Hic et nunc

Filologia és l’art de comprendre, explicar i restablir la tradició literària en el sentit més ampli. És un coneixement que s’aprén (τέχνη). L’embrió de la filologia el trobem en les explicacions dels mestres d’escola, que busquen fer comprendre als alumnes els texts dels poetes, especialment Homer. Com a ciència, disciplina intel·lectual independent, naix entre els segles IV i III aC i és creada per poetes interessats en conservar la seua herència, els clàssics, i interessants també en servir-se d’aquesta herència.
En l’antiga Grècia, l’escriptura, que era comunitària i que fou ràpidament socialitzada, tingué una major difusió que en la gran majoria de les seues cultures contemporànies. Al primer mil·lenni abans de Crist tingué lloc la reintroducció de l’alfabet, que fou feta per comerciants. Llavors s’inicià la creació d’escoles públiques per als ciutadans. La democratització i l’alfabetització estigueren fortament relacionades (calia saber llegir per comprendre les lleis).
Abans del segle VI aC, els mestres explicaven els poemes (especialment Homer, referent i contenidor dels valors morals dels grecs) als alumnes. Homer escrigué en una llengua artificial i, per tant, es féu necessari explicar-lo als alumnes, aleshores començà a explicar-se morfologia, sintaxi, mètrica… aplicades a l’obra homèrica. A partir de tot açò sorgiran la retòrica, la poètica, la gramàtica…
La filologia és també l’estudi del logos (λόγος), el pensament articulat en un discurs amb una finalitat determinada. Açò fa que la filologia no s’ocupe únicament del discurs escrit, sinó també de la resta de modalitats discursives (imatges). El logos (també “percepció de la realitat”) és, per tant, l’objecte de la filologia.
El grec tingué com a fonament bàsic del coneixement la visió, però també es desenvolupà el logos. Amb la primera τέχνη, la retòrica, sorgí la primera discussió sobre el logos, i sorgí molt prompte. Els tres genera dicendi (tipus de discurs) estigueren ja presents en la Ilíada d’Homer.
La primera discussió sobre el logos aparegué a Sicília, en caure una tirania. Llavors es donà una important activitat judicial i social, cosa que féu aparéixer una demanda d’instrucció en el logos per a dur a terme la defensa i l’acusació judicial (en l’antiga Grècia, els mateixos ciutadans exercien la defensa i l’acusació en els judicis). Per satisfer aquesta demanda sorgiren diversos personatges que s’encarregaren d’instruir i educar en el logos; açò provocà el naixement de la retòrica. De Sicília, aquest fenomen es traslladà a la mateixa Atenes (els primers rètors foren sicilians). A la capital de l’Àtica es donaren les condicions perfectes per al desenvolupament del logos, sobretot per la gran activitat política i judicial que hi havia en aquells moments.
A Atenes, la retòrica siciliana xocà amb un altre moviment, el relativisme, aquest d’origen jònic. Aquesta conjunció (la de retòrica siciliana i relativisme jònic) donà lloc a la retòrica sofística, que significà el primer intent d’establir una educació sistemàtica. A partir d’aquest moment, els sofistes continuaren oferint al poble (δήμος) allò que aquest demanava: les eines bàsiques per dominar el logos i triomfar públicament.
Amb la crisi de la polis i la creació dels regnes hel·lenístics (al voltant del segle III aC), els ciutadans deixaren d’intervindre directament en la política i la justícia. La magnitud dels nous regnes hel·lenístics féu impossible la democràcia directa, cosa que deixà obsoletes l’oratòria política i la judicial, i únicament restà l’oratòria epidíctica (aquella que s’ensenya a l’escola), unida a la poètica. En aquest moment es prengué consciència que un món i una cultura (la clàssica grega) havien mort, i s’intentà recuperar i recollir aquesta tradició ja perduda. Aquest fet posà les bases de la reflexió filològica. Continuarà…

