Hic et nunc

Ací estic una altra vegada, escrivint en aquest quadern que s’ha convertit en company inseparable d’aventures ferroviàries.
En aquests moments, son les 23:00h del diumenge 12 d’agost, estic estirat al meu llit, en una caseta prefabricada d’un càmping als afores de Venècia, en terra ferma. Ahir vam arribar-hi i avui hem passat el dia visitant la ciutat dels canals.
Venècia m’ha deixat impressionat i s’ha convertit en el meu lloc favorit de tots els que hem visitat en aquest viatge, no sé si serà per la gent, o per la llum mediterrània, o per la bellesa de la ciutat; el fet és que m’he sentit quasi com a casa.
Les expectatives que portava sobre la ciutat s’han acomplert i, fins i tot, superat només he arribat al conjunt d’illots que formen la deliciosa Venècia. Els seus canals, els carrerons estrets, els palaus plens d’història, les esglésies, les places… tot és meravellós, enlluernador, magnífic. La basílica de San Marco, el palau dels antics dux (els governants de l’antiga República de Venècia), el Gran Canal… tot a Venècia ens recorda el que fou la ciutat dels canals en el seu temps: el centre comercial del món conegut.
L’únic defecte que he estat capaç de trobar-li és la massificació provocada pel turisme. Ah! i els centenars de milers de coloms que hi ha per tot arreu! No obstant això, aquests xicotets obstacles són fàcilment superables si es canvien les zones més concorregudes de San Marco i Rialto, pels carrerons i canals estrets i tranquils de Cannaregio o Castello, on encara es pot observar la vertadera Venècia, orgullosa del seu passat i de la seua gloriosa història.
Bé, escrivint escrivint s’ha fet tard. Ara és hora de dormir. Demà tornarem a la Llacuna.

Compartir

Tercera i última nit a Ljubljana, la capital d’Eslovènia. L’estada en aquesta bonica ciutat ha estat tranquil·la i relaxada.
El dimecres vam arribar-hi a mitja vesprada i ens vam dirigir directament a l’alberg, que vam trobar després d’estar donant voltes pels carrers de la ciutat durant una bona estona.
A l’endemà ens vam alçar tardet i ens vam dedicar a visitar la ciutat antiga de Ljubljana (que, per cert, fou ja una ciutat romana amb el nom d’Emona). Si no fóra pels llibres d’Història ningu diria que Eslovènia, i més concretament Ljubljana, va formar part del bloc soviètic i que fa poc més de sis mesos que han adoptat l’Euro. Ljubljana combina a la perfecció allò modern amb allò antic, l’Europa occidental i l’oriental.
Aquest matí ens hem tornat a alçar tard i hem anat a Bled, un poble situat a aproximadament una hora i mitja de la capital en autobús. Una vegada alli, hem anat a passejar per la riba el llac que dóna nom al poble i, a més, per un mòdic preu, hem llogat un xicotet bot que, amb la forca dels nostres propis braços, hem fet anar fins la xicoteta illa (amb església inclosa, com no) que hi ha al centre del llac. Després de donar una ràpida volta per l’illa, hem tornat a terra ferma i hem anat a veure el castell, que s’alça en un escarpat penya-segat sobre el llac. Al voltant de les 19:30h hem agafat l’autobús que ens ha tornat a Ljubljana.
La veritat es que Bled i Ljubljana m’han donat una molt bona impressió, millor de la que m’esperava. No sé si a les zones rurals de la tranquil·la Eslovènia el panorama serà tan encoratjador com ací.
Ara és tard i estic ací gitat al llit, escrivint al xicotet quadern de viatge que m’acompanya. Demà, dia 11, agafarem el tren que ens portarà a Venècia, la ciutat dels canals. Ja vos ho contaré.

