Hic et nunc

Així sonà la Muixeranga que clogué la manifestació d’ahir a València.

Havia pensat d’escriure quatre ratlles dient que no li he trobat cap però al disc Els millors professors europeus de Manel, que després d’haver-lo escoltat un munt de vegades i en un grapat de situacions diferents (caminant per València, anant en cotxe, a l’autobús, passant apunts, en directe fins i tot!) no he estat capaç de trobar-li cap punt dèbil, i que no és perfecte però s’hi acosta. Sí, havia pensat d’escriure’n quatre ratlles, però sembla que al final n’he escrit alguna més.

Aquesta vesprada, passat el diluvi que ha caigut sobre València, hem eixit a buscar una perruqueria barata per tallar-nos els cabells. Buscant, buscant, hem anat a parar  a la plaça del Xúquer, i hem aprofitat l’avinentesa per fer-nos alguna cosa al pub Rocafull i comprar el disc de Senior i el Cor Brutal.

El títol que duu el disc, L’experiència gratificant, li escau a la perfecció. Música fresca, de qualitat, sense complexos i en valencià. Ací vos deixe València eres una puta, possiblement la cançó estrella del disc,  i que expressa a la perfecció el que pensem molts del que li estan fent al cap i casal. Gaudiu-la!

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

M’enviava Xavi, fa uns quants dies, un mem (o meme o com es diga) d’aquestos. El mem venia a consistir en dissenyar la portada d’un disc a partir de les següents indicacions:

1) Visitar la Wikipedia i clicar en “Random“; l”article que aparega a l’atzar donarà nom al grup.
2) Anar a “Random quotations” i, amb les últimes paraules de la última cita de la pàgina, posar-li nom al disc.
3) Entrar en “explore the last seven days” de Flickr; la tercera imatge serà la portada del disc.
4) Amb un editor gràfic, muntar la portada amb la foto, el títol de l’àlbum i el nom del grup.

En el meu cas, l’article que dóna nom al grup és el dedicat a Albert Speer (alt jerarca nazi i ministre d’Armament del Tercer Reich alemany durant la Segona Guerra Mundial), el títol de l’àlbum són les tres últimes paraules d’aquesta cita anònima i la imatge original de la portada la podeu veure ací. I ací està el resultat!

Perquè no s’acabe ací la cadena i com que no sé a qui passar-li el mem, si algú de vosaltres té ganes de continuar-lo, endavant!

El procés és sempre el mateix. Primer creus que no podràs i penses que el ritme és massa ràpid o que les notes estan massa lluny unes de les altres i els dits no t’arribaran. I al principi et costa, clar que sí. Xafes una corda malament o amb la pua rasques la que no toca. Una vegada i una altra t’equivoques. Però hi tornes, no vas a rendir-te tan prompte, només són vuit corxeres, això no és res! I continues intentant-ho. De sobte, aconsegueixes tocar-les totes d’una tirada. Molt bé! Els dits i les mans et responen i les vuit notes sonen tal i com es suposa que han de sonar. Estàs fet un Jimmy Page! Ho tornes a intentar, però aquesta vegada no rasques la tercera corda com cal i has de tornar a començar. De nou, ho proves. Primer l’erres més que l’encertes, però quan ja portes una estona la cosa canvia i comences a encertar-la cada vegada més i més. Finalment, ho aconsegueixes i et surt bé unes quantes vegades seguides. Fantàstic. Les primeres vuit notes ja no són un obstacle. Ara, a per les vuit següents.

Electron Blue Body per Gary J. Wood

Breakin’ rocks in the hot sun,
I fought the law and the law won.
I needed money ’cause I had none,
I fought the law and the law won.

I left my baby and it feels so bad,
I guess my race is run.
She’s the best girl that I ever had,
I fought the law and the law won.

Robbin’ people with a six-gun,
I fought the law and the law won.
I lost my girl and I lost my fun,
I fought the law and the law won.

I left my baby and it feels so bad,
I guess my race is run.
She’s the best girl that I ever had,
I fought the law and the law won.

I fought the law and the law won.

