Hic et nunc

Haureu observat que últimament publique menys posts de l’habitual. Si abans podia arribar a publicar-ne un cada dia, des que vaig començar les classes a la universitat la freqüència d’actualització del blog ha baixat notablement. Tenint en compte aquesta davallada en la publicació dels posts, el més correcte seria intentar guanyar temps d’on siga per poder-lo dedicar a escriure en aquest blog. Doncs bé, en comptes de fer això, he decidit complicar-me un poc més l’existència i obrir un altre blog que dedicaré a la fotografia.
Açò dels blogs és com una droga: primer comences amb una dosi xicoteta i et vicies, augmentat-ne a poc a poc la dosi. Amb els blogs passa el mateix, cada vegada en necessites més. I jo, com a bon blogoaddicte (que no blogodependent: jo controle!) que sóc, he decidit crear Hic et nunc -fotografia- el germà bessó d’aquest blog on aniré publicant les fotos que vaja fent i variats articles sobre el món de la fotografia.
A pesar de tot, continuaré mantenint aquest blog com sempre (intentaré publicar més sovint, això sí) i seguiré donant-vos la vara amb les meues reflexions.

PS: Guillem Agulló, ni oblit ni perdó!

Disculpeu si aquesta setmana no he escrit res per ací, però he estat bastant enfeinat i no he tingut temps per actualitzar el blog. Potser encara tardaré uns dies més a actualitzar-lo, però no patiu que prompte tornaré a estar al peu del canó, contant-vos ací i ara tot el que em passe.

Salut!

Al meu parer, el més important en un blog és la interacció que es dóna entre els lectors i l’autor, és a dir, entre vosaltres i jo. En aquest any i pocs mesos que porte en el món dels blogs, he descobert que hi ha tres tipus de lectors, cadascun dels quals empra uns mecanismes diferents per a comunicar-se amb mi.
El primer d’aquests grups, el més generalitzat i influent, és el dels “lectors comentaristes”. Aquests no sols lligen els articles publicats, sinó que també deixen els seus comentaris expressant les seues opinions i punts de vista al voltant dels temes tractats al blog.
En segon lloc trobem els “lectors furtius”, és a dir, aquells que lligen els articles però no solen comentar-los. Els “furtius” són també un grup molt nombrós i, encara que no participen directament en els debats plantejats, són molt importants a l’hora de confeccionar les estadístiques (cosa que sol portar-nos de cap als blogaires). Moltes vegades aquests lectors et fan saber la seua opinió sobre el blog, si et són propers, quan et veuen en qualsevol lloc, i, si no ho són, enviant-te un correu o deixant-te algun comentari esporàdic.
I el tercer d’aquests grups és el dels “lectors casuals”, que són aquells que han trobat el teu blog casualment, mentre buscaven informació sobre algun tema determinat i relacionat amb algun dels articles publicats al blog. Unes vegades, deixen un comentari d’agraïment si el que han trobat els ha resultat útil, i d’altres, t’envien un correu per a demanar-te que els amplies la informació que han trobat al blog.
Aquests tres tipus de lectors són els que fan que el blog funcione. Potser la majoria de blogaires prefereixen els primers, els que a més de llegir comenten, però resulta infinitament encoratjador trobar-te algú pel carrer i que et felicite pel blog o rebre un correu agraint-te l’ajuda desinteressada en alguna recerca. Per això, a tots els lectors i lectores d’aquest blog, gràcies per seguir les meus elucubracions totalment prescindibles.

Després del dos dies de presentacions, ja hem començat amb les classes de debò. O almenys això ens volen fer entendre els professors, que ja han començat a posar-nos "deures" i a explicar els temaris. A causa d'açò, no he tingut massa temps per actualitzar el blog, cosa que intentaré solucionar en els pròxims dies, quan ja tinga l'horari de treball un poc més organitzat. Bé, bona nit, demà haig de matinar.

PS: Felicitats a tots els Chironians! El primer any ha sigut magnífic! Espere que continue així per molts anys!

