Hic et nunc

Després d’uns dies de silenci obligat pels últims exàmens, torne a escriure ací. Ara tenim una setmaneta de descans, per desemboirar-nos un poc, i dilluns de nou a la faena. Després de tres setmanes llarguíssimes a València, ja torne a estar a Pedreguer, just a temps per celebrar sant Blai. Anem a parlar un poc dels exàmens:

Anem a pams. La veritat és que m’esperava més dels exàmens. Amb això no vull dir que tot haja estat bufar i fer ampolles, ni molt menys (i ho dic abans de saber les notes, que podria haver-hi sorpreses)!. Però he fet exàmens al Batxillerat més complicats que els d’aquestes setmanes. Esquemes a emplenar, preguntes de tipus test o de relació, definicions breus de conceptes i, òbviament, algunes preguntes més llargues a desenvolupar, però res de l’altre món, res de relacionar conceptes o processos històrics o d’explicar causes i conseqüències. Supose que això ja vindrà, i tampoc cal tindre presses, almenys en eixe sentit.

Més coses. Em fa ràbia això de la revisió d’exàmens (açò no és nou, l’any passat igual). Si vols donar-li un colp d’ull a l’examen que has fet, si vols veure què t’has deixat o en què t’has equivocat, has d’anar al despatx del professor o professora a revisar l’examen. Entenc que açò no és com l’institut (cosa que no sempre s’acaba de notar) i que el temps és or, però no veig que siga tan costós repartir els exàmens i deixar-nos que ràpidament els peguem una miradeta i llestos. Una altra cosa és si tens alguna queixa o vols que el professor et diga perquè t’ha posat un 4’5 i no un 5. Aleshores sí que s’entén la revisió d’exàmens. Evidentment no és una tragèdia, però em molesta.

Bé, em sembla que no se m’acut res més, o siga que això és tot. Ah sí, sols una cosa més ara que pense: odie els exàmens en què el professor dicta les preguntes. Sí, ja sé que el paper és un bé escàs, que els arbres de l’Amazònia s’acaben i tot això, però ho sent, no m’agrada gens; una mica de formalitat, per favor. Au, ja ho he dit.

Ara sí, a descansar (més?), dormir bona cosa, recuperar el temps perdut amb la guitarra i les lectures, i, en definitiva, fer vida d’estudiant.

Quin dels tres cranis és el d’un Homo sapiens?

D’ací a una setmana comencen els exàmens del primer quadrimestre i ja va sent hora de posar-se a estudiar de valent. S’ha de notar que estem a la universitat!

Com que els primers que tenim són els de Medieval i Prehistòria (en teoria els menys difícils), avui he començat amb aquesta segona matèria (a poc a poc, sense atabalar-se).

Bé, ja aniré contant-vos com evoluciona la cosa.

A Introducció a la Història ens han manat llegir-nos el llibre La historiografïa de Charles-Olivier Carbonell (1981), un resum de l’evolució de la historiografia des del seu naixement amb Heròdot fins a la Nova Història de mitjans del segle XX.

En un dels capítols del llibre, el dedicat a la historiografia medieval, Carbonell menciona la Crònica de Ramon Muntaner de la següent manera, cite en castellà: «Veinte años más tarde, un aventurero catalán, Ramón Muntaner, celebra en su Crónica las hazañas italianas, griegas, bizantinas y marroquíes de Jaime I de Aragón».

Xe, no sabia jo que Jaume I haguera fet cap gesta en terres gregues o marroquines; almenys al congrés de Gandia no ho mencionaren. Se’ls degué d’oblidar.

Avui ha tingut lloc a Gandia la segona i última jornada del congrés sobre Jaume I organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans i el CEIC Alfons el Vell. Com ahir, ha estat un dia intens però suportable gràcies al savoir-faire de l’IEC (per l’organització del simposi i pels berenars i esmorzars gratuïts). Si en la primera jornada de congrés ens vam centrar en aspectes culturals, científics i lingüístics, avui les conferències han anat enfocades a la conquesta i organització del territori valencià.

La sessió del matí l’hem començada amb la intervenció d’Enric Guinot, catedràtic d’història medieval de la Universitat de València, que ens ha parlat dels aspectes que queden encara per investigar al voltant de la conquesta i organització del Regne de València. Seguidament, Ferran Garcia Oliver, professor de la UV, ha dedicat la seua intervenció a les transformacions de l’espai que es produïren arran de l’ocupació i explotació del territori valencià posteriors a la conquesta. Després d’una pausa per esmorzar, David Garrido, professor adscrit de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, ha tractat el tema de la conquesta de Múrcia pel rei Jaume, i Manuel Ruzafa, professor de la UV, el de la situació dels musulmans valencians abans de la conquesta. Acabada aquesta conferència, hem anat a dinar.

