Vesprada tranquil·la, la d’avui. En acabar de dinar m’he posat a passar apunts mentre escoltava Dire Straits. Vassalls i senyors feudals, alta i baixa burgesia, herois homèrics i sans-culottes revolucionaris anaven entrecreuant-se amb els acords de cançons com Sultans of Swing, Water of love, Communiqué, Romeo and Juliet i moltes altres.
Post ja el sol, per desemboirar-me de tanta història, he agafat la guitarra i he practicat una estona. I de seguida ha arribat l’hora de sopar. Havent sopat, una pel·lícula amb els companys de pis (Apol·lo 13), una estona a l’ordinador i a dormir. Demà més.

Compartir

Black Ice, el nou disc d’AC/DC. Evidentment no és Black in Black ni Highway to Hell (ja voldríem!) però té algunes perles com Rock ‘n’ Roll Train (AC/DC en estat pur), Skies on Fire (rock ‘n’ roll!), War Machine (simple però contundent), o la mateixa Black Ice (que tanca el disc i ens deixa amb ganes de més), entre altres, que fan d’ell un bon disc. De tant en tant s’agraeix que les velles glòries (incombustibles, per sort!) ens recorden a tots què és el Rock ‘n’ Roll de bona veritat en estat pur.
I parlant de rock, aquest dijous els Reckless Side toquen a la sala Durango de Meliana. Potser no siguen un clàssic encara, però tot arribarà. Bé, si no teníeu pla per a la nit del dijous, ja sabeu què fer.

Compartir

Aquesta vesprada he fet la primera classe de guitarra elèctrica. Sí, ja feia temps que li donava voltes a l’assumpte i farà cosa d’un mes i mig o així em vaig decidir a buscar algun lloc on aprendre a tocar-la. Al mateix temps vaig demanar consell als experts per trobar una guitarra acceptable a un preu accessible.
En un principi en buscava una tipus Stratocaster (la típica guitarra elèctrica amb les dues puntes a la part de dalt del cos, al costat del mànec) i em vaig decidir per la Yamaha Pacifica 112V, que no estava malament ni estèticament ni econòmica. Quan estava a punt de demanar-la, m’arribà la notícia que podia estalviar-me els més de 200€ de la guitarra: el meu cosí en tenia una. No era la Yamaha, ni tampoc era tipus Stratocaster, sinó Telecaster (semblant a la Strato, però amb una de les dues puntes arrodonida), però això m’era igual, per començar em feia falta poca cosa més que una granera amb sis cordes. Vaig parlar amb el meu cosí i va accedir a deixar-me-la, ja tenia guitarra, una Squier Affinity Tele, com la de la imatge que acompanya el post.
Arreplegada la guitarra, només em faltava acabar d’aclarir el tema de les classes, aconseguir un amplificador i algunes cosetes més. Les classes, en una acadèmia no massa lluny del pis, les vaig concertar fa quinze dies, una hora a la setmana a un preu assequible. L’amplificador (no massa potent, però amb uns quants efectes per no avorrir-me), unes cordes de recanvi, un grapat de pues, els cables i l’afinador els vaig comprar el dilluns, en una tenda d’ací València. I avui, per fi, he començat les classes.
M’he endut molt bona impressió, l’acadèmia està molt ben muntada, el professor és bon xic i sap ensenyar i els companys (les classes són en grup) són bona gent. Així que per ara, tot va bé. M’han posat els primers deures, practicar unes escales, i intentaré millorar-les d’ací al dimecres que ve. Ací baix vos deixe una cançoneta mítica d’AC/DC, Back in Black, que espere poder tocar algun dia. Ja vos aniré contant.

Compartir

Liar, lawyer, mirror, show me. What’s the difference?
Kangaroo done hung the guilty with the innocent.