Sí, encara estic viu. Aquests dies m'han servit per descansar (sí, més encara!), tornar a menjar com cal i posar-me al dia de tot el que m'he perdut per ací, però ara ja torne a estar llest per a continuar amb el blog. No obstant això, encara estaré alguns dies més sense escriure res, i és que a partir de demà i fins al dimecres o el dijous estaré sense internet per raons tècniques. Quan estiga tot solucionat tornaré i, si la musa m'ho permet, continuaré contant-vos tot el que hem passa hic et nunc (ah! i penjaré per ací les fotos del viatge!).

Valete!

PS (21/08/07): M'ho hauria d'haver imaginat. Com ja vos vaig dir en escriure aquest article, estaré un temps sense internet. Però aquest espai de temps, que havia de ser d'uns 4 o 5 dies, s'ha allargat finalment a més de 10. Ahir els de Telefónica (Timofónica, millor dit) em van informar que no em podran donar d'alta l'ADSL a la caseta fins al 4 de setembre. I m'havien dit que en 4 o 5 dies la tindria activada! Impresentables…
Menys mal que em puc connectar amb el portàtil des de casa dels meus oncles, cosa que em permetrà anar pujant les fotos del viatge i continuar escrivint articles amb normalitat, encara que amb menys freqüència.
Bé, què hi anem a fer. Paciència. Gràcies a totes i tots.

PS2 (23/08/07): Diuen que rectificar és de savis, per tant, no em quedarà més remei que menjar-me el que vaig dir sobre Timofónica fa un parell de dies. Finalment, aquesta mateixa vesprada, he pogut connectar-me a internet des de la caseta, encara que per arribar fins a aquest punt he hagut de cridar unes quantes vegades al 1004 (menys mal que és de bades!) per esbrinar quan anaven a activar-me l'ADSL. No obstant això, no rectifique del tot les meues paraules i és que impresentables ho són de bona veritat, encara que aquesta vegada s'han portat bé.

Avui és un dia assenyalat i és que aquest blog compleix un any de vida. Si bé l’antic blog va nàixer l’11 d’octubre del 2005, el nou Hic et nunc, l’actual, sorgí la vesprada del 4 de juliol del 2006.
Durant aquest any, s’han anat succeint fins a un total de 223 articles de temàtica variada, que vosaltres heu rebut amb els vostres comentaris que en total han sobrepassat els 800. Amb les vostres intervencions, crítiques o no, heu anat donant vida a aquest espai, un espai que no hauria estat res sense vosaltres. Pel vostre seguiment, per la vostra constància i per llegir encara que siga alguns dels articles que he publicat. Gràcies a tots i felicitats!!
Per la meua part, continuaré amb el propòsit inicial d’aquest blog, continuaré contant-vos tot el que em passa hic et nunc, ací i ara.

Multas gratias omnibus ago!

A partir d'ara podreu gaudir d'una galeria amb les fotos que vaig fent amb la meua Nikon D40 en aquest mateix blog. Fins ara, per veure les meues fotos, era necessari anar fins a la pàgina del Flickr. D'ara endavant, podreu trobar-les totes en una galeria situada a la barra lateral del blog, en l'apartat "el blog", allà on diu "les meues fotografies" (no obstant això, també continuaran estant disponibles al Flickr). Bé, si teniu algun problema, no dubteu en comunicar-me'l. Espere que vos agraden les fotos!

Hola a tots, Hic et nunc ha tornat!