Compartir

Segon dia a la Universitat de València. Les tres hores de classe que he tingut avui m'han servit per a acabar de conèixer els professors que tindré durant aquest curs que acaba de començar.
Aquest matí he tingut el primer contacte amb les dues assignatures principals del primer curs de Filologia Clàssica. En primer lloc, hem tingut classe de Llengua Grega i la seua Literatura. El professor, com tots els altres, ens ha explicat el programa de l'assignatura i ens ha fet un resum de tot el que veurem durant el curs. A més a més, per fi ens han dit que enguany treballarem sobre En defensa de Mantiteu i Per l'invàlid del grec Lísias. Avui mateix ja hem tingut el primer contacte amb la segona d'aquestes obres i em sembla que hauré de repassar bastant la gramàtica grega en els pròxims dies.
Després de dues hores de grec hem passat per fi a l'única assignatura de llatí d'aquest primer quadrimestre, Llengua Llatina i la seua Literatura. Com ja va sent tradició, el professor s'ha presentat i ens ha exposat els fonaments de l'assignatura; a més, ens ha comunicat que els autors llatins que treballarem aquest curs seran Cèsar i Ciceró.
Després de dos dies de classe puc dir que el balanç, en general, és bastant positiu, encara que segurament ens haurem d'esforçar bastant per acostumar-nos al nou sistema que ens ofereix la Universitat i per fer memòria de tota la matèria apresa al batxillerat. Si hi ha una cosa que, lamentablement, no m'agrada gens és el fet que sols tinga una classe en valencià (concretament Llengua Llatina i la seua Literatura), ja que em molesta bastant (i hem resulta lleugerament més difícil) prendre els apunts en castellà. Espere que això no es convertisca en un gran inconvenient.
Avui hem acabat les presentacions, a partir de demà sembla que ja començarà tot de debò. Ja vos contaré!

Compartir

Avui, per fi, hem començat les classes a la Universitat de València. Ha estat un dia intens i ple d’experiències, que m’ha deixat el cap com un bombo, i que ha anat més o menys així.
Al voltant de les 08:20h del matí he eixit del pis per anar caminant cap a la Facultat, camí de la qual he començat a veure estudiants amb les motxilles al coll dirigint-se al mateix lloc que jo. Trenta minuts més tard he arribat a la Facultat i, després d’una breu espera al corredor, he entrat a classe amb tots els companys. A primera hora ha tocat Llengua Castellana. El professor s’ha presentat i ens ha explicat breument el programa de l’assignatura. En acabar la classe hem tornat a eixir al corredor per esperar l’inici de la següent.
A segona hora, el primer contacte amb l’assignatura de Llengua Italiana. El mateix. El professor ha vingut, ens ha explicat els fonaments de l’assignatura, ens ha esporuguit un poc parlant-nos en italià i llestos, una altra vegada al corredor.
Per a la següent classe, Iniciació a l’Estudi de Texts Grecs, hem hagut d’abandonar l’edifici de la Facultat de Filologia per anar a l’Aulari I, on rebrem totes les classes de grec i llatí. Per fi, el primer contacte amb la Filologia Clàssica. La professora ha presentat el programa de l’assignatura i ens ha introduït breument en el món de la Filologia Clàssica.
La última classe del matí, Introducció a la Filologia Clàssica Grega, l’hem feta a continuació de l’anterior, amb la mateixa professora i a la mateixa aula. La sessió, igual que les altres, una breu introducció a l’assignatura i punt.
He tornat a casa acompanyat d’un company de classe, i comentant tot el que ens ha ofert la jornada. Encara és massa prompte per fer valoracions, cal processar tot el que ens han dit avui, però tot té molt bona pinta. Demà més.

