Hic et nunc

Senyores i cavallers, d’ací una setmana comencen els exàmens. En aquesta ocasió en tinc sis, dos cada setmana durant tres setmanes, és a dir, que fins el 25 de juny el blog estarà un poc abandonat. Esperem que vaja tot bé.

Just abans de les vacances de falles vaig anar a l’Arxiu del Regne de València a consultar el lligall de mitjan segle XIX que conté tota la paperassa generada pel procés de desfeudalització de Pedreguer. L’objectiu era aprofitar la visita per matar dos pardals d’un tir: d’una banda per donar-li un cop d’ull a la documentació i valorar si podia emprar-la en un treball de la universitat, i de l’altra per començar a familiaritzar-me amb l’arxiu i el seu funcionament.

Els pardals vaig aconseguir matar-los: vaig fullejar el lligall, arribant a la conclusió que aquell no era el tipus de document que estava buscant per al treball, i vaig poder assabentar-me del funcionament de l’arxiu. En arribar a la sala de consulta, vaig demanar a l’encarregat el lligall, que em van treure després d’emplenar un formulari i explicar-me poc dalt o baix com funcionava tot allò. Amb el lligall a les mans, em vaig asseure en una de les taules i em vaig disposar a obrir-lo. Al principi tenia por de trencar-lo, evidentment, però quan ja portava una estona (i, sobretot, veient com tractaven els arxivers el material), vaig començar a passar les pàgines amb més desimboltura. Això sí, vaig trobar a faltar alguna noció de paleografia o documentació a l’hora d’enfrontar-me als papers; no sé per què l’assignatura dedicada precisament a això està just al final de la carrera. Per sort, però, no vam de lamentar cap pèrdua documental per inexperiència.

Bé, vaig estar una mitja hora llegint i rellegint el lligall, i prenent algunes notes. Com que s’apropava l’hora de tancar l’arxiu i tenia ganes d’analitzar més  a fons alguns dels fulls, vaig demanar que em feren algunes còpies. Sense problema, em digueren que marcara les pàgines amb un paper, que omplira un altre imprés, que ells s’encarregarien de fer les fotografies, i que al cap d’un mes aproximadament m’avisarien perquè passara pagar-les i arreplegar-les.

“Has dit un mes?”  “Sí, tardaran un mes a fer-les.” “Ah, val, bé, d’acord, moltes gràcies.” Així acabà la meua conversa amb l’arxiver, i amb eixes paraules vaig abandonar l’arxiu. Un mes! Trenta dies per fotografiar 20 pàgines! Increïble. A l’endemà em van dir que només tenen un fotògraf per fer les fotos i que es respecta estrictament l’ordre de demanda (òbviament), i també que potser aprofiten per digitalitzar el document complet. De totes maneres, em sembla una gran pèrdua de temps per als investigadors. Ara entenc per què la sala de consulta estava plena de gent copiant textos a llapis.

D’ací a un parell de dies farà un mes de la meua visita a l’arxiu i encara no he rebut cap notícia sobre les còpies. Espere que no tarden massa en arribar-me (i que no em costen massa cares!), i puga reprendre’n l’anàlisi que vaig deixar a mitges.

Després d’uns dies de silenci obligat pels últims exàmens, torne a escriure ací. Ara tenim una setmaneta de descans, per desemboirar-nos un poc, i dilluns de nou a la faena. Després de tres setmanes llarguíssimes a València, ja torne a estar a Pedreguer, just a temps per celebrar sant Blai. Anem a parlar un poc dels exàmens:

Anem a pams. La veritat és que m’esperava més dels exàmens. Amb això no vull dir que tot haja estat bufar i fer ampolles, ni molt menys (i ho dic abans de saber les notes, que podria haver-hi sorpreses)!. Però he fet exàmens al Batxillerat més complicats que els d’aquestes setmanes. Esquemes a emplenar, preguntes de tipus test o de relació, definicions breus de conceptes i, òbviament, algunes preguntes més llargues a desenvolupar, però res de l’altre món, res de relacionar conceptes o processos històrics o d’explicar causes i conseqüències. Supose que això ja vindrà, i tampoc cal tindre presses, almenys en eixe sentit.

Més coses. Em fa ràbia això de la revisió d’exàmens (açò no és nou, l’any passat igual). Si vols donar-li un colp d’ull a l’examen que has fet, si vols veure què t’has deixat o en què t’has equivocat, has d’anar al despatx del professor o professora a revisar l’examen. Entenc que açò no és com l’institut (cosa que no sempre s’acaba de notar) i que el temps és or, però no veig que siga tan costós repartir els exàmens i deixar-nos que ràpidament els peguem una miradeta i llestos. Una altra cosa és si tens alguna queixa o vols que el professor et diga perquè t’ha posat un 4’5 i no un 5. Aleshores sí que s’entén la revisió d’exàmens. Evidentment no és una tragèdia, però em molesta.