Disculpeu si durant aquests últims dies no heu pogut accedir al blog, ja que com haureu llegit si heu intentat entrar, he tingut problemes amb el servei d’allotjament que tinc contractat. Però ara ja està tot solucionat, i Hic et nunc torna a la normalitat (menys mal, perquè havia arribat a pensar que ho perdria tot). Durant aquests dies que el blog no ha estat operatiu he fet algunes coses que caldria mencionar.
En primer lloc, vaig assistir al concert que el grup Al Tall oferí a Pedreguer el passat dissabte. Per si algú no els coneix, Al Tall és un grup valencià de música folk, fundat l’any 1975, pioner en la reinterpretació de la tradició musical i sonora, tant valenciana com catalana i balear. En les seues cançons combinen melodies i lletres tradicionals amb altres de modernes i innovadores, tot açò amb un encert impressionant i una habilitat inigualable. La seva discografia està composta per catorze discs (jo, el dia del concert me’n vaig comprar dos), que són un meravellós exponent de la bonica música que es pot fer mesclant tradició i modernitat. Vos els recomane.
En segon lloc, també he començat a estudiar per a les PAU, que tindran lloc els pròxims 12, 13 i 14 de juny. Cada dia que passa em sembla que no tindré temps per mirar-m’ho tot, especialment en el cas de grec (estic de l’Apologia i del Xenofont fins als $%¿!?&).
I finalment, aquesta vesprada, en comptes d’estudiar com un boig perquè no em passe el que vos acabe de dir dalt, he creat a la Viquipèdia un article sobre el poeta llatí Marc Valeri Marcial. Com sempre, menys estudiar, el que siga.
Bé, tornem doncs a la normalitat. Continuarem informant.

Valete!

Després del petit debat que s'ha alçat al voltant de la meua proposta de posar publicitat en aquest espai, he decidit fer ús de la cèlebre "participació ciutadana" i proposar-vos la qüestió a vosaltres. Vos sembla bé que pose publicitat del Google Adsense en aquest blog? 
Podeu deixar les vostres respostes durant una setmana, fins al dimarts pròxim, quan es donarà per tancada l'enquesta. Em compromet a respectar la voluntat popular (almenys durant un temps) i a complir la vostra decisió. Au, a votar!!

PS: No he pogut posar aquest post com a l'últim publicat, però posaré un enllaç al final de tots els articles que publique fins al dimarts enllaçant-lo.

Com tots sabeu, una de les coses que més ens preocupa als blogaires és la quantitat de visites que el nostre blog rep. Per tant, un dels somnis de tot blogaire és que aquestes visites, a més de deixar comentaris, puguen omplir-li la butxaca. Amb aquest fi (totalment justificat si tenim en compte que sóc de Pedreguer, i els pedreguers tenim fama de tacanyets) i també per curiositat vaig estat informant-me sobre el servei Adsense de Google. Aquest és un servei que fa coincidir diversos anuncis amb el contingut del teu lloc web. Per exemple, si el teu blog parla d'automòbils, Adsense t'oferirà anuncis relacionats amb l'automobilisme, la mecànica… Els beneficis els obtens cada vegada que algun usuari clica en algun d'aquests anuncis que tu has posat al teu lloc web.
Bé, com anava dient, vaig estar mirant-ho i, després d'informar-me bé sobre el servei i sobre tots els passos necessaris per a posar-lo en funcionament (fins i tot sabia ja on i amb quin format anava a integrar els anuncis al blog), em vaig adonar que hi havia un petit però definitiu problema, l'idioma. Resulta que el servei no està en valencià, cosa estranya (o no) si tenim en compte que Google ofereix quasi tots els seus serveis en valencià. Després d'assabentar-me d'açò vaig continuar investigant sobre el servei, intentant trobar alguna alternativa (fins i tot, Sergi s'hi va registrar intentat fer-los creure que el seu blog estava en castellà). Però no hi hagué manera i ho vaig deixar estar.
Aquesta vesprada, mentre enviava un correu amb el gmail (el correu de Google), m'he adonat que hi havia un anunci d'Adsense al marge dret de la pantalla, l'he mirat i, sorpresa, estava en valencià! O siga que, al gmail sí que pot funcionar en valencià i a un blog particular no. I això perquè? La veritat no ho entenc.

PS: Si algú sap alguna forma de posar-se l'Adsense en valencià, que m'ho comunique, per favor.