Arxivats a 'Cròniques universitàries'

Hipocresia lingüística

14/09/07

Ara fa un parell de setmanes vaig rebre una carta del rector de la Universitat de València en la qual em donava la benvinguda a l’Estudi General. La carta no tenia res d’especial, era una típica carta de benvinguda, d’aquestes que s’envien per quedar bé, però em cridà l’atenció una part del contingut de la missiva.
En un dels tres paràgrafs de l’epístola, el Rector em recomanava demanar la docència en valencià a l’hora de matricular-me, literalment deia: “A més, vull animar-te també perquè quan et matricules demanes la docència en valencià i tries els grups que s’oferten en aquesta llengua en les diferents assignatures de la teua carrera. Tant en el fullet adjunt, com en el sobre de matrícula ho trobaràs tota la informació necessària. Això, a més d’adquirir els coneixements propis de la teua titulació, et permetrà perfeccionar aquesta llengua i tenir un bon domini del llenguatge de la teua especialitat…“. La veritat és que, en un principi, m’alegrà bastant veure que anava a entrar a formar part d’un organisme preocupat per la salut del valencià, però després em vaig adonar que alguna cosa fallava si jo havia rebut la carta a l’agost, un més després d’haver fet la matrícula. Per tant, de què servia que el Rector em recomanara fer la matrícula en valencià si ja havia passat el termini de matrícula? Bé, per sort, jo ja havia marcat la casella de docència en valencià el dia de la matrícula, i pensava que ho tindrien en compte. Aquesta setmana he pogut comprovar que no és així del tot.
Ahir vaig decidir donar un cop d’ull a l’Aula Virtual de la web de la Universitat de València, així que vaig introduir les dades d’usuari que em donaren en matricular-me i vaig entrar a escodrinyar. La sorpresa fou bastant desagradable quan vaig veure que de totes les assignatures que faré l’any vinent sols una serà en valencià (Introducció a la Filologia Clàssica Llatina que, per cert és una optativa que no tindré fins al segon semestre). Açò quina hipocresia és? Però no em recomanaven demanar la docència en valencià? Jo la vaig demanar, però, on està?
No demane l’abolició de la llibertat de càtedra, ni molt menys, però no crec que una universitat com la UV no siga capaç de trobar els professors suficients per a poder oferir una titulació com Filologia Clàssica en valencià i castellà (o sols en valencià, que per això estem al País Valencià). Tan difícil és? O no interessa? Almenys podrien haver-me avisat abans, perquè en els fulls que em van donar per planificar-me la matrícula apareixien algunes classes més en valencià. Però bé, el problema és que aquest no és, ni ha estat, l’únic cas d’agressió lingüística que hem patit els valencians. Sols espere que em permeten fer els exàmens en valencià i que entenguen el meu llatí amb accent de la Marina.

PS: Com segurament haureu notat (si no és així, passeu per l’oculista), he canviat la capçalera del blog, donant-li un toc més clàssic ara que s’apropa l’inici del curs universitari. La capçalera és un fragment de d’aquesta foto de ** Maurice ** amb llicència de Creative Commons. Espere que vos agrade.


Assaig general

03/09/07

València des de les Torres de Serrans

Avui he anat a València amb els tres companys de pis (a qui, a partir d’ara, coneixereu amb les següents sigles JV, JM i LL, per a respectar el seu dret a la intimitat). Hem anat tots junts, però per diferents motius: JV i JM han anat amb la intenció de passar allí tota la setmana ja que s’han de matricular encara i han de començar els cursos d’anivellació que ofereix la Universitat Politècnica; LL ha anat, com tots, a recollir les claus i amb la voluntat de tornar a Pedreguer per la vesprada; i jo he anat a passar allí un parell de dies per començar a adaptar-me al nou medi urbà.
Hem arribat al pis al voltant de les 10h del matí i hem recollit les claus de mans de la propietària del pis. Després hem anat a comprar alguns queviures i més tard hem dinat un bon plat de macarrons amb tomaca i tonyina que he preparat mentre els altres anaven instal·lant-se. Mentre es coïa la tomaca i l’aigua dels macarrons estava a punt d’arrencar a bullir, JV i JM, que havien estat revisant els papers necessaris per a fer la matrícula, han descobert que els faltava un paper de l’IES Pedreguer. Maleint no haver-ho descobert abans hem dinat i en acabar d’escurar hem tornat cap a Pedreguer tots junts. Una vegada ací, he acompanyat JV i JM a l’institut a recollir la paperassa (hem tingut sort que estava obert pels exàmens de setembre) i he tornat a casa.
Demà JV i JM tornaran al pis, LL i jo tardarem encara a anar-hi ja que no comencem fins al dia 21.
Avui hem fet l’assaig general i hem vist que, encara que d’entrada semble impossible, podem sobreviure tots quatre al pis si tenim alguna cosa comestible, una televisió, aigua, llum, calefacció, aire condicionat, internet, una ràdio, llits, sofàs i un poc de paciència. Ja veurem com evoluciona la convivència amb el temps. Esperem que bé.


Tancar
Enviar E-mail