Bé, em sembla que no se m’acut res més, o siga que això és tot. Ah sí, sols una cosa més ara que pense: odie els exàmens en què el professor dicta les preguntes. Sí, ja sé que el paper és un bé escàs, que els arbres de l’Amazònia s’acaben i tot això, però ho sent, no m’agrada gens; una mica de formalitat, per favor. Au, ja ho he dit.

Ara sí, a descansar (més?), dormir bona cosa, recuperar el temps perdut amb la guitarra i les lectures, i, en definitiva, fer vida d’estudiant.

Època d’exàmens, surrealisme pur i dur. Somniar que s’ha tornat a cremar el Liceu (!??!?), dormir poc i malament o massa i a deshora, menjar bé, massa bé, anar a fer els exàmens, estudiar, no saber quin dia és, estar més de 3 setmanes sense baixar al poble (aaargh!), que et donen un dels Premis Bloc de les Comarques Centrals del País Valencià (gràcies!), eixir poc (massa poc) de casa, anar a comprar al Consum i no al Mercadona (heu vist que a la web diferencien entre valencià i català?). Tot això i molt més; coses que només passen en època d’exàmens.

Ara que per fi se n’anirà a casa i deixarà de fer-nos la punyeta (això espere), és hora de riure amb (i de) George W. Bush. Perquè tots sabem que en el fons no és més que un pallasso. Bon vent i barca nova, “Mr. Danger”.

Quin dels tres cranis és el d’un Homo sapiens?

D’ací a una setmana comencen els exàmens del primer quadrimestre i ja va sent hora de posar-se a estudiar de valent. S’ha de notar que estem a la universitat!

Com que els primers que tenim són els de Medieval i Prehistòria (en teoria els menys difícils), avui he començat amb aquesta segona matèria (a poc a poc, sense atabalar-se).

Bé, ja aniré contant-vos com evoluciona la cosa.

Avui ha tingut lloc a Gandia la segona i última jornada del congrés sobre Jaume I organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans i el CEIC Alfons el Vell. Com ahir, ha estat un dia intens però suportable gràcies al savoir-faire de l’IEC (per l’organització del simposi i pels berenars i esmorzars gratuïts). Si en la primera jornada de congrés ens vam centrar en aspectes culturals, científics i lingüístics, avui les conferències han anat enfocades a la conquesta i organització del territori valencià.

La sessió del matí l’hem començada amb la intervenció d’Enric Guinot, catedràtic d’història medieval de la Universitat de València, que ens ha parlat dels aspectes que queden encara per investigar al voltant de la conquesta i organització del Regne de València. Seguidament, Ferran Garcia Oliver, professor de la UV, ha dedicat la seua intervenció a les transformacions de l’espai que es produïren arran de l’ocupació i explotació del territori valencià posteriors a la conquesta. Després d’una pausa per esmorzar, David Garrido, professor adscrit de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, ha tractat el tema de la conquesta de Múrcia pel rei Jaume, i Manuel Ruzafa, professor de la UV, el de la situació dels musulmans valencians abans de la conquesta. Acabada aquesta conferència, hem anat a dinar.

A les 16h hem représ les activitats programades amb la visita (ràpida però interessant) al Palau Ducal dels Borja. A continuació hem continuat amb les conferències. Rafael Narbona, professor de la UV, ha tractat el tema de la configuració del perfil municipalista del Regne de València. Després, Pau Viciano, doctor en història per la UV, ha parlat de la colonització posterior a la conquesta, així com de la situació dels camperols valencians al segle XIII. A continuació, Frederic Aparici, en una conferència que no estava programada, ens ha parlat breument del naixement de la vila de Gandia en temps de Jaume I. Després, Josep Antoni Gisbert, director del Museu Arqueològic de la Ciutat de Dénia, ha fet una revisió de la imatge arquetípica que s’ha projectat de Jaume I al llarg dels segles. I finalment, en una intervenció magistral (com ens té acostumats), Antoni Furió ens ha recordat els últims moments del rei Jaume i ha fet balanç del regnat del Conqueridor.

I bé, això ha estat el congrés, que no és poc. Espere, com ja vaig fer l’altra vegada, que passat el vuité centenari jaumí es continuen organitzant congressos tan interessants com aquest.