A les 16h hem représ les activitats programades amb la visita (ràpida però interessant) al Palau Ducal dels Borja. A continuació hem continuat amb les conferències. Rafael Narbona, professor de la UV, ha tractat el tema de la configuració del perfil municipalista del Regne de València. Després, Pau Viciano, doctor en història per la UV, ha parlat de la colonització posterior a la conquesta, així com de la situació dels camperols valencians al segle XIII. A continuació, Frederic Aparici, en una conferència que no estava programada, ens ha parlat breument del naixement de la vila de Gandia en temps de Jaume I. Després, Josep Antoni Gisbert, director del Museu Arqueològic de la Ciutat de Dénia, ha fet una revisió de la imatge arquetípica que s’ha projectat de Jaume I al llarg dels segles. I finalment, en una intervenció magistral (com ens té acostumats), Antoni Furió ens ha recordat els últims moments del rei Jaume i ha fet balanç del regnat del Conqueridor.

I bé, això ha estat el congrés, que no és poc. Espere, com ja vaig fer l’altra vegada, que passat el vuité centenari jaumí es continuen organitzant congressos tan interessants com aquest.

Primera jornada del congrés sobre Jaume I organitzat a Gandia per l’Institut d’Estudis Catalans i el CEIC Alfons el Vell. Ha sigut una jornada intensa, de 10h a 21h, però molt agradable, en part perquè l’organització ha tingut el detall de convidar-nos a esmorzar i berenar debades. Ah, sí! I també per les conferències!

La diada d’avui l’hem dedicada a la cultura en temps de Jaume I. Ha inaugurat el congrés Josep Pujol, doctor en filologia catalana i professor de la Universitat Rovira i Virgili, que ens ha parlat del Llibre dels Fets com a obra literària. A continuació ha estat el torn de  Xavier Barral, catedràtic emèrit d’història de l’art medieval de la Universitat de Rennes i membre de l’IEC, que ha tractat el tema de l’arquitectura i l’art de conquesta al Mediterrani en temps de Jaume I. Seguint amb la temàtica artística, ha intervingut en tercer lloc Francesca Español, medievalista i professora de la Universitat de Barcelona, que ha parlat de l’art en l’època del Conqueridor com a un possible instrument àulic. En acabar aquesta tercera conferència hem anat a dinar.

A les 17h hem représ la sessió i li ha tocat el torn a Lluís Cifuentes, professor de la UB, que ha tractat un tema bastant curiós i no menys interessant: el desenvolupament de la ciència mèdica i especialment de la cirurgia a l’occident durant el segle XIII. Seguidament, Ramon Pujades, doctor en història i arxiver facultatiu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, ens ha parlat de la cartografia mediterrània medieval. Les dues últimes intervencions de la jornada, com la primera, han estat dedicades a aspectes lingüístics i literaris. Jordi Bruguera, filòleg i lingüista, ha tractat el tema de la identitat lingüística en el Llibre dels Fets, i Albert Hauf, doctor en filologia romànica i catedràtic de filologia catalana, el de la poesia trobadoresca en temps del Conqueridor.

La valoració és positiva, ja que els temes tractats en el congrés o bé són nous per a mi (com és el cas dels relacionats amb la medicina, la cartografia —aquestes dues molt interessants— i l’art), o bé ja em sonen un poc del congrés del mes passat a l’OCCC i m’estan servint per contrastar diferents opinions i punts de vista.
Demà, segona i última jornada, amb visita guiada al Palau Ducal inclosa, que espere que siga tan o més profitosa (i menys gèlida, per cert!) que la d’avui.

Multitudinària manifestació contra el Procés de Bolonya aquest migdia a València. Entre 15.000 i 3.000 estudiants (jo no m’he aturat a contar-nos, però érem molts) hem eixit avui al carrer per dir no al Pla de Bolonya.

I per què dic no a Bolonya jo? Molt fàcil. No és perquè no m’agrade la idea de l’Espai Europeu d’Educació Superior comú, no. El que no m’agrada és el fet que aquesta homogeneïtzació a nivell europeu és excessiva i està deixant de banda les realitats culturals i històriques de cada territori (per exemple, amb Bolonya la Història del País Valencià, que actualment ocupa totes les assignatures troncals de tercer curs, es redueix a una simple optativa de 6 crèdits). Tampoc em fa gens de gràcia la reducció de les carreres de cinc anys a quatre, eliminant-se l’especialització i establint-se un primer curs generalista (és a dir, un tercer de batxillerat). Però el que més em desagrada és la manera com s’està posant en marxa aquest Procés de Bolonya. La implantació està duent-se a terme sense tindre en compte l’opinió dels estudiants i d’una manera anàrquica i improvisada (ni els mateixos professors saben com anirà la cosa: uns et diuen que podràs acabar la carrera com l’has començada —almenys això diu la llei—, altres et diuen que t’hauràs d’adaptar —que sembla que és el que hauré de fer jo, a pesar de la llei—; un embolic increïble).

