Hic et nunc

De tant en tant, per poder sobreviure ací a València, necessite posar-me els auriculars de l’mp3, tombar-me al llit i intentar relaxar-me, aïllant-me durant una estona de tot el que m’envolta.
Aquesta setmana, entre pitos i flautes, no he tingut temps de desconnectar, i em sap greu perquè en tenia ganes. El cap de setmana passat em vaig baixar l’últim disc del grup suec Mando Diao (del qual ja vaig parlar ací una vegada) i el vaig posar a l’mp3, pensant en escoltar-lo ací, en un moment de relax que finalment no he tingut. El disc, que du per nom Never Seen the Light of Day, manté l’estil dels treballs anteriors, encara que les cançons són més instrumentals i tenen traces orquestrals i simfòniques que li donen un toc molt interessant. La veritat és que les poques cançons del disc que vaig poder escoltar abans de vindre a València em van agradar bastant.
Ací vos deixe un enllaç a l’space del grup, on podeu escoltar un parell de les noves cançons.

Compartir

Impressionant el vídeo que m’he trobat pel Youtube. Es tracta de la versió llarga (la que mai arribà a emetre’s) de l’anunci televisiu del disc Benvinguts al Paradís d’Obrint Pas. És genial!

Compartir

Aquesta vesprada, acabats ja els exàmens [sembla que de tant traduir Cèsar se m’està encomanant l’afició pels ablatius absoluts], he anat a veure (i sobretot a escoltar) un concert de Feliu Ventura, organitzat pel SEPC dins la “Jornada per l’ensenyament en català” (més prompte s’ha fet també un debat sobre “La situació del català a la Universitat de València”).
Cap a les 18:15h he eixit del pis i he enfilat cap a la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, a la porta de la qual m’he trobat amb la Sofia i hem entrat a l’Aula Magna. Quan ja era l’hora i estàvem tots asseguts ha pujat un dels membres del SEPC dalt l’escenari i ha fet un xicotet parlament, disculpant-se perquè al cartell no havien posat que abans del Feliu actuaria el grup Naia. I així ha sigut, de seguida els de Naia han pres posicions i s’han posat a tocar. La veritat és que no han fet gens malament i les seues cançons m’han agradat bastant (especialment la versió del poema Vora el barranc del Carraixet de Vicent Andrés Estellés), però prompte han acabat i han donat pas al Feliu.
Com fan sempre, ell i Borja Penalba (el guitarrista) han començat el concert amb la cançó Per tornar a començar i han continuat amb altres com Ales curtes, Alacant per interior (magnífica), El que diuen els arbres, Com la pell de la bresquilla, El pes d’un somriure (una de les que més m’agraden)…
El concert ha durat al voltant d’una hora, encara que se’ns ha fet molt més curt, i quan s’ha acabat he tornat cap al pis taral·lejant les cançons del Feliu. Perquè pugueu taral·lejar-les vosaltres també, ací baix vos en deixe un parell. Gaudiu-les.

Compartir

Molti mari e fiumi
atraverserò
dentro la tua terra
mi ritroverai
turbini e tempeste
io cavalcherò
volerò tra i fulmini
per averti.

Meravigliosa creatura sei sola al mondo
meravigliosa paura d’averti accanto
occhi di sole mi bruciano in mezzo al cuore
amo la vita meravigliosa.

Luce dei miei occhi
brilla su di me
voglio mille lune per accarezzarti
pendo dai tuoi sogni
veglio su di te
non svegliarti non svegliarti
non svegliarti… ancora.

Meravigliosa creatura sei sola al mondo
meravigliosa paura d’averti accanto
occhi di sole mi tremano le parole
amo la vita meravigliosa.

Meravigliosa creatura un bacio lento
meravigliosa paura d’averti accanto
all’improvviso tu scendi nel paradiso
muoio d’amore meraviglioso.