Compartir

Ara fa un parell de setmanes vaig rebre una carta del rector de la Universitat de València en la qual em donava la benvinguda a l’Estudi General. La carta no tenia res d’especial, era una típica carta de benvinguda, d’aquestes que s’envien per quedar bé, però em cridà l’atenció una part del contingut de la missiva.
En un dels tres paràgrafs de l’epístola, el Rector em recomanava demanar la docència en valencià a l’hora de matricular-me, literalment deia: “A més, vull animar-te també perquè quan et matricules demanes la docència en valencià i tries els grups que s’oferten en aquesta llengua en les diferents assignatures de la teua carrera. Tant en el fullet adjunt, com en el sobre de matrícula ho trobaràs tota la informació necessària. Això, a més d’adquirir els coneixements propis de la teua titulació, et permetrà perfeccionar aquesta llengua i tenir un bon domini del llenguatge de la teua especialitat…“. La veritat és que, en un principi, m’alegrà bastant veure que anava a entrar a formar part d’un organisme preocupat per la salut del valencià, però després em vaig adonar que alguna cosa fallava si jo havia rebut la carta a l’agost, un més després d’haver fet la matrícula. Per tant, de què servia que el Rector em recomanara fer la matrícula en valencià si ja havia passat el termini de matrícula? Bé, per sort, jo ja havia marcat la casella de docència en valencià el dia de la matrícula, i pensava que ho tindrien en compte. Aquesta setmana he pogut comprovar que no és així del tot.
Ahir vaig decidir donar un cop d’ull a l’Aula Virtual de la web de la Universitat de València, així que vaig introduir les dades d’usuari que em donaren en matricular-me i vaig entrar a escodrinyar. La sorpresa fou bastant desagradable quan vaig veure que de totes les assignatures que faré l’any vinent sols una serà en valencià (Introducció a la Filologia Clàssica Llatina que, per cert és una optativa que no tindré fins al segon semestre). Açò quina hipocresia és? Però no em recomanaven demanar la docència en valencià? Jo la vaig demanar, però, on està?
No demane l’abolició de la llibertat de càtedra, ni molt menys, però no crec que una universitat com la UV no siga capaç de trobar els professors suficients per a poder oferir una titulació com Filologia Clàssica en valencià i castellà (o sols en valencià, que per això estem al País Valencià). Tan difícil és? O no interessa? Almenys podrien haver-me avisat abans, perquè en els fulls que em van donar per planificar-me la matrícula apareixien algunes classes més en valencià. Però bé, el problema és que aquest no és, ni ha estat, l’únic cas d’agressió lingüística que hem patit els valencians. Sols espere que em permeten fer els exàmens en valencià i que entenguen el meu llatí amb accent de la Marina.

PS: Com segurament haureu notat (si no és així, passeu per l’oculista), he canviat la capçalera del blog, donant-li un toc més clàssic ara que s’apropa l’inici del curs universitari. La capçalera és un fragment de d’aquesta foto de ** Maurice ** amb llicència de Creative Commons. Espere que vos agrade.

Compartir

Aquesta vesprada he tornat a l’escola on vaig fer la primària. He anat a acompanyar-hi ma mare, que és mestra d’infantil i ha anat a recollir alguns bàrtuls que s’havia deixat a la classe de l’any passat. Mentre ella buscava el que havia anat a trobar, jo he aprofitat per donar una volta per l’escola.
Des que l’any 2003 vaig acabar segon d’ESO havia tornat a anar-hi en un parell d’ocasions, però mai havia anat a veure les classes. Avui, mentre passejava pels corredors del Col·legi Públic l’Alfàs, he recordat els vuit anys que vaig passar entre aquelles parets. M’han vingut al cap tots els mestres que vaig tindre, els companys de classe que van haver de marxar i que no he vist més, i els que es quedaren i m’han acompanyat durant tots aquests anys. També he fet memòria d’un munt d’anècdotes que han anat amb mi des d’aquells dies i que tardaré en oblidar.
En aquests quatre anys que fa que vaig deixar l’Alfàs, moltes coses han canviat. Amb el trasllat dels dos cursos de la ESO al nou institut, es redistribuí una part del centre, i algunes aules especials, com el laboratori, es convertiren en classes normals. A més, molts mestres deixaren l’Alfàs i passaren al nou institut, cosa que canvià bastant el claustre.
Però a pesar de tots aquests canvis i dels que vindran, estic segur que a l’Alfàs continuarà oferint-se una educació com cal: pública, laica, de qualitat i, last but not least, en valencià.

