Hic et nunc (i jo amb ell) es prendrà, durant els pròxims quinze dies, unes vacances merescudes (merescudes?). Durant aquest temps recorreré Europa (Suïssa, Àustria, Eslovènia i el nord d’Itàlia) en tren amb una amiga i al més pur estil motxiller (ànim Joan, només et recuperes en fem un altre!). Ja vos ho contaré tot quan torne o, si trobe algun ordinador pel camí, abans. Trobaré a faltar tot açò.
Valete!
Avui és un dia assenyalat i és que aquest blog compleix un any de vida. Si bé l’antic blog va nàixer l’11 d’octubre del 2005, el nou Hic et nunc, l’actual, sorgí la vesprada del 4 de juliol del 2006.
Durant aquest any, s’han anat succeint fins a un total de 223 articles de temàtica variada, que vosaltres heu rebut amb els vostres comentaris que en total han sobrepassat els 800. Amb les vostres intervencions, crítiques o no, heu anat donant vida a aquest espai, un espai que no hauria estat res sense vosaltres. Pel vostre seguiment, per la vostra constància i per llegir encara que siga alguns dels articles que he publicat. Gràcies a tots i felicitats!!
Per la meua part, continuaré amb el propòsit inicial d’aquest blog, continuaré contant-vos tot el que em passa hic et nunc, ací i ara.
Multas gratias omnibus ago!
A partir d'ara podreu gaudir d'una galeria amb les fotos que vaig fent amb la meua Nikon D40 en aquest mateix blog. Fins ara, per veure les meues fotos, era necessari anar fins a la pàgina del Flickr. D'ara endavant, podreu trobar-les totes en una galeria situada a la barra lateral del blog, en l'apartat "el blog", allà on diu "les meues fotografies" (no obstant això, també continuaran estant disponibles al Flickr). Bé, si teniu algun problema, no dubteu en comunicar-me'l. Espere que vos agraden les fotos!
Hola a tots, Hic et nunc ha tornat!
Disculpeu si durant aquests últims dies no heu pogut accedir al blog, ja que com haureu llegit si heu intentat entrar, he tingut problemes amb el servei d’allotjament que tinc contractat. Però ara ja està tot solucionat, i Hic et nunc torna a la normalitat (menys mal, perquè havia arribat a pensar que ho perdria tot). Durant aquests dies que el blog no ha estat operatiu he fet algunes coses que caldria mencionar.
En primer lloc, vaig assistir al concert que el grup Al Tall oferí a Pedreguer el passat dissabte. Per si algú no els coneix, Al Tall és un grup valencià de música folk, fundat l’any 1975, pioner en la reinterpretació de la tradició musical i sonora, tant valenciana com catalana i balear. En les seues cançons combinen melodies i lletres tradicionals amb altres de modernes i innovadores, tot açò amb un encert impressionant i una habilitat inigualable. La seva discografia està composta per catorze discs (jo, el dia del concert me’n vaig comprar dos), que són un meravellós exponent de la bonica música que es pot fer mesclant tradició i modernitat. Vos els recomane.
En segon lloc, també he començat a estudiar per a les PAU, que tindran lloc els pròxims 12, 13 i 14 de juny. Cada dia que passa em sembla que no tindré temps per mirar-m’ho tot, especialment en el cas de grec (estic de l’Apologia i del Xenofont fins als $%¿!?&).
I finalment, aquesta vesprada, en comptes d’estudiar com un boig perquè no em passe el que vos acabe de dir dalt, he creat a la Viquipèdia un article sobre el poeta llatí Marc Valeri Marcial. Com sempre, menys estudiar, el que siga.
Bé, tornem doncs a la normalitat. Continuarem informant.
Valete!
Després del petit debat que s'ha alçat al voltant de la meua proposta de posar publicitat en aquest espai, he decidit fer ús de la cèlebre "participació ciutadana" i proposar-vos la qüestió a vosaltres. Vos sembla bé que pose publicitat del Google Adsense en aquest blog?
Podeu deixar les vostres respostes durant una setmana, fins al dimarts pròxim, quan es donarà per tancada l'enquesta. Em compromet a respectar la voluntat popular (almenys durant un temps) i a complir la vostra decisió. Au, a votar!!
PS: No he pogut posar aquest post com a l'últim publicat, però posaré un enllaç al final de tots els articles que publique fins al dimarts enllaçant-lo.
Com tots sabeu, una de les coses que més ens preocupa als blogaires és la quantitat de visites que el nostre blog rep. Per tant, un dels somnis de tot blogaire és que aquestes visites, a més de deixar comentaris, puguen omplir-li la butxaca. Amb aquest fi (totalment justificat si tenim en compte que sóc de Pedreguer, i els pedreguers tenim fama de tacanyets) i també per curiositat vaig estat informant-me sobre el servei Adsense de Google. Aquest és un servei que fa coincidir diversos anuncis amb el contingut del teu lloc web. Per exemple, si el teu blog parla d'automòbils, Adsense t'oferirà anuncis relacionats amb l'automobilisme, la mecànica… Els beneficis els obtens cada vegada que algun usuari clica en algun d'aquests anuncis que tu has posat al teu lloc web.
