fet dos salts cadascun, finalitza la prova i s’entreguen els trofeus.
Ha acabat el ritual, i per fi te n’adones que ha començat un altre any. D’ací a 365 (o 366!) dies el tornaràs a repetir. I és que no hi ha millor forma de començar l’any.

Compartir

El 2007 ens diu adéu i és hora de fer balanç. A nivell internacional aquest ha estat un any marcat per la continuació de la guerra de l’Iraq (i ja van 4 anys!), del problema del Pròxim Orient i d’altres conflictes oblidats (Sàhara Occidental, Darfur…); pel canvi climàtic, que ha revolucionat la nostra forma de veure el futur i ja ha provocat els primers estralls arreu del Món; per l’ampliació de la Unió Europea amb la incorporació de Romania i Bulgària; per la suposada amenaça nuclear iraniana; pel mediàtic segrest de Madeleine; per la revolta pacífica del poble de Birmània, reprimida amb molta duresa per la junta militar que hi governa; per les polèmiques actuacions d’Hugo Chávez; i per moltes altres coses.
En l’àmbit estatal hem viscut pendents de la crispació política, atiada desmesuradament per uns i altres sense miraments i sense treva; de la sentència del judici de l’11-M; dels atacs constants de la Conferència Episcopal Espanyola contra tot allò que els ha resultat incòmode; del retorn a la violència d’ETA; del desinflament de la bombolla immobiliària; del caos a les infraestructures a Catalunya i del consegüent enuig català.
Al País Valencià enguany hem commemorat els 300 anys de la derrota d’Almansa; ens hem quedat sense canvi a la Generalitat; hem acudit, amb la resta de catalanoparlants, a la Fira del Llibre de Frankfurt; hem allotjat la Copa de l’Amèrica (que, sens dubte, ha portat el benestar i la prosperitat a tots els valencians); ens han censurat la TV3…
A més de tot açò, aquest any que deixem enrere ha marcat un abans i un després en la meua vida. A l’estiu, després de ser quinto, vaig fer un viatge per Europa que em resultà tota una experiència i al setembre vaig començar a construir el meu futur amb l’inici de les classes a la Universitat.
Ara, però, és hora de mirar endavant, al 2008. Esperem que aquest any que arriba vaja molt millor que el que deixem enrere. Per a acabar, ací vos deixe un enllaç a les millors fotografies de l’any segons la World Press Photo. Sort a tots, salut i bon any!

Compartir

Ahir per la vesprada vam anar a Xàbia a comprar peix. Com que la llotja estava tancada i no hi havia peix, ens vam dedicar a passejar pel port i jo vaig aprofitar per estrenar l’objectiu que m’he comprat aquest Nadal.
Es tracta d’un objectiu Nikkor (la marca d’objectius de Nikon) 55-200mm amb sistema de reducció de vibracions (VR) i motor d’ona silenciosa (SWM). Ara, gràcies a aquest objectiu i al que ja tenia, puc abastar qualsevol de les longituds focals compreses entre 18 i 200mm, amb la qual cosa queda completat [per ara] el meu equip fotogràfic.
I tornant a Xàbia, ací vos deixe una de les fotos que vaig fer mentre passejava per l’escullera.

Gavina / Gull (Blai Server)

Compartir

Aquest matí, abans de tornar cap al poble, he passat per la Fnac del carrer de Sant Agustí de València i, després d’una bona estona recorrent tots els prestatges de la secció de llibres, m’he fet amb dos exemplars que espere llegir aquest Nadal: Juego de tronos de George R. R. Martin i Guía Avanzada de Fotografía de la National Geographic.
El primer és una novel·la de temàtica fantàstica que em recomanaren fa bastant temps i que no havia trobat en cap llibreria fins avui. Si bé no acostume a llegir novel·les fantàstiques (excepte El Senyor dels Anells i la sèrie Discworld), tinc la impressió que aquest llibre m’agradarà i espere que així siga. Ja vos ho contaré quan l’haja llegit.
El segon, com el nom ja indica, és un manual de fotografia, fet amb la col·laboració d’alguns dels millors fotògrafs del món (o almenys això diu el subtítol del llibre). Aquesta guia m’ajudarà a perfeccionar els meus coneixements de fotografia i a poder esprémer al màxim la meua càmera reflex digital.
Jo passaré el Nadal llegint aquests llibres, repassant per als exàmens de gener i febrer i, sobretot, gaudint de les festes amb la família i els amics. No sé vosaltres què fareu, però espere que tingueu un bon Nadal i que els torrons tinguen pietat de tots nosaltres.

Bon Nadal!

Compartir