Esperem que les manifestacions com la d’avui i les ocupacions com les que s’estan duent a terme als campus de la UV des de fa setmanes, acaben donant els seus fruits i aconseguisquen, si no aturar la implantació del Procés (cosa gairebé impossible), almenys que aquesta implantació es porte a terme d’una manera dialogada, consensuada i, sobretot, assenyada.

Ací teniu el vídeo de Canal 9 sobre la manifestació d’aquest migdia. I ací una foto (la que ha posat el Levante-EMV a la web) en la qual ens podeu veure a mi (de roig) i a Ll. quan la manifestació creuava el llit vell del Túria pel pont del Real. Al Youtube podeu trobar més videos de la mani com aquest.

Encara no fa un mes del simposi sobre Jaume I organitzat al voltant dels Premis Octubre a l’OCCC, i ja estic inscrit a un altre. Açò dels congressos enganxa!

Els propers dies 27 i 28 de novembre es celebrarà a Gandia un congrés sobre la figura de Jaume I, organitzat per la secció històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans i pel Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell. Les jornades, que començaran a les 10h del matí i s’allargaran fins les 20h, inclouran una visita al Palau Ducal de Gandia. El congrés s’estructurarà al voltant de dos temes principals: el món de la cultura en temps del Conqueridor i l’expansió territorial duta a terme pel rei, especialment en territori valencià. Com no podia ser d’altra manera, també es tractarà la vessant legisladora del monarca i l’organització del nou Regne de València.

La Universitat de València posarà a disposició dels estudiants que acudisquen al congrés un autobús per tal de facilitar-hi l’afluència. En principi, espere assistir a totes les conferències, però encara no ho tinc clar del tot; dependrà de les ganes de tornar al poble que tinga. Si teniu ganes de donar-li un colp d’ull al programa, ací el teniu. Ja vos contaré. Esperem que siga tan o més interessant que el del mes passat.

Pam dalt, pam baix així estàvem

Com si d’un dels Land Rover de la Camel Trophy es tractara, aquesta nit la policia local ha hagut de traure el meu C3 (i dic meu perquè jo l’he portat fins allí) d’un clot ple de fang que, misteriosament, ha anat a parar baix de les rodes davanteres del cotxe.

Resulta que després de sopar a Dénia, hem tornat al poble a fer-nos alguna cosa al Quatre i hem hagut de buscar lloc per aparcar. Com que no en trobàvem, m’he decidit a deixar el cotxe en un descampat que sol emprar-se com a pàrquing. I ho he fet amb tanta bona sort, que he anat a clavar el C3 en un senyor clot, que jo pensava que no tenia fang, però sí que en tenia, i tant que en tenia.

He tirat avant, no res; he tirat arrere, no res (bé, sí res, l’he encallat encara més, com a les pel·lícules). Hem intentat empènyer-lo, no res. Hem posat alguns pedres a les rodes, per fer-lo eixir, tampoc. I aleshores (mai estan on han d’estar, excepte avui), ha aparegut la policia local, que ens ha preguntat què passava i si necessitàvem ajuda. Evidentment, els hem dit que sí i han vingut cap allí. Veient que empenyent no eixia, han decidit provar remolcant el meu cotxe amb el seu, però no tenien cap corda. Escodrinyant per allí ens hem trobat una ràfia de plàstic, d’aquestes que s’usen per a lligar els blocs als palets, i hem intentat treure’l amb ella. Però no ha resultat, així que han avisat a un altre policia perquè els portara la corda.
Després d’una bona estona esperant (durant la qual ens han preguntat si érem del poble i què estudiàvem i on), ha arribat la corda i finalment han pogut estirar el cotxe i treure’l del maleït i enfangat clot.

Primera lliçó que hem aprés: No ens hem de fiar dels clots sospitosos de tindre fang, sobretot a l’hora d’aparcar el cotxe. Segona lliçó: Encara queden bons policies (locals, almenys). I tercera lliçó: Si et pregunten què estudies i dius Història, la persona que t’ho ha preguntat sempre té algun cosí, germà o nebot que ha estudiat Història i que no ha aconseguit cap treball relacionat amb la carrera. No falla.

Això diu la dita llatina i enguany s’ha tornat a complir. Avui hem tingut el primer dia de classes a la Universitat (o en el meu cas hauria de dir el “segon primer dia de classes”?) i, igual que l’any passat, els professors s’han limitat a presentar-se i a explicar-nos més o menys com farem les classes al llarg de l’any.

Ara per ara tinc poca cosa més a dir-vos, només que m’he endut cap a casa una molt bona impressió, tant dels professors com dels companys de classe (en som una vuitantena, pel que sembla). Ja aniré contant-vos en els pròxims dies com evoluciona la cosa.