Perdoneu l’abandó, però aquesta setmana he estat bastant ocupat amb la tornada a les classes després de les vacances de Pasqua. I ha estat tornar de les vacances i començar a manar-nos faena.
A més de les traduccions que anem fent dia a dia a casa i a classe, ens han manat dos treballs per a les assignatures d’Iniciació a l’Estudi de Texts Llatins i Introducció a la Filologia Clàssica Llatina, igual que al primer quadrimestre van fer amb les seus homòlogues de Filologia Grega. El primer l’haurem de fer en grups i sobre algun aspecte de la vida i obra del poeta llatí Ovidi, a qui estem traduint a classe. A mi i al meu company de grup ens ha tocat fer el treball sobre els Amors. Pel que fa al segon treball, que és individual, ens han donat llibertat per elegir qualsevol tema relacionat amb el món romà (l’important és que aprenguem a fer un treball, ens diuen) i jo (com la majoria) m’he decantat per un tema més històric que filològic i he pensat de fer-lo sobre les institucions políltiques de la Roma repubicana. El primer que hauré de fer serà posar-me a buscar bibliografia sobre el tema i assegurar-me que puc fer un bon treball amb ella, així que ja sabeu, si coneixeu algun llibre que em puga resultar útil, no dubteu en dir-m’ho.
A banda de tot això, la resta continua més o menys igual: València igual d’atabaladora, bruta i estressant; el pis igual de descuidat (ens toca netejar-lo la setmana que ve, tranquil·litat!), i el poble tan acollidor i relaxant com fins ara.
Bé, ja aniré contant-vos com avancen els treballs i com evoluciona tot. Passeu-ho bé.

Compartir

Exacte, no m’he mort, i crec que és perquè ja estem a tocar de les vacances de Nadal, tot i que aquesta setmana passada ha sigut bastant intensa. Els últims cinc dies els he dedicat a avançar els treballs que tinc pendents, a passar i repassar apunts, a analitzar i traduir textos i, com no, a fer un poc el gos pel pis (què seria de nosaltres, els estudiants, sense eixa peresa tenaç que ens entra quan més faena tenim per fer?), i encara em queda una altra setmana igual d’interessant (o potser més) que aquesta.
Dilluns hauré de fer front al primer examen quadrimestral d’italià, que serà també el primer que faré a la Universitat. En un principi no hauria de tindre cap problema amb l’examen perquè no hem donat res excessivament complicat (sols hem vist l’alfabeto, il numero e il genere dei sostantivi e degli aggettivi, i graddi degli aggettivi, gli articoli e alcune formi verbali), però com tots sabem, la ciència dels exàmens i de la seua suposada dificultat tendeix a ser terriblement inexacta i no m’agradaria clavar la pota ja en la primera prova; per tant, entre avui i demà encara hauré de repassar un poc. Passat l’examen, el dimarts, m’espera un exercici sobre els verbs atemàtics (o verbs en -μι) grecs (que els déus m’agarren confessat). I la resta de dies els hauré de passar acabant d’enllestir els dos treballs en grup que ens manaren fer a principi de curs. Tot açò sense oblidar algun sopar de classe i coses per l’estil.
De totes formes, la proximitat de les [curtes] vacances de Nadal m’ajudarà a sobreviure. O això espere.

Compartir

Cum in Italiam proficisceretur Caesar, Ser. Galbam cum legione XII et parte equitatus in Nantuates, Veragros Sedunosque misit, qui a finibus Allobrogum et lacu Lemanno et flumine Rhodano ad summas Alpes pertinent. Causa mittendi fuit quod iter per Alpes, quo magno cum periculo magnisque cum portoriis mercatores ire consuerant, patefieri uolebat. Huic permisit, si opus esse arbitraretur, uti in his locis legionem hiemandi causa collocaret. Galba secundis aliquot proeliis factis castellisque compluribus eorum expugnatis, missis ad eum undique legatis obsidibusque datis et pace facta, constituit cohortes duas in Nantuatibus conlocare et ipse cum reliquis eius legionis cohortibus in uico Veragrorum, qui appellatur Octodurus hiemare; qui uicus positus in ualle non magna adiecta planitie altissimis montibus undique continetur. Cum hic in duas partes flumine diuideretur, alteram partem eius uici Gallis [ad hiemandum] concessit, alteram uacuam ab his relictam cohortibus attribuit. Eum locum uallo fossaque muniuit.