Extret de la cançó The Pot de Tool

Compartir

Després de sis mesos (o més) d’espera, per fi he pogut escoltar l’esperat, anhelat i desitjat disc dels fantàstics Lilit i Dionís. Que diguen missa (així s’anomena la meravella) recull les onze cançons més emblemàtiques del grup, des de Món de plàstic a L’olor de l’amor, passant per L’enramà, Cérvols, El melic i moltes més. Tota una joia.
El disc (publicat sota llicència de Creative Commons, atenció!) el vam arreplegar ahir a Sagra en un concert del Cabalrock que tots els anys es celebra a la xicoteta població de la Rectoria. A més de fer-nos amb el disc, anit també coneguérem a Rebombori, un fotògraf aficionat amb el qual havíem tingut algun que altre contacte virtual a través del flickr.
Rebombori pertany al grup Músics Sense Fotògraf, un col·lectiu de gent aficionada a la música i a la fotografia que pretén donar cobertura gràfica a tots aquells músics que n’estan mancats. I ves per on, ens porposà a mi i a Joan de col·laborar amb MSF i ens convidà a anar el dissabte que ve amb ell i amb els de Lilit i Dionís a Vilanova d’Alcolea a fer-los fotos i lo que surja. Evidentment, nosaltres no vam rebutjar l’oferta. Ja veurem com acaba la cosa perquè açò promet.
Mentrestant, ací vos deixe un tast del disc, la mítica cançó dels cérvols, a veure si vos agrada i el compreu.

Compartir

Io vorrei portarti via, e vorrei non aspettare più. Ma tu non vuoi sorridermi, sei solo, hai freddo.
E non ci sei ora che voglio te, voce del mio silenzio. Vieni qui su di me, lentamente lasciati andare a un bacio.

Extret de la cançó L’abbandono de Gianna Nannini

Compartir

Ei, què tal? Occipital? Encara respire, sí, però amb penes i treballs. Les Festes de Pedreguer 2008 ja s’acaben, però encara ens queda l’esprint final. Aquesta vesprada han sigut les carrosses —jo he estat amb uns amics gravant un curt del qual ja tindreu notícies i me les he perdudes— i aquesta nit tenim bous i els Mojinos Escozíos. Demà, l’últim dia, més bous i algun que altre concertet més.
Parlant dels Mojinos, resulta que al calendari de concerts que tenen a la seua web, havien posat que Pedreguer estava a Múrcia —atenció!— i sembla que gràcies als comentaris d’alguns fans que estiuegen per la Marina Alta —visca el turisme!— i d’algun espavilat del terreny ho han rectificat.
Bé, no fugim d’estudi, el dilluns tot haurà de tornar a la normalitat i jo hauré d’anar a València a fer la matrícula per al curs que ve. Ja vos contaré.

Compartir

Finished with my woman,
’cause she couldn’t help me with my mind.
People think I’m insane,
because I am frowning all the time.

All day long I think of things,
but nothing seems to satisfy.
Think I’ll lose my mind,
if I don’t find something to pacify.

Can you help me,
occupy my brain?
Oh yeah!

I need someone to show me,
the things in life that I can’t find.
I can’t see the things that make true happiness,
I must be blind.

Make a joke and I will sigh,
and you will laugh and I will cry.
Happiness I cannot feel,
and love to me is so unreal.

And so as you hear these words,
telling you now of my state.
I tell you to enjoy life,
I wish I could but it’s too late.

Paranoid - Black Sabbath

Compartir

Il buio è quì negli occhi tuoi,
Ma non è il diavolo che indossi.
Il male è quì dentro di noi,
Ed è un silenzio che ci strangola.

Extret de la cançó Mi fai incazzare de Gianna Nannini

Compartir

There’s something happening here.
What it is ain’t exactly clear.
There’s a man with a gun over there,
Telling me I got to beware.

I think it’s time we stop, children, what’s that sound?
Everybody look what’s going down.

There’s battle lines being drawn.
Nobody’s right if everybody’s wrong.
Young people speaking their minds,
Getting so much resistance from behind.

It’s time we stop, hey, what’s that sound?
Everybody look what’s going down.

What a field day for the heat.
A thousand people in the street,
Singing songs and carrying signs,
Mostly saying, “hooray for our side”.

It’s time we stop, hey, what’s that sound?
Everybody look what’s going down.

Paranoia strikes deep:
Into your life it will creep.
It starts when you’re always afraid.
Step out of line, the man come and take you away.

We better stop, hey, what’s that sound?
Everybody look what’s going down…

For What It’s Worth - Buffalo Springfield

Compartir