Primera jornada del congrés sobre Jaume I organitzat a Gandia per l’Institut d’Estudis Catalans i el CEIC Alfons el Vell. Ha sigut una jornada intensa, de 10h a 21h, però molt agradable, en part perquè l’organització ha tingut el detall de convidar-nos a esmorzar i berenar debades. Ah, sí! I també per les conferències!

La diada d’avui l’hem dedicada a la cultura en temps de Jaume I. Ha inaugurat el congrés Josep Pujol, doctor en filologia catalana i professor de la Universitat Rovira i Virgili, que ens ha parlat del Llibre dels Fets com a obra literària. A continuació ha estat el torn de  Xavier Barral, catedràtic emèrit d’història de l’art medieval de la Universitat de Rennes i membre de l’IEC, que ha tractat el tema de l’arquitectura i l’art de conquesta al Mediterrani en temps de Jaume I. Seguint amb la temàtica artística, ha intervingut en tercer lloc Francesca Español, medievalista i professora de la Universitat de Barcelona, que ha parlat de l’art en l’època del Conqueridor com a un possible instrument àulic. En acabar aquesta tercera conferència hem anat a dinar.

A les 17h hem représ la sessió i li ha tocat el torn a Lluís Cifuentes, professor de la UB, que ha tractat un tema bastant curiós i no menys interessant: el desenvolupament de la ciència mèdica i especialment de la cirurgia a l’occident durant el segle XIII. Seguidament, Ramon Pujades, doctor en història i arxiver facultatiu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, ens ha parlat de la cartografia mediterrània medieval. Les dues últimes intervencions de la jornada, com la primera, han estat dedicades a aspectes lingüístics i literaris. Jordi Bruguera, filòleg i lingüista, ha tractat el tema de la identitat lingüística en el Llibre dels Fets, i Albert Hauf, doctor en filologia romànica i catedràtic de filologia catalana, el de la poesia trobadoresca en temps del Conqueridor.

La valoració és positiva, ja que els temes tractats en el congrés o bé són nous per a mi (com és el cas dels relacionats amb la medicina, la cartografia —aquestes dues molt interessants— i l’art), o bé ja em sonen un poc del congrés del mes passat a l’OCCC i m’estan servint per contrastar diferents opinions i punts de vista.
Demà, segona i última jornada, amb visita guiada al Palau Ducal inclosa, que espere que siga tan o més profitosa (i menys gèlida, per cert!) que la d’avui.

Multitudinària manifestació contra el Procés de Bolonya aquest migdia a València. Entre 15.000 i 3.000 estudiants (jo no m’he aturat a contar-nos, però érem molts) hem eixit avui al carrer per dir no al Pla de Bolonya.

I per què dic no a Bolonya jo? Molt fàcil. No és perquè no m’agrade la idea de l’Espai Europeu d’Educació Superior comú, no. El que no m’agrada és el fet que aquesta homogeneïtzació a nivell europeu és excessiva i està deixant de banda les realitats culturals i històriques de cada territori (per exemple, amb Bolonya la Història del País Valencià, que actualment ocupa totes les assignatures troncals de tercer curs, es redueix a una simple optativa de 6 crèdits). Tampoc em fa gens de gràcia la reducció de les carreres de cinc anys a quatre, eliminant-se l’especialització i establint-se un primer curs generalista (és a dir, un tercer de batxillerat). Però el que més em desagrada és la manera com s’està posant en marxa aquest Procés de Bolonya. La implantació està duent-se a terme sense tindre en compte l’opinió dels estudiants i d’una manera anàrquica i improvisada (ni els mateixos professors saben com anirà la cosa: uns et diuen que podràs acabar la carrera com l’has començada —almenys això diu la llei—, altres et diuen que t’hauràs d’adaptar —que sembla que és el que hauré de fer jo, a pesar de la llei—; un embolic increïble).

Esperem que les manifestacions com la d’avui i les ocupacions com les que s’estan duent a terme als campus de la UV des de fa setmanes, acaben donant els seus fruits i aconseguisquen, si no aturar la implantació del Procés (cosa gairebé impossible), almenys que aquesta implantació es porte a terme d’una manera dialogada, consensuada i, sobretot, assenyada.

Ací teniu el vídeo de Canal 9 sobre la manifestació d’aquest migdia. I ací una foto (la que ha posat el Levante-EMV a la web) en la qual ens podeu veure a mi (de roig) i a Ll. quan la manifestació creuava el llit vell del Túria pel pont del Real. Al Youtube podeu trobar més videos de la mani com aquest.