En marxar a Itàlia, Cèsar envià Servi Galba amb la legió dotzena i una part de la cavalleria al país dels nantuates, dels veragres i dels seduns, que s’estén des de la frontera dels al·lòbroges, del llac Leman i del Roine fins a la part més alta dels Alps. El motiu de l’enviament fou que volia obrir a través dels Alps el camí per on els marxants solien passar amb grans perills i amb fortes gabelles. L’autoritzà perquè, si ho creia necessari, instal·lés la seva legió en aquests paratges per tal d’hivernar-hi. Galba, després d’haver portat a terme alguns combats favorables i d’haver pres diverses fortaleses, com que li enviaren emissaris de tot arreu, li donaren ostatges i es va fer la pau, decidí situar dues cohorts a la regió dels nantuates i passar l’hivern amb les altres cohorts de la seva legió en un llogaret dels veragres, que s’anomena Octodurus; aquest llogaret, situat al fons d’una vall que forma una plana no gaire gran, queda tot envoltat de muntanyes molt altes. Com que el riu el divideix en dues parts, n’assignà una als gals perquè li passessin l’hivern, i l’altra, un cop evacuada per aquests, la posà a disposició de les seues cohorts. Llavors fortificà aquest lloc amb una estacada i un fossat.

Gai Juli Cèsar, De bello gallico, 3, I, 1

Compartir

Aquesta segona setmana que avui hem acabat (lectivament parlant, és clar) ha estat notablement diferent de l’anterior. Si la setmana passada ens vam limitar a fer les presentacions i a iniciar tímidament els temaris, aquesta ens ha servit per a començar de bona veritat la nostra immersió en el magnífic món de la Filologia Clàssica.
I unes bones eines d’immersió en aquest univers seran, sens dubte, els dos treballs que ens han manat per al final del quadrimestre. El primer d’aquests dos treballs l’haurem de fer en un grup de sis persones, i haurà de versar sobre l’evolució de la Filologia Clàssica en època bizantina. Aquesta és una època històrica que, la veritat, sempre m’ha fascinat, encara que mai he tingut l’ocasió d’aprofundir-ne. Espere, doncs, que aquest treball m’ajude a conéixer millor Bizanci i tot el que significà.
El segon treball, que farem en grups de dues persones, tractarà sobre Les troianes d’Eurípides. Aquesta tragèdia ens narra la sort d’un grup de dones troianes capturades pels grecs en el marc de la Guerra de Troia.
Ahir dijous al matí, el mau company de grup i jo anàrem a la biblioteca d’humanitats Joan Reglà a recollir la bibliografia que ens havia recomanat la professora per fer el treball. Després d’estar una bona estona voltant per la biblioteca, ens enduguérem un exemplar de Les troianes, un de la Història de la Literatura Grega de J. A. López Férez et alii i un de la Història de la Literatura Grega d’Albin Lesky.
Quan tornàvem cap al pis després d’agafar els llibres, en passar per davant de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, ens vam trobar que s’estava començant a congregar gent per a la manifestació que s’havia convocat contra la monarquia espanyola. Aprofitant l’avinentesa, ens quedàrem una estona i una vegada desplegades les pancartes i després de pegar uns quants crits, continuàrem tranquil·lament cap al pis (després diran que els antimonàrquics són tots uns radicals!).
La setmana que ve, que és festiva per als alumnes de la Facultat de Filologia de la UV, la passaré llegint i rellegint les pàgines de les obres d’Eurípides i López Férez (la de Lesky se la quedà el meu company de grup), cercant informació sobre l’autor atenés i la seua obra. Espere que els déus em siguen favorables en la recerca.

Χαῖρε!

