Ja està ací Planeta Marina Alta! Per fi tots els blogs en valencià de la comarca en una sola pàgina. Bloguistes de la Marina Alta, uniu-vos-hi!

Compartir

Haureu observat que últimament publique menys posts de l’habitual. Si abans podia arribar a publicar-ne un cada dia, des que vaig començar les classes a la universitat la freqüència d’actualització del blog ha baixat notablement. Tenint en compte aquesta davallada en la publicació dels posts, el més correcte seria intentar guanyar temps d’on siga per poder-lo dedicar a escriure en aquest blog. Doncs bé, en comptes de fer això, he decidit complicar-me un poc més l’existència i obrir un altre blog que dedicaré a la fotografia.
Açò dels blogs és com una droga: primer comences amb una dosi xicoteta i et vicies, augmentat-ne a poc a poc la dosi. Amb els blogs passa el mateix, cada vegada en necessites més. I jo, com a bon blogoaddicte (que no blogodependent: jo controle!) que sóc, he decidit crear Hic et nunc -fotografia- el germà bessó d’aquest blog on aniré publicant les fotos que vaja fent i variats articles sobre el món de la fotografia.
A pesar de tot, continuaré mantenint aquest blog com sempre (intentaré publicar més sovint, això sí) i seguiré donant-vos la vara amb les meues reflexions.

PS: Guillem Agulló, ni oblit ni perdó!

Compartir

Disculpeu si aquesta setmana no he escrit res per ací, però he estat bastant enfeinat i no he tingut temps per actualitzar el blog. Potser encara tardaré uns dies més a actualitzar-lo, però no patiu que prompte tornaré a estar al peu del canó, contant-vos ací i ara tot el que em passe.

Salut!

Compartir

Al meu parer, el més important en un blog és la interacció que es dóna entre els lectors i l’autor, és a dir, entre vosaltres i jo. En aquest any i pocs mesos que porte en el món dels blogs, he descobert que hi ha tres tipus de lectors, cadascun dels quals empra uns mecanismes diferents per a comunicar-se amb mi.
El primer d’aquests grups, el més generalitzat i influent, és el dels “lectors comentaristes”. Aquests no sols lligen els articles publicats, sinó que també deixen els seus comentaris expressant les seues opinions i punts de vista al voltant dels temes tractats al blog.
En segon lloc trobem els “lectors furtius”, és a dir, aquells que lligen els articles però no solen comentar-los. Els “furtius” són també un grup molt nombrós i, encara que no participen directament en els debats plantejats, són molt importants a l’hora de confeccionar les estadístiques (cosa que sol portar-nos de cap als blogaires). Moltes vegades aquests lectors et fan saber la seua opinió sobre el blog, si et són propers, quan et veuen en qualsevol lloc, i, si no ho són, enviant-te un correu o deixant-te algun comentari esporàdic.
I el tercer d’aquests grups és el dels “lectors casuals”, que són aquells que han trobat el teu blog casualment, mentre buscaven informació sobre algun tema determinat i relacionat amb algun dels articles publicats al blog. Unes vegades, deixen un comentari d’agraïment si el que han trobat els ha resultat útil, i d’altres, t’envien un correu per a demanar-te que els amplies la informació que han trobat al blog.
Aquests tres tipus de lectors són els que fan que el blog funcione. Potser la majoria de blogaires prefereixen els primers, els que a més de llegir comenten, però resulta infinitament encoratjador trobar-te algú pel carrer i que et felicite pel blog o rebre un correu agraint-te l’ajuda desinteressada en alguna recerca. Per això, a tots els lectors i lectores d’aquest blog, gràcies per seguir les meus elucubracions totalment prescindibles.

Compartir

Aquesta fotografia la vaig fer a la Vall de Laguar el juny passat. Demà diumenge aniré amb uns amics d’acampada a les muntanyes de l’interior de la Marina Alta i del Comtat, on intentaré fer algunes fotos com aquesta. El dilluns per la vesprada tornarem cap a Pedreguer i, si tot va bé, vos podré mostrar les fotos (si n’hi ha alguna que valga la pena, és clar!). Durant aquests dos dies deixaré descansar el blog. Ens llegim dimarts (9 d’octubre!).

Valete!