Compartir

Aquests tres dies a Viena han estat d’allò més complets. El matí del diumenge, el primer dia a la capital imperial, el vam dedicar a passejar pel centre històric de la ciutat, visitant, entre altres coses la Stephansdom (la catedral de Sant Esteve). Per la vesprada vam tornar a l’alberg per descansar un poc i a la nit vam assistir a un xicotet però interessant i agradable concert de música clàssica en una de les sales d’un dels palaus vienesos. Com en una pel·lícula.
El matí del segon dia a Viena el vam dedicar a visitar el palau de Schönbrunn, la residencia d’estiu dels Habsburg des del segle XVIII. El palau està situat a les afores de la ciutat antiga de Viena i el seu estil constructiu recorda, encara que a menor escala, al palau de Versalles.
Per la vesprada vam visitar la Karlskirche, magnific exemple de l’arquitectura barroca europea. Tenia ganes de veure-la ja que l’havíem treballat a classe d’Història de l’Art i tenia curiositat per contemplar-la de prop. Després vam anar a veure l’edifici de la Secessió, un altre edifici emblemàtic de la capital austríaca.
Aquest matí, l’ultim a Viena, hem passejat pel Belvedere i hem anat (obligats per la història) a veure la tomba de l’Arxiduc Carles d’Àustria (ací se’l coneix com a Carles VI, Emperador de l’Imperi Romanogermànic). Hem passejat entre les tombes d’aquest i molts altres Habsburgs, pensant què va ser i què hauria pogut ser. Per la vesprada hem anat al museu d’Història de l’Art, però després de contemplar la col·lecció d’obres egípcies, gregues i romanes, s’ha fet l’hora de tancar i no hem pogut anar a veure el que volíem, la zona dedicada a la pintura (ens pensàvem que tancaven a les 19h i en realitat tancaven a les 18h). En eixir del museu hem estat donant voltes, buscant souvenirs, fins l’hora de sopar. Després de menjar hem tornat a l’alberg, des d’on ara mateix, escric aquestes línies.
Demà a les 09:30h eixirà el tren que ens portarà a Ljubljana, la capital d’Eslovènia, on estarem un parell de dies més.
Ja hem passat l’equador del viatge, però encara ens queda molt per descobrir. Continuarem amb la crònica.

Salut!

Compartir

Ja feia un parell de dies que no escrivia res en el quadern de viatge, ara per fi, ho estic tornant a fer. Aquests dos dies han estat bastant complets i per això no he tingut temps de deixar res escrit en aquestes pàgines.El dia tres, a migdia vam agafar el tren que ens va portar a Zürich, on en vam agafar un altre que ens va deixar a l'estació d'Innsbruck, al Tirol austríac. Des d'allí vam agafar un autobús cap a Gries im Sellrain, un increïble poble enmig de les muntanyes, extret d'un dels capítols de la serie de Heidi. Ja veureu les fotos.
A Gries vam dormir en una acollidora casa rural, totalment decorada a l'estil típic del Tirol. Preciosa. Quan vam arribar-hi tinguérem alguns problemes amb els propietaris, ja que per problemes amb l'ordinador no havien rebut la reserva i, a més, no sabien massa anglés (menys que nosaltres!). Al final, però, aconseguírem solucionar-ho tot amb paciència i ganes d'entendre'ns.
Avui, quatre d'agost, després d'un esmorzar típic de les muntanyes austríaques, hem eixit a gaudir del magnific entorn alpí de Gries. Durant tot el dia hem passejat per sendes i camins a traves del bosc i dels camps tirolesos, de pel·lícula. El paisatge, com no, preciós, com tret d'una idíl·lica postal.
Aquesta vesprada, hem recollit els bàrtuls i hem tornat a Innsbruck on, després d'haver deixat les pesades motxilles a les taquilles de l'estació, hem eixit a donar una volta per la ciutat.
Ara, són les 22:50h, estem a l'estació una altra vegada, esperant un tren que ha d'eixir a les 00:42h i que ens ha de portar a Viena. Com ja va sent tradició, estic escoltant Supertramp mentre escric aquestes línies. Fa poc els he redescobert (ja fa alguns anys els havia escoltat esporàdicament gràcies a al fet que el meu pare té uns quants discos seus) i m'encanten. La veritat és que feien molt bona música.
Bé, ja acabe. Demà serà un altre dia.

