Abans que res, val a dir que la culpa d’aquest llarg recés ha estat, en primer  lloc, de la universitat, evidentment; però també de les ganes d’aprofitar el poc temps lliure disponible per fer altres coses o, simplement, per no fer absolutament res –cosa que de tant en tant no ve gens malament. La universitat, per tant, ha estat la principal responsable d’aquests tres mesos i escaig de silenci. Aquest curs, el tercer, ha estat de lluny el més pròpiament universitari dels de la carrera. I quan dic universitari em referisc al fet que enguany hem hagut de suar la samarreta de valent, molt més que el anys anteriors, per poder-ho dur tot endavant. Supose que, d’altra banda, ja era hora.

Tornant, però, al tema d’escriure per ací, he de confessar-vos que, a hores d’ara encara no sé exactament de què serveix fer-ho. En un primer moment, allà pel 2006 –poca broma!–, potser hi havia un cert punt d’egotisme i d’egocentrisme en tot plegat. El fet de pensar que les meus opinions podien tenir un cert interés simplement perquè eren meues i la satisfacció –i també l’orgull, perquè no dir-ho– de rebre comentaris al respecte van tenir una certa influència en el naixement i el creixement d’aquest espai. Tanmateix, prompte s’afegí una altra raó, si no és que aquesta havia estat ja present des d’un primer moment. El blog, a més de per sadollar l’ego, servia també com a vàlvula d’escapament i com a eina de reflexió: el fet d’asseure’m a escriure quatre ratlles sobre qualsevol poca-soltada m’ajudava a clarificar la ment i ordenar les idees. Aquesta, supose, deu haver estat la raó principal que Hic et nunc, amb els seus alts i baixos, haja durat tant. Hi ha, amb tot, una altra raó per a l’existència d’aquest xicotet racó de la xarxa. I és que escriure ací és, valga la redundància, un exercici pràctic d’escriptura i, com a tal, resulta útil per a no perdre la seguida i mantenir un poc el to, escripturalment parlant, clar. En aquest sentit, seria comparable a un gimnàs: serveix per mantenir-se en forma.

És precisament per tot això que aquest espai encara existeix a dia d’avui i tot sembla indicar que ho continuarà fent. Una altra cosa és si la freqüència amb què escriuré per ací a partir d’ara serà mínimament decent –francament, no ho crec i menys tenint en compte que encara estic d’exàmens i veient l’estiu que m’espera– o si s’assemblarà més a la dels últims tres mesos. No ho sé. Jo diria que probablement ni una cosa ni l’altra, però mai se sap. L’únic que puc prometre és que alguna cosa caurà, encara que potser molt de tant en tant. Siga com siga, fins la pròxima, que no sabem quan serà.

No sé per què serà, però sol coincidir que quan tinc poc temps per actualitzar el blog, en comptes de dedicar els moments lliures a escriure algun article amb trellat, m’entren ganes de retocar la imatge del blog. No ho puc evitar.

Bé, ara que he canviat el tema, he avançat la feina que tinc pendent i s’apropa Pasqua, a veure si tinc més temps per escriure alguna cosa per ací.

Els compromisos familiars propis de l’època i altres de no familiars (un concert i la gravació del videoclip dels Reckless Side, les compres per al sopar de Cap d’Any…), la voluntat de millorar amb la guitarra elèctrica (no sé si sobreviuré als acords amb celleta) i, sobretot, les pàgines i pàgines d’apunts que he hagut i haig de passar a net (sempre a última hora, com no) de cara als exàmens de finals de gener, m’han deixat ben poc de temps per pensar i escriure algun post.

Evidentment, però, no puc deixar escapar l’any sense escriure quatre línies ací acomiadant el 2008 i donant la benvinguda al 2009. Mirant l’historial del blog he vist com en l’últim post que vaig escriure l’any passat desitjava que l’any següent, és a dir el 2008, anara molt millor que el 2007. I estic satisfet perquè em sembla que almenys a mi sí que m’ha anat millor (potser no “molt millor”, però sí “suficientment millor”) que l’any passat, sobretot amb el canvi de carrera.

Si esperàveu el típic balanç de l’any que acabem o una llista dels propòsits per al nou any, oblideu-vos-en. Només em queda desitjar-vos un feliç any 2009, així que, salut, sort i bon any!

PS: Espere que no em pegueu massa canya, com en el tema de la capçalera (encara que he de reconèixer que teníeu tota la raó del món). S’accepten tota classe d’opinions.

Com podeu observar, el tema manté la senzillesa i el color blanc de l’anterior, però torna a situar la barra lateral al costat dret; a més la lletra és un poc mes xicoteta (espere que no tingueu molts problemes per llegir-la). A veure quant em dura aquest tema (ja en van cinc), esperem que més que l’anterior.

Amb un got a les mans (Blai Server)

Anit vaig anar a la plaça a muntar el “palco”, la qual cosa només pot significar que les Festes de Pedreguer estan al caure. I així és.
El divendres comencen les Festes 08, per a mi les primeres després d’haver sigut quinto, que s’allargaran fins al dia 20. Sincerament i sense ofendre a ningú, enguany les Festes seran més bé fluixes, ja que no comptaran amb l’actuació de cap grup de trellat (descomptant, potser, els Mojinos Escozíos i els Reckless Side) i, com sempre, estaran dominades pels bous. No obstant, com que el millor de les Festes és l’ambient, segur que no ens avorrirem.
Una altra cosa que m’agradaria remarcar és el fet que no hi ha cap grup (si m’equivoque, digueu-m’ho) de música en valencià i això no està bé. L’any passat almenys van vindre els Sva-ters, però enguany no res. I jo em pregunte, en lloc de tanta orquestra, de tanta discomòbil i de tant de triunfito, no podrien dedicar almenys una nit en totes les Festes a la música en valencià? No seria més barat? I la gent hi aniria igual, perquè a Festes és igual quin grup toque, mentre hi haja una barra a prop no problemo. Caldria fer alguna cosa al respecte.
I poca cosa més, només dir-vos que si teniu oportunitat de veure el programa de Festes, doneu-li un colp d’ull a la pàgina 101 i veureu que una de les empreses que s’hi anuncien ha emprat aquesta foto que vaig fer l’any passat. Bé, ja ho sabeu, esteu tots convidats a vindre a les Festes.

Daninoble d’El Cadafal ha decidit guardonar-me a mi i a dos bloguistes més amb el premi Pedraforca de blogs escrits en català. Les normes d’aquest premi són les següents:

• S’atorgarà a blocs escrits en català, que a opinió del que l’atorgui sigui un bloc de qualitat, pels seus continguts, tant literaris, personals o d’entreteniment.
• Cada premiat podrà fer entrega de 3 premis .
• La imatge del premi si és possible es penjarà al bloc.

Bé, encara que es fa difícil elegir tres blogs de tots els que visite assíduament, els meus tres premiats són:

• El vol de l’home ocell
• A garrot de la llei
• Blog del Departament de Llatí de l’IES Pedreguer

Ja està ací Planeta Marina Alta! Per fi tots els blogs en valencià de la comarca en una sola pàgina. Bloguistes de la Marina Alta, uniu-vos-hi!