Compartir

Filologia és l’art de comprendre, explicar i restablir la tradició literària en el sentit més ampli. És un coneixement que s’aprén (τέχνη). L’embrió de la filologia el trobem en les explicacions dels mestres d’escola, que busquen fer comprendre als alumnes els texts dels poetes, especialment Homer. Com a ciència, disciplina intel·lectual independent, naix entre els segles IV i III aC i és creada per poetes interessats en conservar la seua herència, els clàssics, i interessants també en servir-se d’aquesta herència.
En l’antiga Grècia, l’escriptura, que era comunitària i que fou ràpidament socialitzada, tingué una major difusió que en la gran majoria de les seues cultures contemporànies. Al primer mil·lenni abans de Crist tingué lloc la reintroducció de l’alfabet, que fou feta per comerciants. Llavors s’inicià la creació d’escoles públiques per als ciutadans. La democratització i l’alfabetització estigueren fortament relacionades (calia saber llegir per comprendre les lleis).
Abans del segle VI aC, els mestres explicaven els poemes (especialment Homer, referent i contenidor dels valors morals dels grecs) als alumnes. Homer escrigué en una llengua artificial i, per tant, es féu necessari explicar-lo als alumnes, aleshores començà a explicar-se morfologia, sintaxi, mètrica… aplicades a l’obra homèrica. A partir de tot açò sorgiran la retòrica, la poètica, la gramàtica…
La filologia és també l’estudi del logos (λόγος), el pensament articulat en un discurs amb una finalitat determinada. Açò fa que la filologia no s’ocupe únicament del discurs escrit, sinó també de la resta de modalitats discursives (imatges). El logos (també “percepció de la realitat”) és, per tant, l’objecte de la filologia.
El grec tingué com a fonament bàsic del coneixement la visió, però també es desenvolupà el logos. Amb la primera τέχνη, la retòrica, sorgí la primera discussió sobre el logos, i sorgí molt prompte. Els tres genera dicendi (tipus de discurs) estigueren ja presents en la Ilíada d’Homer.
La primera discussió sobre el logos aparegué a Sicília, en caure una tirania. Llavors es donà una important activitat judicial i social, cosa que féu aparéixer una demanda d’instrucció en el logos per a dur a terme la defensa i l’acusació judicial (en l’antiga Grècia, els mateixos ciutadans exercien la defensa i l’acusació en els judicis). Per satisfer aquesta demanda sorgiren diversos personatges que s’encarregaren d’instruir i educar en el logos; açò provocà el naixement de la retòrica. De Sicília, aquest fenomen es traslladà a la mateixa Atenes (els primers rètors foren sicilians). A la capital de l’Àtica es donaren les condicions perfectes per al desenvolupament del logos, sobretot per la gran activitat política i judicial que hi havia en aquells moments.
A Atenes, la retòrica siciliana xocà amb un altre moviment, el relativisme, aquest d’origen jònic. Aquesta conjunció (la de retòrica siciliana i relativisme jònic) donà lloc a la retòrica sofística, que significà el primer intent d’establir una educació sistemàtica. A partir d’aquest moment, els sofistes continuaren oferint al poble (δήμος) allò que aquest demanava: les eines bàsiques per dominar el logos i triomfar públicament.
Amb la crisi de la polis i la creació dels regnes hel·lenístics (al voltant del segle III aC), els ciutadans deixaren d’intervindre directament en la política i la justícia. La magnitud dels nous regnes hel·lenístics féu impossible la democràcia directa, cosa que deixà obsoletes l’oratòria política i la judicial, i únicament restà l’oratòria epidíctica (aquella que s’ensenya a l’escola), unida a la poètica. En aquest moment es prengué consciència que un món i una cultura (la clàssica grega) havien mort, i s’intentà recuperar i recollir aquesta tradició ja perduda. Aquest fet posà les bases de la reflexió filològica. Continuarà…

Compartir

Segon dia a la Universitat de València. Les tres hores de classe que he tingut avui m'han servit per a acabar de conèixer els professors que tindré durant aquest curs que acaba de començar.
Aquest matí he tingut el primer contacte amb les dues assignatures principals del primer curs de Filologia Clàssica. En primer lloc, hem tingut classe de Llengua Grega i la seua Literatura. El professor, com tots els altres, ens ha explicat el programa de l'assignatura i ens ha fet un resum de tot el que veurem durant el curs. A més a més, per fi ens han dit que enguany treballarem sobre En defensa de Mantiteu i Per l'invàlid del grec Lísias. Avui mateix ja hem tingut el primer contacte amb la segona d'aquestes obres i em sembla que hauré de repassar bastant la gramàtica grega en els pròxims dies.
Després de dues hores de grec hem passat per fi a l'única assignatura de llatí d'aquest primer quadrimestre, Llengua Llatina i la seua Literatura. Com ja va sent tradició, el professor s'ha presentat i ens ha exposat els fonaments de l'assignatura; a més, ens ha comunicat que els autors llatins que treballarem aquest curs seran Cèsar i Ciceró.
Després de dos dies de classe puc dir que el balanç, en general, és bastant positiu, encara que segurament ens haurem d'esforçar bastant per acostumar-nos al nou sistema que ens ofereix la Universitat i per fer memòria de tota la matèria apresa al batxillerat. Si hi ha una cosa que, lamentablement, no m'agrada gens és el fet que sols tinga una classe en valencià (concretament Llengua Llatina i la seua Literatura), ja que em molesta bastant (i hem resulta lleugerament més difícil) prendre els apunts en castellà. Espere que això no es convertisca en un gran inconvenient.
Avui hem acabat les presentacions, a partir de demà sembla que ja començarà tot de debò. Ja vos contaré!