Valete!

Compartir

Estem a dos d’agost i aquesta és la segona jornada a Berna. La nostra estada a la capital suïssa està arribant a la seua fi. Demà a mig matí abandonarem la ciutat dels óssos i ens dirigirem cap a Innsbruck, a Àustria.
En aquests moments estic assegut en una barana de pedra del Rosengarten, un esplèndid jardí de roses situat en un dels pujols que envolten el barri antic de Berna. El barri antic de la capital helvètica és bastant menut i, per tant, fàcil de visitar. A l’altra banda del riu Aar, que envolta la ciutat, estan els barris residencials (i curiosament, allí és on estan també les ambaixades).
Avui ha fet un dia estrany i molt diferent d’ahir. Quan ens hem alçat feia fred i estava plovent, així que hem agafat els abrics i els impermeables i hem eixit a continuar amb la visita. A mig matí, gràcies als Déus, ha parat de ploure i hem pogut passejar més còmodament pel barri antic. Per la vesprada hem anat al Centre Paul Klee, una interessant combinació de centre cultural i museu, i al Rosengarten, on ara estem.
Estan a punt de tocar les cinc de la vesprada, i ja és hora d’anar pensant en baixar cap a l’alberg. Berna és una ciutat deliciosa, una mescla perfecta d’allò urbà i allò natural. A més, sembla que els suïssos creuen que l’home és bo per naturalesa, ja que ens hem trobat amb alguns exemples que mostren la consciència cívica que hi ha per ací. Un bon lloc per viure, sens dubte.

Compartir

Torne a escriure. Avui és 1 d'agost i ací a Berna és festa nacional. Sembla que és tradició que avui la gent jove tire petards pel carrer (com al País Valencià a pasqua i falles) i que els grups d'amics vagen de picnic al camp.
Són les 16:30h i en aquests moments em trobe a la Münsterplattform, un xicotet parc situat al centre de la ciutat, entre la catedral i el riu Aar. Al meu voltant està ple de gent de totes les edats, uns juguen a petanca, altres prenen una cervesa o un café, altres lligen o escolten música, o dormen, o conversen…
Aquest matí hem arribat a la capital helvètica i hem anat a buscar l'alberg. Una vegada allí ens ha atés la simpàtica recepcionista, amb la qual ens hem pogut entendre mesclant anglés i castellà. Després d'haver fet gala d'un anglés bastant fluix, ens han donat les claus i hem pogut deixar les pesades motxilles.
Cap a les 10h del matí, després d'haver menjat un poc hem agafat alguns bàrtuls i hem eixit a passejar pel casc antic de Berna, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. El matí l'hem passat visitant monuments com les Bundeshaus (el palau Federal), el Zytglogge (una preciosa torre-rellotge que formava part de l'antiga muralla de la ciutat), la Rathaus (el senyorial ajuntament de la ciutat)… i passejant per preciosos carrers com el Kramgasse i la Bärenplatz (ambdós flanquejats per típiques cases suïsses). En definitiva, preciós.
Després de dinar hen anat a visitar la Berner Münster, la catedral de Berna. Per 4CHF hem pujat els 100 metres del campanar, des d'on hem pogut contemplar la ciutat en tota la seua extensió, amb les muntanyes nevades al fons. I ací estem ara, asseguts en un dels bancs de la Münsterplattform, lleugerament cansats, però amb ganes de continuar descobrint i visitant.
De tot el que hem vist i viscut en aquest primer dia, voldria destacar algunes coses:
Açò és un paradís, tot està verdet, ben cuidat i ben net. Pel centre de la ciutat pocs cotxes i a velocitats raonables. Res a veure amb les ciutats i el paisatge valencians.
Als dos parcs que hem visitat ens hem trobat amb dues curioses estacions metereològiques de finals del segle XIX. Ara mateixa el termòmetre marca trenta i pocs graus.
Ja ens hem acostumat als francs suïssos (1 euro val 1.6 CHF), encara que encara hem de treure la calculadora per anar convertint els preus a euros, per assegurar-nos si açò és car o allò barat. De totes formes, ací tot és bastant car, normal si tenim en compte el nivell adquisitiu dels suïssos i el fet que estem en zona turística.
Durat tot el dia d'avui ens hem trobat amb una bona quantitat de turistes, la majoria asiàtics i sud-americans. També ens hem trobat amb bastants castellans i uns pocs catalans.
De moment, açò és tot. Segurament estarem una estona més en la Münsterplattform i després anirem a veure el parc d'Elfenau, una immensa extensió de bosc i planures d'herba dedicades a l'esbarjo dels habitants de la ciutat. En acabar, tornarem a l'alberg per carregar les bateries de les càmeres i els mp3. Demà més. Blai Server, Hic et nunc, Berna.

