El velo semitransparente del desasosiego
un día se vino a instalar entre el mundo y mis ojos.
Yo estaba empeñado en no ver lo que vi, pero a veces
la vida es más compleja de lo que parece.

Pensaste que me iba a quebrar y subiste tu apuesta,
me hiciste sentir el sabor de mi propia cocina.
Volví a creer que se tiene lo que se merece,
la vida es más compleja de lo que parece.

Todas las versiones encuentran sitio en mi mesa,
Todas mis canciones por una sola certeza.

No quiero que lleves de mi nada que no te marque.
El tiempo dirá si al final nos valió lo dolido.
Perderme, por lo que yo ví, te rejuvenece,
la vida es más compleja de lo que parece.

Mejor o peor, cada cual seguirá su camino…
Cuánto te quise, quizás, seguirás sin saberlo.
Lo que dolería por siempre, ya se desvanece,
la vida es más compleja de lo que parece…

La vida es más compleja de lo que parece - Jorge Drexler

Compartir

Lilit i Dionís en concert (Blai Server)

Una nit ben completa la d’avui. Després d’un bon grapat de mesos sense escoltar-los, per fi he tornat a gaudir de la música de Lilit i Dionís.
Després de sopar al pis he anat amb un parell d’amics a la sala Matisse, on ha tingut lloc el concert. Només arribar-hi ja hem notat en l’ambient que aquell no anava a ser un concert normal. Molta gent parlant en valencià (crec que des que estic a València que no n’havia vist tanta junta) i molta gent del gremi dionisíac que demanava festa.
El concert ha començat a les 23:30h amb els manresans de Plouen Catximbes, que, bé, no han estat malament, però no són comparables amb els artistes de Lilit i Dionís; encara que sincerament no els he parat massa atenció als manresans perquè el so crec que no anava bé del tot i perquè estava delerós per tornar a escoltar els de la Marina.
Al voltant de la 1h li ha tocat el torn a Lilit i Dionís i, com sempre, no han defraudat. Amb el seu estil tan peculiar, irreverent i festiu, ens han ofert els seus temes més populars, des del melic de Pau, fins a l’olor del baejo, passant pel rector bisexual, els cérvols multicolors, les creïlles del laboratori, etcètera. Passades les 2h hem acabat el concert, remullats de suor i mig morts de tant ballar i botar.
El millor de la nit potser haja estat l’anunci que l’esperat disc ja està molt a prop i que podria veure la llum el més que ve. Esperem que tot els vaja bé i que el treguen prompte, encara que el fet de tindre el disc a casa no ens dissuadirà de continuar anant als seus fantàstics concerts. Au, bona nit!

Compartir

Are you taking over
or are you taking orders?
Are you going backwards
or are you going forwards?

Extret de la cançó White Riot de The Clash.

Compartir

This time tomorrow where will we be,
on a spaceship somewhere,
sailing across an empty sea.

This time tomorrow what will we know,
will we still be here,
watching an in-flight movie show.

I’ll leave the sun behind me, and I watch the clouds as they sadly pass me by.
Seven miles below me, I can see the world and it ain’t so big at all.

This time tomorrow what will we see,
fields full of houses,
endless rows of crowded streets.

I don’t where I’m going,
I don’t want to see,
I feel the world below me looking up,
looking up at me.

I leave the sun behind me, and I watch the clouds as they sadly pass me by.
And I’m in perpetual motion, and the world below doesn’t matter much to me.

This time tomorrow where will we be,
on a spaceship somewhere,
sailing across an empty sea.
This time tomorrow, this time tomorrow.

This Time Tomorrow - The Kinks

Compartir

Aquesta vesprada, mentre repassava conjugacions i declinacions (els exàmens ja estan ací!!), m’han entrat ganes d’escoltar la cançó Uma Thurman me toca la banana dels Petersellers. No sé com ha sigut, però de sobte, he passat de recitar “θείην, θείης, θείη, θεῖμεν…” a taral·lejar “tengo un romance con mi televisor, le limpio las antenas y le pongo cristasol, lo enchufo de día, lo enchufo de noche, siempre zapeando buscando un poco de amor“.
Als Petersellers els vaig descobrir fa més d’un any arran d’un post de Joan i des d’aleshores que m’he convertit en peterfan fins al moll de l’os. El poc trellat i el bon humor de les seues lletres són el principal atractiu d’aquest grup que ja fa més de quinze anys que va pel món “arrasando siempre en los guateques” que dirien ells.
L’estiu passat vingueren a Pedreguer i ens oferiren el millor concert de totes les festes (encara que amb ells no hi ha veredicte que valga), davant un públic entregat i animat pel burret a go go que distribuïa la comissió.
Bé, perquè pugueu jutjar-los vosaltres mateixos, ací vos deixe la cançó de la toca-bananes.

Compartir

De tant en tant, per poder sobreviure ací a València, necessite posar-me els auriculars de l’mp3, tombar-me al llit i intentar relaxar-me, aïllant-me durant una estona de tot el que m’envolta.
Aquesta setmana, entre pitos i flautes, no he tingut temps de desconnectar, i em sap greu perquè en tenia ganes. El cap de setmana passat em vaig baixar l’últim disc del grup suec Mando Diao (del qual ja vaig parlar ací una vegada) i el vaig posar a l’mp3, pensant en escoltar-lo ací, en un moment de relax que finalment no he tingut. El disc, que du per nom Never Seen the Light of Day, manté l’estil dels treballs anteriors, encara que les cançons són més instrumentals i tenen traces orquestrals i simfòniques que li donen un toc molt interessant. La veritat és que les poques cançons del disc que vaig poder escoltar abans de vindre a València em van agradar bastant.
Ací vos deixe un enllaç a l’space del grup, on podeu escoltar un parell de les noves cançons.