Bé, com anava dient, vaig estar mirant-ho i, després d'informar-me bé sobre el servei i sobre tots els passos necessaris per a posar-lo en funcionament (fins i tot sabia ja on i amb quin format anava a integrar els anuncis al blog), em vaig adonar que hi havia un petit però definitiu problema, l'idioma. Resulta que el servei no està en valencià, cosa estranya (o no) si tenim en compte que Google ofereix quasi tots els seus serveis en valencià. Després d'assabentar-me d'açò vaig continuar investigant sobre el servei, intentant trobar alguna alternativa (fins i tot, Sergi s'hi va registrar intentat fer-los creure que el seu blog estava en castellà). Però no hi hagué manera i ho vaig deixar estar.
Aquesta vesprada, mentre enviava un correu amb el gmail (el correu de Google), m'he adonat que hi havia un anunci d'Adsense al marge dret de la pantalla, l'he mirat i, sorpresa, estava en valencià! O siga que, al gmail sí que pot funcionar en valencià i a un blog particular no. I això perquè? La veritat no ho entenc.
PS: Si algú sap alguna forma de posar-se l'Adsense en valencià, que m'ho comunique, per favor.
Avui és el dia d'Internet i per tal de celebrar-lo voldria fer memòria del que ha significat Internet per a mi. Fa un poc més d'un any i mig, i encara no sé massa bé per quin motiu, vaig decidir crear una espècie de blog de fabricació casolana que aguantà en funcionament fins al juliol del 2006, fou llavors quan vaig canviar aquell lloc fet per mi per un altre controlat per Wordpress. A partir d'aquest moment, i poc a poc, vaig anar independitzant-me una altra vegada de Wordpress fins arribar on estic ara, fins arribar a un blog accionat per Wordpress, però editat quasi totalment per mi i allotjat en un servidor de la meua propietat.
Durant tot aquest camí, m'han anat succeint coses i he anat vivint experiències relacionades amb el món cibernètic que difícilment podré oblidar. Però el millor que m'ha passat és que he conegut un bon grapat de persones, la majoria d'elles aficionades a les clàssiques com jo, que d'una altra forma no hauria conegut mai, i a les que difícilment renunciaria (no en faré la llista perquè he d'estudiar encara i perquè si em pose a fer-la segur que em deixe a algú).
Bé, per si no era suficient, avui he estat guardonat amb el "Centaure d'Or" junt amb Marina i Blanca i, a part de reconèixer el treball del jurat que ha decidit atorgar-nos els guardons (jejeje, hem de quedar bé), també voldria posar èmfasi en elles dos, en Blanca i Marina, veritables guanyadores del "Centaure d'Or" i magnífiques companyes d'afició. Una abraçada!.
Qui s'atreveix a dir ara que el llatí i el grec clàssic són llengües mortes? Pregunteu-ho a qualsevol chironià i veureu què us respon.
Multas gratias omnibus ago!
PS: Per cert, on és que hem d'anar a recollir el premi en metàl·lic?
Hic et nunc torna a canviar. A partir d'avui la direcció d'aquest blog serà www.blaiserver.net. Després d'haver-ho pensat bastant, per fi m'he decidit a adquirir un domini .net (he intentat agafar un .cat, però està massa car) i aconseguir així la independència total i absoluta del problemàtic award-space. A pesar del canvi de direcció, el contingut del blog es mantindrà i les ganes posades en ell seran les mateixes que fins ara, o inclús majors.Pregue a tots aquells que tinguen enllaçat aquest blog que canvien la vella direcció per la nova (www.blaiserver.net).
Valete amici!
Cada dijous al voltant de les deu i mitja del matí, dins del programa El matí de Catalunya Ràdio, Màrius Serra fa una secció anomenada "Lecturàlia". El tema principal d'aquest espai és la lectura, ja que s'hi proposen i recomanen llibres interessants de tot tipus, però a més a més, cada setmana es destaca un blog. Avui el blog destacat ha estat aquest, Hic et nunc. Fa un parell de dies m'enviaren un correu dient-m'ho, però encara no m'ho havia acabat de creure fins avui quan, en arribar de l'institut (em sap greu no haver-ho pogut escoltar en directe), he accedit a la web de Catalunya Ràdio i gràcies l'arxiu d'àudio he pogut escoltar tot el programa. Sols dir que moltes gràcies per haver pensat en aquest blog i moltes gràcies a aquells que el lligen habitualment (o simplement que el lligen), ja que sense ells tot açò no hauria estat possible. Podeu escoltar el Lecturàlia d'avui ací.
Valete!
Seguint l’exemple de Plesiologos, Hic et nunc estrena nova adreça. A partir d’ara ja no servirà l’antiga adreça, sinó que haureu d’escriure http://blai.ppcc.cat per accedir a aquest blog. A més, també podreu continuar accedint-hi com fins ara. Aquest canvi es deu al fet que em sembla més fàcil recordar la nova direcció, més curta i simple, que recordar les anteriors i que el servei ofert pels de Tokelau era bastant deficient (la velocitat de càrrega del blog era excessivament alta). El traspàs ha estat possible gràcies al servei gratuït de readreçament web PPCC.cat.
Valete!