Compartir

Com ja vos comentava en l’anterior post, aquesta setmana que teòricament m’hauria de servir per descansar i recuperar-me després dels excessos de les festes, s’ha anat omplint de feina que és precís fer i que m’està impedint relaxar-me i dedicar-me a altres coses com anar a banyar-me a la piscina, llegir alguna cosa i actualitzar aquest blog.
Despús-ahir vaig anar a matricular-me a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. L’experiència no va ser del tot positiva, ja que vaig haver de matinar bastant (a les 8:30h havia de començar la matrícula) i en arribar a la Facultat ens digueren que havien hagut errors amb els horaris d’algunes filologies, amb la qual cosa ens donaren un bon ensurt. Finalment tot es va solucionar i ens poguérem matricular sense problemes. En acabar la matrícula havia quedat amb unes persones que feia temps que volia conéixer i, amb les quals vaig anar a donar una surrealista volta per la ciutat (mea culpa). Després del destrellatat però agradable passeig vaig tornar a Pedreguer.
L’estada al poble fou curta ja que l’endemà de bon matí vaig haver de tornar amb uns amics a València per acabar d’enllestir els detalls del contracte de lloguer del pis i acompanyar-los a recollir els sobres de matrícula de les seues carreres. Després de reunir-nos amb la propietària del pis i posar les condicions damunt la taula, vam acordar les dates dels pagaments i de signatura del contracte i vam tornar cap a Pedreguer amb els deures fets i amb la tranquil·litat de pensar que ja tenim un niu on pondre a partir de setembre.
Però encara em quedava una cosa més, i és que per poder viatjar tranquil·lament a l’estranger és recomanable portar el passaport i, per tal d’evitar-me problemes, vaig decidir anar a fer-me’l. Quan ho vaig comentar els amics, de seguida em van dir que havia d’anar a fer cua de bon matí al quarter de la Policia Nacional de Dénia (nacional per a qui?) per poder fer-me’l. El que no em podia imaginar és el que em van dir un dies després: havia d’anar a passar TOTA la nit a Dénia per poder agafar torn per rebre el passaport. I, efectivament, així ha estat. Aquesta nit l’he passada fent cua a Dénia, des de les dues de la matinada fins a les deu i mitja del matí, i tot per un maleït document que, a més, està en totes les llengües oficials de la Unió Europea i no en valencià (bé, açò ja és una altra història). És lamentable i vergonyós que la burocràcia de l’Estat Espanyol, un Estat suposadament modern i avançat, no siga capaç d’atendre de forma digna les demandes dels seus ciutadans, i més en un assumpte bastant important com és l’expedició de DNIs i passaports. Ho torne a repetir, vergonyós i lamentable.
Bé, serà qüestió de no alterar-se massa i d’anar enllestint els últims detalls per al viatge. Sols queden 5 dies.

Compartir

Ja està, ja han passat les festes de Pedreguer. Durant els darrers deu dies a Pedreguer hem gaudit d’unes festes que molts de nosaltres no oblidarem mai. Seria ara molt difícil triar els millors moments de les festes, però si ho haguera de fer em decantaria pels concerts (especialment pel dels Petersellers i pel de Sex Museum) i per tota una sèrie de moments viscuts amb els “quintos” que han donat a les festes d’enguany un regust molt especial.
Però durant aquests dies que el blog ha estat fora de circulació no tot ha estat festa. El passat dijous vaig anar a València per tal d’assistir a la reunió informativa de la Llicenciatura Filologia Clàssica i recollir el sobre amb tota la paperassa necessària per a la matrícula. A més, vaig aprofitar amb un amic per trobar pis, cosa que vam aconseguir. Es tracta d’un pis per a quatre persones, en bones condicions, situat al carrer Rodríguez de Cepeda, a uns deu o quinze minuts de la Facultat de Filologia, del campus dels Tarongers i de la Universitat Politècnica i assequible econòmicament parlant.
Però açò no és tot, ja que demà hauré d’estar a les vuit i mitja del matí a la Facultat de Filologia per a fer la matrícula. A causa d’açò, aquesta vesprada me l’he passada llegint i rellegint papers, triant optatives i intentant fer-me un horari equilibrat. Finalment, a més de les assignatures troncals de primer curs (Llengua llatina i la seua literatura 1, Llengua grega i la seua literatura 1 i Llengua castellana), completaré el total de crèdits amb les optatives següents: Iniciació a l’estudi de textos llatins, Iniciació a l’estudi de textos grecs, Introducció a la filologia clàssica llatina, Introducció a la filologia clàssica grega i Llengua italiana. En total 60 crèdits i 8 assignatures, l’horari de les quals hauré d’adaptar a les meues preferències.
Bé, vaig a continuar barallant-me amb la paperassa universitària. Ja vos contaré com evoluciona la situació. Hic et nunc torna a la càrrega!