Meravigliosa Creatura - Gianna Nannini

Compartir

En un dels posts que vaig escriure ací sobre les festes de Pedreguer d’enguany, vaig parlar-vos de Sex Museum, un grup que vingué a tocar i que m’agradà molt.
Sex Museum naix l’estiu del 1985, a Madrid. Des del primer concert, tres mesos després de crear-se el grup, ja demostren el seu gran potencial, cosa que els porta a fer concerts en diverses ciutats. El 1987 fan la seua primera gira europea (Barcelona-Linz-Viena) i el mateix any editen el seu primer LP, Fuzz Face, que es ven sobretot fora de la Península ibèrica. Dos anys després, el 1989 ix a la venda el seu segon LP, Independence, i participen en festival Berlin Independent Days 89. El 1991 veu la llum el tercer àlbum del grup, Nature’s Way, que els portarà a tocar arreu de la Península. Un parell d’anys més tard graven el seu primer disc en directe Thee Fabulous & Furry Sex Museum. El 1994 és un any d’èxits: són seleccionats per acompanyar Deep Purple en la seua gira per l’Estat Espanyol, editen un nou LP titulat Sparks i actuen en diversos llocs d’Europa, alhora que continuen amb els concerts arreu d’Espanya. Els anys següents continuaran recollint èxits i editant discs fins que el 1997 decideixen prendre’s un descans. Tres anys després, al 2000, tornen a la càrrega amb un nou disc, Sonic, i el 2002 n’editen un altre, Speedkings. També participen en la gira alemanya TransGenderRocks, que els portarà a actuar a diverses ciutats alemanyes i suïsses. El 2003 graven el doble CD en directe Fly by night i tornen a anar de gira per Espanya. El 2005 van de gira per Europa i fan un concert a Mèxic DF. Al maig del 2006 editen el seu últim treball fins al moment, titulat United.
D’aquest últim disc són les dues cançons que vos deixe ací baix perquè pugueu escoltar i jutjar la música de Sex Museum, un grup que cada vegada m’agrada més, no sols per la gran qualitat de la música que fan, sinó també pel seu divertit i vigorós directe.

Compartir

Ara sí, ja han començat les festes de Pedreguer. Ahir, amb el pregó, es donaren per iniciades les festes del 2007 i es celebrà la primera entrada de bous (amb soltada de vaques inclosa) i el primer concert.
Els grups que hi actuaren foren Atom Rhumba, Sex Museum i Second Coming. No sé si fou pel seu rock refrescant i intemporal o per la vitalitat del seu directe o simplement perquè hi havia moltes ganes de festa i ells ens la proporcionaren, però el grup que més m’agradà dels tres fou Sex Museum. Nomes arribar a casa vaig posar a descarregar adquirir la seua discografia. Vos els recomane.
A pesar que no m’agraden massa els bous, aquest matí he anat a la plaça a fer algunes fotografies. No he vist molts “quintos”, estarien descansant. Bé, ací vos deixe una de les fotos que he fet aquest matí. Si voleu veure més fotos de Pedreguer en festes cliqueu ací. Continuarem informant.

Compartir

Hola a tots, Hic et nunc ha tornat!

Disculpeu si durant aquests últims dies no heu pogut accedir al blog, ja que com haureu llegit si heu intentat entrar, he tingut problemes amb el servei d’allotjament que tinc contractat. Però ara ja està tot solucionat, i Hic et nunc torna a la normalitat (menys mal, perquè havia arribat a pensar que ho perdria tot). Durant aquests dies que el blog no ha estat operatiu he fet algunes coses que caldria mencionar.
En primer lloc, vaig assistir al concert que el grup Al Tall oferí a Pedreguer el passat dissabte. Per si algú no els coneix, Al Tall és un grup valencià de música folk, fundat l’any 1975, pioner en la reinterpretació de la tradició musical i sonora, tant valenciana com catalana i balear. En les seues cançons combinen melodies i lletres tradicionals amb altres de modernes i innovadores, tot açò amb un encert impressionant i una habilitat inigualable. La seva discografia està composta per catorze discs (jo, el dia del concert me’n vaig comprar dos), que són un meravellós exponent de la bonica música que es pot fer mesclant tradició i modernitat. Vos els recomane.
En segon lloc, també he començat a estudiar per a les PAU, que tindran lloc els pròxims 12, 13 i 14 de juny. Cada dia que passa em sembla que no tindré temps per mirar-m’ho tot, especialment en el cas de grec (estic de l’Apologia i del Xenofont fins als $%¿!?&).
I finalment, aquesta vesprada, en comptes d’estudiar com un boig perquè no em passe el que vos acabe de dir dalt, he creat a la Viquipèdia un article sobre el poeta llatí Marc Valeri Marcial. Com sempre, menys estudiar, el que siga.
Bé, tornem doncs a la normalitat. Continuarem informant.