Compartir

Després del dos dies de presentacions, ja hem començat amb les classes de debò. O almenys això ens volen fer entendre els professors, que ja han començat a posar-nos "deures" i a explicar els temaris. A causa d'açò, no he tingut massa temps per actualitzar el blog, cosa que intentaré solucionar en els pròxims dies, quan ja tinga l'horari de treball un poc més organitzat. Bé, bona nit, demà haig de matinar.

PS: Felicitats a tots els Chironians! El primer any ha sigut magnífic! Espere que continue així per molts anys!

Compartir

Sí, encara estic viu. Aquests dies m'han servit per descansar (sí, més encara!), tornar a menjar com cal i posar-me al dia de tot el que m'he perdut per ací, però ara ja torne a estar llest per a continuar amb el blog. No obstant això, encara estaré alguns dies més sense escriure res, i és que a partir de demà i fins al dimecres o el dijous estaré sense internet per raons tècniques. Quan estiga tot solucionat tornaré i, si la musa m'ho permet, continuaré contant-vos tot el que hem passa hic et nunc (ah! i penjaré per ací les fotos del viatge!).

Valete!

PS (21/08/07): M'ho hauria d'haver imaginat. Com ja vos vaig dir en escriure aquest article, estaré un temps sense internet. Però aquest espai de temps, que havia de ser d'uns 4 o 5 dies, s'ha allargat finalment a més de 10. Ahir els de Telefónica (Timofónica, millor dit) em van informar que no em podran donar d'alta l'ADSL a la caseta fins al 4 de setembre. I m'havien dit que en 4 o 5 dies la tindria activada! Impresentables…
Menys mal que em puc connectar amb el portàtil des de casa dels meus oncles, cosa que em permetrà anar pujant les fotos del viatge i continuar escrivint articles amb normalitat, encara que amb menys freqüència.
Bé, què hi anem a fer. Paciència. Gràcies a totes i tots.

PS2 (23/08/07): Diuen que rectificar és de savis, per tant, no em quedarà més remei que menjar-me el que vaig dir sobre Timofónica fa un parell de dies. Finalment, aquesta mateixa vesprada, he pogut connectar-me a internet des de la caseta, encara que per arribar fins a aquest punt he hagut de cridar unes quantes vegades al 1004 (menys mal que és de bades!) per esbrinar quan anaven a activar-me l'ADSL. No obstant això, no rectifique del tot les meues paraules i és que impresentables ho són de bona veritat, encara que aquesta vegada s'han portat bé.

Compartir

Ja està, ja hem tornat a casa. Ahir al migdia vam tornar a Pedreguer, després de quinze dies de donar voltes pel món. Ara estaré (o no) alguns dies sense escriure al blog ja que, abans de res, m'hauré de posar al dia de tot el que ha passat per ací (a Pedreguer i a la blogosfera) mentre jo no estava. Quan torne, el blog reprendrà la marxa allà on s'havia quedat, encara que, si la musa m'ho permet, potser caurà algun article més relacionat amb el viatge. Gràcies a tots per seguir els meus articles i endavant!

Compartir

Hic et nunc (i jo amb ell) es prendrà, durant els pròxims quinze dies, unes vacances merescudes (merescudes?). Durant aquest temps recorreré Europa (Suïssa, Àustria, Eslovènia i el nord d’Itàlia) en tren amb una amiga i al més pur estil motxiller (ànim Joan, només et recuperes en fem un altre!). Ja vos ho contaré tot quan torne o, si trobe algun ordinador pel camí, abans. Trobaré a faltar tot açò.

Valete!

Compartir

Avui és un dia assenyalat i és que aquest blog compleix un any de vida. Si bé l’antic blog va nàixer l’11 d’octubre del 2005, el nou Hic et nunc, l’actual, sorgí la vesprada del 4 de juliol del 2006.
Durant aquest any, s’han anat succeint fins a un total de 223 articles de temàtica variada, que vosaltres heu rebut amb els vostres comentaris que en total han sobrepassat els 800. Amb les vostres intervencions, crítiques o no, heu anat donant vida a aquest espai, un espai que no hauria estat res sense vosaltres. Pel vostre seguiment, per la vostra constància i per llegir encara que siga alguns dels articles que he publicat. Gràcies a tots i felicitats!!
Per la meua part, continuaré amb el propòsit inicial d’aquest blog, continuaré contant-vos tot el que em passa hic et nunc, ací i ara.

Multas gratias omnibus ago!

Compartir