Hic et nunc

El procés és sempre el mateix. Primer creus que no podràs i penses que el ritme és massa ràpid o que les notes estan massa lluny unes de les altres i els dits no t’arribaran. I al principi et costa, clar que sí. Xafes una corda malament o amb la pua rasques la que no toca. Una vegada i una altra t’equivoques. Però hi tornes, no vas a rendir-te tan prompte, només són vuit corxeres, això no és res! I continues intentant-ho. De sobte, aconsegueixes tocar-les totes d’una tirada. Molt bé! Els dits i les mans et responen i les vuit notes sonen tal i com es suposa que han de sonar. Estàs fet un Jimmy Page! Ho tornes a intentar, però aquesta vegada no rasques la tercera corda com cal i has de tornar a començar. De nou, ho proves. Primer l’erres més que l’encertes, però quan ja portes una estona la cosa canvia i comences a encertar-la cada vegada més i més. Finalment, ho aconsegueixes i et surt bé unes quantes vegades seguides. Fantàstic. Les primeres vuit notes ja no són un obstacle. Ara, a per les vuit següents.

Electron Blue Body per Gary J. Wood

Vesprada tranquil·la, la d’avui. En acabar de dinar m’he posat a passar apunts mentre escoltava Dire Straits. Vassalls i senyors feudals, alta i baixa burgesia, herois homèrics i sans-culottes revolucionaris anaven entrecreuant-se amb els acords de cançons com Sultans of Swing, Water of love, Communiqué, Romeo and Juliet i moltes altres.

Post ja el sol, per desemboirar-me de tanta història, he agafat la guitarra i he practicat una estona. I de seguida ha arribat l’hora de sopar. Havent sopat, una pel·lícula amb els companys de pis (Apol·lo 13), una estona a l’ordinador i a dormir. Demà més.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Aquesta vesprada he fet la primera classe de guitarra elèctrica. Sí, ja feia temps que li donava voltes a l’assumpte i farà cosa d’un mes i mig o així em vaig decidir a buscar algun lloc on aprendre a tocar-la. Al mateix temps vaig demanar consell als experts per trobar una guitarra acceptable a un preu accessible.

En un principi en buscava una tipus Stratocaster (la típica guitarra elèctrica amb les dues puntes a la part de dalt del cos, al costat del mànec) i em vaig decidir per la Yamaha Pacifica 112V, que no estava malament ni estèticament ni econòmica. Quan estava a punt de demanar-la, m’arribà la notícia que podia estalviar-me els més de 200€ de la guitarra: el meu cosí en tenia una. No era la Yamaha, ni tampoc era tipus Stratocaster, sinó Telecaster (semblant a la Strato, però amb una de les dues puntes arrodonida), però això m’era igual, per començar em feia falta poca cosa més que una granera amb sis cordes. Vaig parlar amb el meu cosí i va accedir a deixar-me-la, ja tenia guitarra, una Squier Affinity Tele, com la de la imatge que acompanya el post.

Arreplegada la guitarra, només em faltava acabar d’aclarir el tema de les classes, aconseguir un amplificador i algunes cosetes més. Les classes, en una acadèmia no massa lluny del pis, les vaig concertar fa quinze dies, una hora a la setmana a un preu assequible. L’amplificador (no massa potent, però amb uns quants efectes per no avorrir-me), unes cordes de recanvi, un grapat de pues, els cables i l’afinador els vaig comprar el dilluns, en una tenda d’ací València. I avui, per fi, he començat les classes.

M’he endut molt bona impressió, l’acadèmia està molt ben muntada, el professor és bon xic i sap ensenyar i els companys (les classes són en grup) són bona gent. Així que per ara, tot va bé. M’han posat els primers deures, practicar unes escales, i intentaré millorar-les d’ací al dimecres que ve. Ací baix vos deixe una cançoneta mítica d’AC/DC, Back in Black, que espere poder tocar algun dia. Ja vos aniré contant.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.