Compartir

Aquest és el primer d'una sèrie d'articles que publicaré sobre el viatge en tren d'aquest estiu. La majoria seran fragments de les anotacions fetes en el meu quadern de viatge que publicaré en diferit cada vegada que tinga temps i trobe algun ordinador disponible. Disculpeu les faltes d'ortografia (els teclats són diferents i no tenen alguns accents i, a més, les presses no em deixaran repassar tots els articles de cap a peus). Anem allà:

Escric aquestes línies el primer dia de viatge (31/07/08), amb un bolígraf de TRAVERTINO. Marina i jo estem dalt d'un Talgo de camí cap a Berna. Són les 20:45h, hem eixit de l'estació de França, a Barcelona, al voltant de les 20:15h i arribarem a la Hauptbahnhof, l'estació de Berna, cap a les 08:20h de demà, llavors anirem a buscar l'alberg i després a donar voltes per Berna, com a bons turistes que som.
Ara mateix estic assegut a la butaca 31 del vagó 48 d'aquest tren espaiós i comfortable. A les meues orelles sona, a través de l'mp3, la deliciosa i recomfortant música de Supertramp.
Ja acabe, ara llegiré una estona i quan m'entre la son, a dormir. Demà, quan em desperte, el paisatge que trobaré a l'altra banda de la finestra serà molt diferent. Bona nit. Continuaré informant-vos.

Compartir

Hic et nunc (i jo amb ell) es prendrà, durant els pròxims quinze dies, unes vacances merescudes (merescudes?). Durant aquest temps recorreré Europa (Suïssa, Àustria, Eslovènia i el nord d’Itàlia) en tren amb una amiga i al més pur estil motxiller (ànim Joan, només et recuperes en fem un altre!). Ja vos ho contaré tot quan torne o, si trobe algun ordinador pel camí, abans. Trobaré a faltar tot açò.

Valete!