Compartir

Avui, per fi, hem començat les classes a la Universitat de València. Ha estat un dia intens i ple d'experiències, que m'ha deixat el cap com un bombo, i que ha anat més o menys així.
Al voltant de les 08:20h del matí he eixit del pis per anar caminant cap a la Facultat, camí de la qual he començat a veure estudiants amb les motxilles al coll dirigint-se al mateix lloc que jo. Trenta minuts més tard he arribat a la Facultat i, després d'una breu espera al corredor, he entrat a classe amb tots els companys. A primera hora ha tocat Llengua Castellana. El professor s'ha presentat i ens ha explicat breument el programa de l'assignatura. En acabar la classe hem tornat a eixir al corredor per esperar l'inici de la següent.
A segona hora, el primer contacte amb l'assignatura de Llengua Italiana. El mateix. El professor ha vingut, ens ha explicat els fonaments de l'assignatura, ens ha esporuguit un poc parlant-nos en italià i llestos, una altra vegada al corredor.
Per a la següent classe, Iniciació a l'Estudi de Texts Grecs, hem hagut d'abandonar l'edifici de la Facultat de Filologia per anar a l'Aulari I, on rebrem totes les classes de grec i llatí. Per fi, el primer contacte amb la Filologia Clàssica. La professora ha presentat el programa de l'assignatura i ens ha introduït breument en el món de la Filologia Clàssica.
La última classe del matí, Introducció a la Filologia Clàssica Grega, l'hem feta a continuació de l'anterior, amb la mateixa professora i a la mateixa aula. La sessió, igual que les altres, una breu introducció a l'assignatura i punt.He tornat a casa acompanyat d'un company de classe, i comentant tot el que ens ha ofert la jornada. Encara és massa prompte per fer valoracions, cal processar tot el que ens han dit avui, però tot té molt bona pinta. Demà més. 

Compartir

Ara fa un parell de setmanes vaig rebre una carta del rector de la Universitat de València en la qual em donava la benvinguda a l’Estudi General. La carta no tenia res d’especial, era una típica carta de benvinguda, d’aquestes que s’envien per quedar bé, però em cridà l’atenció una part del contingut de la missiva.
En un dels tres paràgrafs de l’epístola, el Rector em recomanava demanar la docència en valencià a l’hora de matricular-me, literalment deia: “A més, vull animar-te també perquè quan et matricules demanes la docència en valencià i tries els grups que s’oferten en aquesta llengua en les diferents assignatures de la teua carrera. Tant en el fullet adjunt, com en el sobre de matrícula ho trobaràs tota la informació necessària. Això, a més d’adquirir els coneixements propis de la teua titulació, et permetrà perfeccionar aquesta llengua i tenir un bon domini del llenguatge de la teua especialitat…“. La veritat és que, en un principi, m’alegrà bastant veure que anava a entrar a formar part d’un organisme preocupat per la salut del valencià, però després em vaig adonar que alguna cosa fallava si jo havia rebut la carta a l’agost, un més després d’haver fet la matrícula. Per tant, de què servia que el Rector em recomanara fer la matrícula en valencià si ja havia passat el termini de matrícula? Bé, per sort, jo ja havia marcat la casella de docència en valencià el dia de la matrícula, i pensava que ho tindrien en compte. Aquesta setmana he pogut comprovar que no és així del tot.
Ahir vaig decidir donar un cop d’ull a l’Aula Virtual de la web de la Universitat de València, així que vaig introduir les dades d’usuari que em donaren en matricular-me i vaig entrar a escodrinyar. La sorpresa fou bastant desagradable quan vaig veure que de totes les assignatures que faré l’any vinent sols una serà en valencià (Introducció a la Filologia Clàssica Llatina que, per cert és una optativa que no tindré fins al segon semestre). Açò quina hipocresia és? Però no em recomanaven demanar la docència en valencià? Jo la vaig demanar, però, on està?
No demane l’abolició de la llibertat de càtedra, ni molt menys, però no crec que una universitat com la UV no siga capaç de trobar els professors suficients per a poder oferir una titulació com Filologia Clàssica en valencià i castellà (o sols en valencià, que per això estem al País Valencià). Tan difícil és? O no interessa? Almenys podrien haver-me avisat abans, perquè en els fulls que em van donar per planificar-me la matrícula apareixien algunes classes més en valencià. Però bé, el problema és que aquest no és, ni ha estat, l’únic cas d’agressió lingüística que hem patit els valencians. Sols espere que em permeten fer els exàmens en valencià i que entenguen el meu llatí amb accent de la Marina.