Compartir

Impressionant el vídeo que m’he trobat pel Youtube. Es tracta de la versió llarga (la que mai arribà a emetre’s) de l’anunci televisiu del disc Benvinguts al Paradís d’Obrint Pas. És genial!

Compartir

Aquesta vesprada, acabats ja els exàmens [sembla que de tant traduir Cèsar se m’està encomanant l’afició pels ablatius absoluts], he anat a veure (i sobretot a escoltar) un concert de Feliu Ventura, organitzat pel SEPC dins la “Jornada per l’ensenyament en català” (més prompte s’ha fet també un debat sobre “La situació del català a la Universitat de València”).
Cap a les 18:15h he eixit del pis i he enfilat cap a la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, a la porta de la qual m’he trobat amb la Sofia i hem entrat a l’Aula Magna. Quan ja era l’hora i estàvem tots asseguts ha pujat un dels membres del SEPC dalt l’escenari i ha fet un xicotet parlament, disculpant-se perquè al cartell no havien posat que abans del Feliu actuaria el grup Naia. I així ha sigut, de seguida els de Naia han pres posicions i s’han posat a tocar. La veritat és que no han fet gens malament i les seues cançons m’han agradat bastant (especialment la versió del poema Vora el barranc del Carraixet de Vicent Andrés Estellés), però prompte han acabat i han donat pas al Feliu.
Com fan sempre, ell i Borja Penalba (el guitarrista) han començat el concert amb la cançó Per tornar a començar i han continuat amb altres com Ales curtes, Alacant per interior (magnífica), El que diuen els arbres, Com la pell de la bresquilla, El pes d’un somriure (una de les que més m’agraden)…
El concert ha durat al voltant d’una hora, encara que se’ns ha fet molt més curt, i quan s’ha acabat he tornat cap al pis taral·lejant les cançons del Feliu. Perquè pugueu taral·lejar-les vosaltres també, ací baix vos en deixe un parell. Gaudiu-les.

Compartir

Molti mari e fiumi
atraverserò
dentro la tua terra
mi ritroverai
turbini e tempeste
io cavalcherò
volerò tra i fulmini
per averti.

Meravigliosa creatura sei sola al mondo
meravigliosa paura d’averti accanto
occhi di sole mi bruciano in mezzo al cuore
amo la vita meravigliosa.

Luce dei miei occhi
brilla su di me
voglio mille lune per accarezzarti
pendo dai tuoi sogni
veglio su di te
non svegliarti non svegliarti
non svegliarti… ancora.

Meravigliosa creatura sei sola al mondo
meravigliosa paura d’averti accanto
occhi di sole mi tremano le parole
amo la vita meravigliosa.

Meravigliosa creatura un bacio lento
meravigliosa paura d’averti accanto
all’improvviso tu scendi nel paradiso
muoio d’amore meraviglioso.

Meravigliosa Creatura - Gianna Nannini

Compartir

En un dels posts que vaig escriure ací sobre les festes de Pedreguer d’enguany, vaig parlar-vos de Sex Museum, un grup que vingué a tocar i que m’agradà molt.
Sex Museum naix l’estiu del 1985, a Madrid. Des del primer concert, tres mesos després de crear-se el grup, ja demostren el seu gran potencial, cosa que els porta a fer concerts en diverses ciutats. El 1987 fan la seua primera gira europea (Barcelona-Linz-Viena) i el mateix any editen el seu primer LP, Fuzz Face, que es ven sobretot fora de la Península ibèrica. Dos anys després, el 1989 ix a la venda el seu segon LP, Independence, i participen en festival Berlin Independent Days 89. El 1991 veu la llum el tercer àlbum del grup, Nature’s Way, que els portarà a tocar arreu de la Península. Un parell d’anys més tard graven el seu primer disc en directe Thee Fabulous & Furry Sex Museum. El 1994 és un any d’èxits: són seleccionats per acompanyar Deep Purple en la seua gira per l’Estat Espanyol, editen un nou LP titulat Sparks i actuen en diversos llocs d’Europa, alhora que continuen amb els concerts arreu d’Espanya. Els anys següents continuaran recollint èxits i editant discs fins que el 1997 decideixen prendre’s un descans. Tres anys després, al 2000, tornen a la càrrega amb un nou disc, Sonic, i el 2002 n’editen un altre, Speedkings. També participen en la gira alemanya TransGenderRocks, que els portarà a actuar a diverses ciutats alemanyes i suïsses. El 2003 graven el doble CD en directe Fly by night i tornen a anar de gira per Espanya. El 2005 van de gira per Europa i fan un concert a Mèxic DF. Al maig del 2006 editen el seu últim treball fins al moment, titulat United.
D’aquest últim disc són les dues cançons que vos deixe ací baix perquè pugueu escoltar i jutjar la música de Sex Museum, un grup que cada vegada m’agrada més, no sols per la gran qualitat de la música que fan, sinó també pel seu divertit i vigorós directe.

Compartir