Compartir

Suïssa, oficialment Confoederatio Helvetica, Schweizerische Eidgenossenschaft, Confédération suisse, Confederazione Svizzera i Confederaziun svizra, és un estat situat al centre d’Europa, al costat d’Alemanya, Àustria, Itàlia, França i Liechtenstein
El paisatge suís queda condicionat pels Alps, l’alta serralada que discorre a través de la zona central i sud de la Confederació. El clima suís és variat, anant des del continental i d’alta muntanya al nord i centre fins al mediterrani a la zona sud.
Si bé el territori helvètic ha estat poblat des de la fi del paleolític superior, podem començar a parlar de la Confederació des de l’any 1291, quan representants dels tres cantons d’Uri, Schwyz i Unterwalden signaren la Carta de l’Aliança, que els uní en la lluita contra el Sacre Imperi Romanogermànic, controlat llavors pels Habsburg. Els intents d’aquests per acabar amb la Confederació incipient foren inútils, i el 1315, a la batalla de Morgarten, els helvètics derrotaren l’exèrcit Habsburg, assegurant així la seua independència de facto com a Confederació Helvètica. La independència de iure arribà tres segles després, el 1648, amb la pau de Westfàlia, quan es reconegué la seua independència jurídica de l’Imperi Germànic. El 1789 els exèrcits revolucionaris francesos envaïren Suïssa i convertiren la Confederació en República Helvètica. Amb la desfeta de Napoleó i el Congrés de Viena (1815) es restablí la Confederació i les potències europees acceptaren reconèixer permanentment la neutralitat helvètica. Des de la seua fundació, i a pesar dels nombrosos intents per acabar amb ella, la Confederació Helvètica havia anat creixent fins arribar, el 1848 als vint-i-cinc cantons. Aquest mateix any es promulgà una constitució federal, reformada profundament el 1874, que establí responsabilitat federal per als assumptes legals, de defensa i de comerç. En l’actualitat Suïssa compta amb vint-i-sis cantons.
L’estructura del sistema polític suís es basa en tres nivells: Municipi, Cantó i Confederació; cadascun dels quals compta amb una àmplia autonomia. A més, es tracta d’una democràcia “semi-directa” ja que qualsevol ciutadà pot proposar lleis, modificar-les o, fins i tot, anul·lar-les sempre que presente 50.000 signatures de suport. Les llengües oficials de la Confederació Helvètica són l’alemany, el francés, l’italià i el romanx.
L’economia suïssa figura entre les més pròsperes i desenvolupades del món. Orientada als serveis, com els bancs, les assegurances i la mecànica de precisió, suïssa produeix sobretot béns amb un alt valor afegit. La Confederació Helvètica és coneguda arreu del món per la seva potent banca, els seus exquisits formatges i xocolates, els seus precisos rellotges, els magnífics paisatges dels Alps i la seua tradicional neutralitat en la política mundial.
Suïssa, i més concretament la ciutat de Berna serà la primera parada del periple europeu que faré aquest estiu amb uns amics. A la capital suïssa hi estarem dos dies que ens serviran per visitar-la i conèixer un poc més d’aquest curiós estat europeu. Continuarà.

Compartir

La Unió Europea ha donat avui un nou pas endavant, desgraciadament després d’haver-ne donat alguns enrere, i és que avui s’ha arribat a un acord per a la reforma institucional de la Unió. Passats dos dies de dures negociacions, s’ha aconseguit superar l’oposició de Polònia i el Regne Unit, els primers pel que fa al futur sistema de votació, i els segons entorn a política exterior, justícia i assumptes interns.
Després del fracàs de l’anterior Constitució Europea, presentada el 2004 i votada en referèndum en diversos estats de la Unió durant aqueix any i els dos següents, sembla que és hora de tornar a començar a plantejar-se la redacció d’un nou Tractat. I és que Europa s’ha de construir a poc a poc, sense pressa però sense pausa. Europa s’ha de bastir des de baix cap a dalt, des de cada europeu i europea, des de la diversitat lingüística, cultural, social… Sense deixar de banda res ni ningú, integrant-nos a tots adequadament, respectant i comprenent les diferències entre tots i cadascun dels membres. No val tindre pressa, voler-ho enllestir de qualsevol manera, sense tindre en compte determinats grups culturals o sectors socials, no val uniformitzar-nos i eliminar els trets distintius de cadascun dels integrants de la Unió. Això no. Però tampoc val oposar-nos-hi rotundament, tancar-nos a Europa, rebutjar-la pels errors comesos fins ara. No, això tampoc.
Hem de mirar amb esperança cap al futur, un futur de la mà amb la resta de nacions europees, en una Europa de les nacions i no dels estats. Un futur on la diversitat siga el principal tret d’unió. Un futur amb, com diu en llatí el lema de la Unió Europea, in varietate concordia (unitat en la diversitat). I per què no?

Compartir