Compartir

Aquest matí, després d'una llarga setmana d'espera, s'han dissipat tots els dubtes. Avui ens han donat les notes de la Selectivitat. A l'IES Pedreguer podem estar satisfets, ja que tots els alumnes de segon  batxillerat que ens presentàrem a les PAU les hem aprovat.
En el meu cas, estic especialment content, ja que els resultats obtinguts han superat amb escreix les meues expectatives. En general, les notes m'han sorprés un poc, ja que no esperava que foren tan altes (i no ho dic per dir-ho, és veritat), especialment les de Llatí i Grec (ja sé que estic dient molt sense dir res, però em sembla que no cal posar les notes ací una per una). No obstant això, n'hi ha hagut una que ha estat un poc més baixa que les altres, es tracta (ho sent Jesús) de la de Filosofia. La veritat és que em pensava que m'havia eixit millor l'examen, però potser fou una falsa impressió (potser si haguera agafat Plató en comptes de Nietzsche…).
Bé, ara ja ha passat tot. El dijous 28 anirem a l'institut a fer la preinscripció a la universitat. Ara és hora de gaudir de les vacances i del bon temps, que ja s'acosten les Festes de Pedreguer!

Valete!

PS (23/06/07): Llig a la web de la Universitat Miguel Hernández d'Elx que la nota mitjana de selectivitat dels alumnes de l'IES Pedreguer és la novena més alta dels 72 instituts adscrits a aquesta universitat. Felicitats a tots i totes!!

Compartir

Ara sí, definitivament ja està, ja ha passat la selectivitat. Avui ha estat el dia més pesat, amb tres exàmens, però ho hem pogut suportar. El d'Anglés, el primer, ha estat bastant fàcil, sense cap complicació extraordinària. Després d'aquest hem fet el de Llatí, que també ha anat bé, ja que el text a traduir, un fragment de De bello Gallico de Cèsar, era fàcil i la pregunta de cultura també (ens han preguntat sobre l'oratòria romana o la lírica). Aquesta vesprada, la cosa s'hauria pogut complicar més amb el de Grec, però al final no ha estat per a tant. Els fragments de l'Apologia seleccionats eren bastant fàcils (almenys en relació a la resta de l'obra) i les preguntes de cultura s'han pogut respondre més o menys bé (ens han preguntat sobre els misteris d'Eleusis i l'oracle de Delfos).
Bé, ara és hora de passar pàgina i de deixar enrere tota l'angoixa i el nerviosisme d'aquests dies, almenys fins al dia 22, quan es faran públiques les notes. Esperem que tot haja anat bé. Pròximament potser vos conte les impressions que m'ha provocat tot i algunes anècdotes que s'han produït en aquests tres dies. Ara tic ganes de relaxar-me.

Valete! 

Compartir

Ja està, ja ha passat el segon dia. Aquest matí hem fet els exàmens de Valencià i Història de l'Art. El primer, prou fàcil, ha consistit en un comentari d'un text de sociolingüística i unes qüestions de llengua per a resoldre. En el d'Història de l'Art, al meu parer també fàcil, hem hagut de triar entre comentar una imatge i desenvolupar unes qüestions sobre l'arquitectura romànica o sobre l'escultura barroca hispànica. Jo m'he decantat per la primera opció.
En general, aquest ha estat un matí tranquil, amb menys nervis. Ara per ara, em sembla que tots els exàmens m'han eixit bastant bé, encara que el de castellà em quedà un poc fluix. Ara sols em queda anglés, llatí i grec (ufff, aquest últim em preocupa un poc). Demà més.

Valete! 

Compartir