PS: Com segurament haureu notat (si no és així, passeu per l’oculista), he canviat la capçalera del blog, donant-li un toc més clàssic ara que s’apropa l’inici del curs universitari. La capçalera és un fragment de d’aquesta foto de ** Maurice ** amb llicència de Creative Commons. Espere que vos agrade.

Compartir

Aquesta vesprada he tornat a l’escola on vaig fer la primària. He anat a acompanyar-hi ma mare, que és mestra d’infantil i ha anat a recollir alguns bàrtuls que s’havia deixat a la classe de l’any passat. Mentre ella buscava el que havia anat a trobar, jo he aprofitat per donar una volta per l’escola.
Des que l’any 2003 vaig acabar segon d’ESO havia tornat a anar-hi en un parell d’ocasions, però mai havia anat a veure les classes. Avui, mentre passejava pels corredors del Col·legi Públic l’Alfàs, he recordat els vuit anys que vaig passar entre aquelles parets. M’han vingut al cap tots els mestres que vaig tindre, els companys de classe que van haver de marxar i que no he vist més, i els que es quedaren i m’han acompanyat durant tots aquests anys. També he fet memòria d’un munt d’anècdotes que han anat amb mi des d’aquells dies i que tardaré en oblidar.
En aquests quatre anys que fa que vaig deixar l’Alfàs, moltes coses han canviat. Amb el trasllat dels dos cursos de la ESO al nou institut, es redistribuí una part del centre, i algunes aules especials, com el laboratori, es convertiren en classes normals. A més, molts mestres deixaren l’Alfàs i passaren al nou institut, cosa que canvià bastant el claustre.
Però a pesar de tots aquests canvis i dels que vindran, estic segur que a l’Alfàs continuarà oferint-se una educació com cal: pública, laica, de qualitat i, last but not least, en valencià.

Compartir

Com ja vos comentava en l’anterior post, aquesta setmana que teòricament m’hauria de servir per descansar i recuperar-me després dels excessos de les festes, s’ha anat omplint de feina que és precís fer i que m’està impedint relaxar-me i dedicar-me a altres coses com anar a banyar-me a la piscina, llegir alguna cosa i actualitzar aquest blog.
Despús-ahir vaig anar a matricular-me a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. L’experiència no va ser del tot positiva, ja que vaig haver de matinar bastant (a les 8:30h havia de començar la matrícula) i en arribar a la Facultat ens digueren que havien hagut errors amb els horaris d’algunes filologies, amb la qual cosa ens donaren un bon ensurt. Finalment tot es va solucionar i ens poguérem matricular sense problemes. En acabar la matrícula havia quedat amb unes persones que feia temps que volia conéixer i, amb les quals vaig anar a donar una surrealista volta per la ciutat (mea culpa). Després del destrellatat però agradable passeig vaig tornar a Pedreguer.
L’estada al poble fou curta ja que l’endemà de bon matí vaig haver de tornar amb uns amics a València per acabar d’enllestir els detalls del contracte de lloguer del pis i acompanyar-los a recollir els sobres de matrícula de les seues carreres. Després de reunir-nos amb la propietària del pis i posar les condicions damunt la taula, vam acordar les dates dels pagaments i de signatura del contracte i vam tornar cap a Pedreguer amb els deures fets i amb la tranquil·litat de pensar que ja tenim un niu on pondre a partir de setembre.
Però encara em quedava una cosa més, i és que per poder viatjar tranquil·lament a l’estranger és recomanable portar el passaport i, per tal d’evitar-me problemes, vaig decidir anar a fer-me’l. Quan ho vaig comentar els amics, de seguida em van dir que havia d’anar a fer cua de bon matí al quarter de la Policia Nacional de Dénia (nacional per a qui?) per poder fer-me’l. El que no em podia imaginar és el que em van dir un dies després: havia d’anar a passar TOTA la nit a Dénia per poder agafar torn per rebre el passaport. I, efectivament, així ha estat. Aquesta nit l’he passada fent cua a Dénia, des de les dues de la matinada fins a les deu i mitja del matí, i tot per un maleït document que, a més, està en totes les llengües oficials de la Unió Europea i no en valencià (bé, açò ja és una altra història). És lamentable i vergonyós que la burocràcia de l’Estat Espanyol, un Estat suposadament modern i avançat, no siga capaç d’atendre de forma digna les demandes dels seus ciutadans, i més en un assumpte bastant important com és l’expedició de DNIs i passaports. Ho torne a repetir, vergonyós i lamentable.
Bé, serà qüestió de no alterar-se massa i d’anar enllestint els últims detalls per al viatge. Sols queden 5 dies.

Compartir