I Fought The Law per The Clash.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«El president de la Generalitat, Francisco Camps, se ha mostrado hoy ‘muy satisfecho’ por lo que se refiere a la impartición en la Comunitat Valenciana de la asignatura de Educación para la Ciudadanía (EpC), y ha considerado que ‘va todo fenomenal’ y que el camino emprendido ‘es el correcto’.» Levante-EMV (19/12/08). Més surrealista, impossible; o potser no…

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Vesprada tranquil·la, la d’avui. En acabar de dinar m’he posat a passar apunts mentre escoltava Dire Straits. Vassalls i senyors feudals, alta i baixa burgesia, herois homèrics i sans-culottes revolucionaris anaven entrecreuant-se amb els acords de cançons com Sultans of Swing, Water of love, Communiqué, Romeo and Juliet i moltes altres.

Post ja el sol, per desemboirar-me de tanta història, he agafat la guitarra i he practicat una estona. I de seguida ha arribat l’hora de sopar. Havent sopat, una pel·lícula amb els companys de pis (Apol·lo 13), una estona a l’ordinador i a dormir. Demà més.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Black Ice, el nou disc d’AC/DC. Evidentment no és Black in Black ni Highway to Hell (ja voldríem!) però té algunes perles com Rock ‘n’ Roll Train (AC/DC en estat pur), Skies on Fire (rock ‘n’ roll!), War Machine (simple però contundent), o la mateixa Black Ice (que tanca el disc i ens deixa amb ganes de més), entre altres, que fan d’ell un bon disc. De tant en tant s’agraeix que les velles glòries (incombustibles, per sort!) ens recorden a tots què és el Rock ‘n’ Roll de bona veritat en estat pur.

I parlant de rock, aquest dijous els Reckless Side toquen a la sala Durango de Meliana. Potser no siguen un clàssic encara, però tot arribarà. Bé, si no teníeu pla per a la nit del dijous, ja sabeu què fer.

Aquesta vesprada he fet la primera classe de guitarra elèctrica. Sí, ja feia temps que li donava voltes a l’assumpte i farà cosa d’un mes i mig o així em vaig decidir a buscar algun lloc on aprendre a tocar-la. Al mateix temps vaig demanar consell als experts per trobar una guitarra acceptable a un preu accessible.

En un principi en buscava una tipus Stratocaster (la típica guitarra elèctrica amb les dues puntes a la part de dalt del cos, al costat del mànec) i em vaig decidir per la Yamaha Pacifica 112V, que no estava malament ni estèticament ni econòmica. Quan estava a punt de demanar-la, m’arribà la notícia que podia estalviar-me els més de 200€ de la guitarra: el meu cosí en tenia una. No era la Yamaha, ni tampoc era tipus Stratocaster, sinó Telecaster (semblant a la Strato, però amb una de les dues puntes arrodonida), però això m’era igual, per començar em feia falta poca cosa més que una granera amb sis cordes. Vaig parlar amb el meu cosí i va accedir a deixar-me-la, ja tenia guitarra, una Squier Affinity Tele, com la de la imatge que acompanya el post.

Arreplegada la guitarra, només em faltava acabar d’aclarir el tema de les classes, aconseguir un amplificador i algunes cosetes més. Les classes, en una acadèmia no massa lluny del pis, les vaig concertar fa quinze dies, una hora a la setmana a un preu assequible. L’amplificador (no massa potent, però amb uns quants efectes per no avorrir-me), unes cordes de recanvi, un grapat de pues, els cables i l’afinador els vaig comprar el dilluns, en una tenda d’ací València. I avui, per fi, he començat les classes.

M’he endut molt bona impressió, l’acadèmia està molt ben muntada, el professor és bon xic i sap ensenyar i els companys (les classes són en grup) són bona gent. Així que per ara, tot va bé. M’han posat els primers deures, practicar unes escales, i intentaré millorar-les d’ací al dimecres que ve. Ací baix vos deixe una cançoneta mítica d’AC/DC, Back in Black, que espere poder tocar algun dia. Ja vos aniré contant.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.