Valete!

Compartir

D'entre les nombroses actuacions que escoltàrem ahir al concert de després de la mani, la que més m'agradà fou la de Feliu Ventura. El cantant de Xàtiva sortí a l'escenari acompanyat per dues guitarres i ens delectà amb algunes (massa poques) de les seves meravelloses cançons. Per açò ací vos deixe el preciós videoclip d'una de les seves cançons que més m'agraden (encara que es podria dir que totes m'encanten). Gaudiu-la:

Compartir

Aquesta ha estat una nit interessant ja que ha tingut dos moments estrella que difícilment oblidaré. El primer, quan un madrileny m’ha preguntat per què hi han tants cartells pel poble que diuen “300 anys de lluita”, “300 anys de resistència” o coses per l’estil. El segon, quan Lilit i Dionís ens han ofert un dels seus millors concerts al Casal Jaume I de Pedreguer.
Després de sopar, mentre passejàvem pels carrers del nostre poble, hem passat per davant d’una botiga amb un cartell amb el lema “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”. En veure’l, un dels amics m’ha preguntat: “per què hi ha tants cartells aquests dies que diuen ‘300 anys d’açò, 300 anys d’allò’?”. En preguntar-m’ho m’he quedat parat, però no per la pregunta en si (perquè altres amics del poble mateix ja me l’havien feta aquests dies), sinó per qui me la feia. Aquest amic va vindre fa uns anys (ara no sé si en són dos, tres o quatre) des de Madrid i, encara que entén el valencià, no el parla (oh, quina novetat!). Bé, després de recuperar-me del xoc, he intentat explicar-li-ho. Li he dit més o menys que fa tres-cents un rei francés, adoptat pels castellans, ens derrotà en la batalla d’Almansa i que a per aquesta derrota ens prohibí la llengua i ens llevà els Furs i els privilegis que teníem. No sé si ho haurà entés del tot, no crec, però jo he intentat que ho entenguera.
L’altre moment estrella de la nit ha estat, com ja he dit, el concert. Lilit i Dionís són un una banda estrafolària nascuda, a principis del 2006, de la unió dels grups Lilit i Bufafocs de Dionís. El resultat d’aquesta unió és un grup en mutació constant que barreja de forma magistral una gran quantitat d’estils: rock, cançó d’autor, tradició valenciana, música electrònica, punk… D’aquest grup cal destacar-ne el directe divertidíssim, les lletres atrevides i la mescla d’estils musicals abans esmentada.
En resum, ha estat una nit completa i difícilment repetible. Ara me’n vaig a gitar-me que és tardíssim.

Bona nit a totes i tots!

Compartir

Aquesta nit tindrà lloc a Verges el segon concert de comiat de Lluís Llach. Llach ha estat, és i serà una de les grans figures de la cançó catalana de tots els temps. Jo he tingut l'enorme plaer d'acudir a dos dels seus concerts, els dos a Pedreguer, un l'any 2002 i l'altre el passat 2006 i he de dir que m'hauria agradat acudir a molts més dels seus recitals. Les seves cançons, sempre plenes de sentiments i d'emocions, de missatges i de valors, de força i de tendresa, m'han acompanyat al llarg de la meva encara curta vida. En homenatge a Lluís Llach ací us deixe dues de les seves cançons que més m'agraden (estan una a continuació de l'altra):

Compartir